Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Praga és una de les capitals europees més visitades, però la República Txeca amaga molts altres racons que es poden descobrir còmodament en tren o en cotxe. Així ho ha explicat a La Ciutat d’Onda Cero Catalunya la directora de l’Oficina de Turisme de la República Txeca a Espanya, Markéta Lehečková, que ha proposat convertir la capital txeca en el punt de partida ideal per explorar el país.

Entre les destinacions imprescindibles, Lehečková destaca Pilsen, coneguda mundialment per la cerveza, però amb molt més per oferir: “Té molta vida cultural, interiors funcionalistes impressionants i un casc històric molt bonic”. També recomana visitar la fàbrica de cervesa, “una de les excursions que agrada a tothom”.

Una altra parada destacada és Olomouc, a només dues hores de Praga. “Després de Praga és el conjunt monumental més gran que tenim”, explica Lehečková. La ciutat combina patrimoni barroc, ambient universitari i una gran oferta gastronòmica. “A la gent li sorprèn la bellesa de la plaça principal i la columna de la Santíssima Trinitat, una de les escultures barroques més importants d’Europa”.

Per als qui busquen pobles amb encant, la responsable de turisme recomana České Budějovice com a base per explorar el sud de Bohèmia i visitar Český Krumlov, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. “Alguns diuen que és un dels pobles més bonics d’Europa”, destaca.

Lehečková defensa tant el tren com el cotxe per recórrer el país, especialment en família. “Hi ha itineraris circulars de tres dies on no arribes ni als 400 quilòmetres”, explica. Segons ella, una de les grans virtuts del país és la comoditat: “La major avantatge de Txèquia és que és un país segur, amb distàncies molt raonables i una infraestructura molt bona”.

Pel que fa a la durada ideal del viatge, recomana dedicar almenys quatre o cinc dies a Praga i afegir-hi escapades de dos o tres dies més. “Hi ha gent que passa una setmana a Praga i diu que no ha tingut temps de sortir-ne”, apunta.

El pacte pressupostari entre el Govern de la Generalitat i Esquerra Republicana no només ha desbloquejat els comptes, sinó que també recupera alguns dels punts clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa. Entre les carpetes prioritàries hi ha el desplegament d’un nou model de finançament autonòmic, la gestió de la recaptació de l’IRPF per part de la Generalitat i un canvi en la governança de l’aeroport del Prat. Tot plegat, però, continua depenent en bona mesura de la voluntat del govern espanyol.

Les dues parts s’han compromès a prioritzar la tramitació del nou finançament autonòmic al Congrés amb l’objectiu que pugui entrar en vigor l’any vinent o, com fixa l’acord, estar plenament operatiu de cara a l’exercici del 2027. Aquest model hauria d’incloure la delegació de competències en la recaptació de l’IRPF a la Generalitat, una reivindicació històrica del sobiranisme. De fet, aquest debat es va reactivar al gener arran de l’entesa entre el PSOE i ERC, que ha desembocat en mesos de negociacions.

Tot i això, la consellera d’Economia, Alicia Romero, ha admès que l’administració catalana encara no està preparada per assumir aquesta funció. Per avançar-hi, el pacte pressupostari preveu una inversió de 520 milions d’euros fins al 2029 per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya. A curt termini, els comptes del 2026 incorporaran 21 milions d’euros addicionals i es formalitzarà un contracte-programa per garantir-ne el finançament estable.

En paral·lel, durant el primer semestre també s’haurà d’impulsar el debat parlamentari per a la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), amb la voluntat que la mesura sigui aplicable ja l’any vinent.

Malgrat aquests avenços, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha optat per rebaixar el llistó en algunes exigències per facilitar l’aprovació dels pressupostos. És el cas de la tramitació del nou finançament, que no s’abordarà fins al segon semestre i que, a més, encara no té els suports garantits al Congrés. En aquest escenari, Junqueras pressiona especialment Junts perquè s’hi sumi a Madrid.

Més enllà de la carpeta financera, l’acord inclou un seguit de projectes d’infraestructures i canvis institucionals ambiciosos. Destaca el desplegament de la línia orbital ferroviària, per a la qual es preveu que la Generalitat i l’Estat signin un protocol de col·laboració al llarg del 2026. També s’acorda impulsar la constitució del Consorci d’Inversions i d’una societat mercantil estatal per canalitzar inversions a Catalunya.

Un altre punt rellevant és la reformulació del Consorci de la Zona Franca, que deixarà de ser una entitat “100% estatal” per convertir-se en un veritable consorci amb majoria catalana, tant per part de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona.

En l’àmbit aeroportuari, la Llei de Mesures incorporarà la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. A més, es preveu la constitució d’un organisme conjunt amb l’Estat en el marc d’una futura comissió bilateral per coordinar la governança del sistema aeroportuari català, inclòs l’aeroport del Prat.

Aquest conjunt de compromisos, juntament amb el pes reforçat de les institucions catalanes en organismes estratègics, té, segons el Govern, l’aval de la Moncloa. De fet, formen part de l’ordre del dia de la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista a Madrid, que haurà de servir per concretar calendaris i garanties.

El pacte també fixa terminis clars en matèria de mobilitat. El traspàs de la línia R1 de Rodalies s’hauria de completar aquest mateix any, mentre que es reclama accelerar els treballs per a la transferència de les línies R2, R3 i R4 Nord. A més, la Generalitat s’incorporarà a la governança de l’Escola de Maquinistes.

Pel que fa al transport públic, es manté l’impuls al tramvia del Camp de Tarragona, amb una primera fase dotada amb 245 milions d’euros d’inversió.

En definitiva, l’acord entre el Govern i ERC combina avenços concrets amb compromisos de futur que, en gran part, continuen condicionats per decisions que s’hauran de prendre a Madrid. El desenvolupament efectiu del nou finançament, la gestió de l’IRPF o la reorganització d’infraestructures clau dependran de la capacitat d’aquestes majories de transformar els acords polítics en realitats legislatives.

Avui parlem amb Eulàlia Planes, Presidenta de la Fundació Vinn

El Govern i Esquerra Republicana han tancat finalment aquest dimarts al matí el pacte que permetrà desencallar els pressupostos de Catalunya per al 2026, després de mesos de negociacions i d’un primer intent fallit d’aprovació. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el líder republicà, Oriol Junqueras, han formalitzat l’acord a primera hora al Palau de la Generalitat.

La trobada, celebrada a la Galeria Gòtica a les vuit del matí, ha comptat amb la presència dels equips negociadors i ha estat precedida per una reunió curta entre Illa i Junqueras per tancar els últims detalls. La signatura s’havia anunciat ja dilluns al vespre, després que el Consell Nacional d’ERC validés el contingut del pacte.

Entre els compromisos que han facilitat l’entesa destaquen la posada en marxa de la línia orbital ferroviària, una inversió superior als 527 milions d’euros per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya, l’assegurament d’una majoria catalana al Consorci de la Zona Franca i un pla de barris de 400 milions destinat als municipis petits.

Amb la signatura, els comptes queden pràcticament encarrilats i, tal com havien promès Govern i ERC, s’aprovaran abans del final del període de sessions parlamentàries. L’últim pas pendent és la posició dels Comuns, que mantenen oberta la seva pròpia negociació amb l’executiu. La formació reclama, entre altres mesures, la creació d’una unitat de disciplina d’habitatge amb rang de direcció general, la retirada del projecte R-Aeroport i una taxa del 2% a les grans fortunes de més de 100 milions d’euros.

En Jordi Isern Jubany (Barcelona, 1969) es passa cada cap de setmana a Montblanc. Allà hi té la seva galeria d'art, on hi exposa els seus quadres perquè la ciutadania els pugui contemplar i, qui sap, acabar comprant. Sembla una cosa menor, fàcil per a un home que porta tants anys dedicant-se a pintar paisatges. Però, en realitat, aquell és el moment clau de tot el procés creatiu: el del lliurament primer al gran públic i més tard al comprador que, cofoi, s'emportarà un Isern a casa. Aquest serà el final d'una gesta que no té ni dracs, ni princeses. Ni tampoc roses o llibres. Té sensibilitat, això sí. I emoció, i passió, i vocació, i estima i respecte. Tot això que ell sent per la pintura i que aconsegueix transmetre a les persones gràcies al realisme de les seves pintures.

Isern no parla de la pintura com una feina, sinó com d’una necessitat vital. "Sóc l’home que viu pintant", diu. Per ell, pintar és tan essencial com respirar. Se li nota mentre parla de la seva gesta personal, que no és pas menor. Treballa amb molta disciplina i amb uns horaris marcats que procura respectar. Però, és clar, admet que acaba sent pintor tota l'estona perquè, al final, en qualsevol moment pot veure un paisatge que l'inspiri. Amb pinzellades fines, amb un detall minuciós, i amb hores i hores davant del cavallet, en Jordi acaba fent el millor que sap fer: preparar el terreny per emocionar el públic.

En Jordi Isern s'enorgulleix de la feina que fa. I això no és pas ni vanitós, ni narcisista. És, d'alguna manera, la satisfacció de la feina ben feta. Ens explica que la seva voluntat és "transmetre pau". Els seus paisatges —majoritàriament racons de Catalunya— no busquen només reproduir la realitat amb fidelitat, sinó capturar un instant emocional. Aquell moment concret en què la llum, el silenci i la natura creen una sensació difícil d'explicar però fàcil de sentir. Ell aconsegueix que la gent senti coses molt boniques. I aquesta capacitat d'emocionar, o es té, o no es té. I ell demostra que la té i que és un do.

La trajectòria de Jordi Isern té un capítol sorprenent: el Japó. Tot va començar amb un correu electrònic inesperat que li proposava exposar-hi. El que semblava una broma es va acabar convertint en una relació profunda amb el país, on ha viatjat més d’una desena de vegades i on és especialment estimat. I és precisament al Japó on va viure una de les experiències més colpidores de la seva carrera: un home va comprar un dels seus quadres per regalar-lo a la seva dona, que patia una malaltia greu. Aquell paisatge li havia arribat al cor i ell volia que l'acompanyés en aquell procés. Mesos després, el pintor va rebre un missatge: la dona s'havia recuperat i la parella havia viatjat fins a Catalunya per conèixer en persona el lloc que apareixia al quadre. Així doncs, es demostra que l’art pot esdevenir terapèutic en moments tan complicats.

En Jordi pot haver tractat amb càrrecs polítics d'alt nivell. Probablement algú important li ha intentat fer la gara-gara algun dia. Però ell té els peus a terra i sap que la seva gesta és només una: emocionar. I ho aconsegueix amb escreix. A la seva galeria de Montblanc hi té un llibre on les persones que la visiten hi poden escriure el que senten davant dels seus quadres. Paraules íntimes, sinceres, que sovint parlen d'històries molt personals. Isern ho té clar: el veritable valor de l’art és aquest retorn. No hi ha res més reconfortant que saber que aquest és el currículum que pots anar ensenyant per la vida.

Barcelona desplegarà durant la pròxima dècada un pla antiracista transversal que afectarà àmbits com l’habitatge, l’educació, la salut, la participació ciutadana o l’atenció institucional. El projecte contempla 23 mesures principals i més de 100 accions concretes, amb un pressupost de 3,5 milions d’euros i la participació de totes les àrees municipals. Entre les iniciatives destacades hi ha protocols contra la discriminació immobiliària, reforç dels canals de denúncia i formació obligatòria en antiracisme per al personal municipal.

En una entrevista a La Bruíxola, Maria Eugènia Gay, tinenta d’alcaldia de Drets Humans, ha assegurat que el pla respon a “un moment històric complex” marcat per “l’auge dels discursos i delictes d’odi”. La tinenta d’alcaldia ha defensat que Barcelona vol passar “de la declaració a l’acció” i convertir l’antiracisme en “un eix transversal de govern”. També ha confirmat la creació d’un Observatori Antiracista de Barcelona, que comptarà amb participació de la societat civil, experts i equips tècnics per fer seguiment de les mesures.

L’Ajuntament també posa el focus en la prevenció dels discursos d’odi a les xarxes socials i en la protecció dels col·lectius més vulnerables, especialment infants i persones racialitzades. Segons Gay, el consistori reforçarà l’acompanyament jurídic i psicosocial a les víctimes de discriminació a través de l’Oficina per la No Discriminació. Barcelona defensa, a més, que el seu model pot convertir-se en una referència europea en polítiques antiracistes gràcies a la col·laboració amb organismes internacionals com la UNESCO i la ECCAR.