Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Luis Piedrahita Cuesta (A Corunya, 19 de febrer de 1977) és un home tranquil, que fa venir pau i serenor mentre es parla amb ell. Però té la retranca gallega que li permet fer arribar a tot el país un humor molt característic. Sense buscar la grolleria o l'incendi gratuït, Piedrahita aconsegueix fer riure tota la platea dels teatres. I és que està fent gira! Es va passar un any preparant el guió d'un espectacle que ha titulat 'Apocalípticamente correcto'. És un joc de paraules que descriu molt bé al personatge. Aquest còmic, guionista i director de cinema, també és mag. Per això acompanya el seu monòleg amb diferents números d'il·lusionisme.

Piedrahíta s'atreveix en el seu darrer espectacle a abordar un concepte sobre el qual tothom hi ha posat les grapes al damunt i l'ha manipulat: la llibertat. "És una paraula que la gent està rebregant molt", diu el gallec, que defensa que cal pensar fredament què vol dir realment ser lliure. Lluny de la idea de fer qualsevol cosa sense conseqüències, el còmic recorda que "ser lliure és exigent, molt demandant; no és barra lliure". De fet, en el seu espectacle, posa el focus també en els deures que comporta aquest dret i en com la convivència obliga a establir límits compartits: "Viure en llibertat és pactar prohibicions", diu.

Com és habitual en el seu estil, Piedrahita parteix de petites escenes de la vida diària per construir grans moments còmics. Un exemple? L'etern dubte sobre com passar davant dels espectadors quan arribes tard al teatre: "hi ha qui posa el cul, qui passa mirant als ulls i els que fan un remolí i no deixen orifici sense fregar", ironitza arrencant els riures de la [[LINK:TAG|||tag|||5f52315ba03f7f12ced34cc2|||Miriam Franch]] en el transcurs d'aquesta cita radiofònica a La Ciutat. Aquest humor observacional, combinat amb una posada en escena elegant i enginyosa, és el que fa que el públic acabi l'espectacle amb el que ell anomena "risaca", que ve provocada per aquell riure sense parar que acaba deixant la mandíbula dolorida.

En un moment en què el debat sobre els límits de l'humor és més viu que mai, Piedrahita ofereix una mirada diferent. Hi ha qui opta per la confrontació, però ell defensa una altra via: "abans destruir des de la comèdia era transgressor. Ara la veritable transgressió és la bellesa, fer alguna cosa poètica i constructiva". Luis Piedrahita és un home que aposta per construir i no pas destruir. I si pot ser fer-ho amb harmonia i estètica, que al cap i a la fi són la bellssa: "la autèntica transgressió és la bellesa", remata aquest home polifacètic.

Aquí pots adquirir les entrades per gaudir de Luis Piedrahita a Barcelona.

Les onades de calor extremes, la sequera persistent i la gran acumulació de massa forestal han convertit molts boscos catalans en espais especialment vulnerables. Els últims anys, incendis com els del Pont de Vilomara, Rocafort o els focs recurrents a l’Empordà han evidenciat fins a quin punt el territori viu en una situació límit. “El canvi climàtic ja no és una cosa que passarà el 2050. Ja el tenim aquí”, adverteix Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Segons explica, el risc no és només que hi hagi més focs, sinó que es produeixin grans incendis forestals impossibles de controlar. Només al Pirineu hi ha zones on un únic incendi podria arribar a cremar més de 200.000 hectàrees.

Davant d’aquest escenari neix Bio for Piri, un projecte impulsat per diverses entitats i reconegut als Premis Luz Verde d’Onda Cero i WWF per la seva aposta en prevenció i bioeconomia forestal. La iniciativa planteja una idea clara: gestionar el bosc és imprescindible per reduir el risc d’incendi.

Això passa per aclarir masses forestals, recuperar pastures, crear franges de protecció i planificar el territori abans que arribi l’emergència. “Apagar incendis ja no és suficient. Ens hem d’anticipar”, defensa Rafa. En dos anys, el projecte ha planificat més de 70.000 hectàrees i ha actuat directament en més de 200 hectàrees pilot entre el Pirineu català i l’Aragó.

Una de les idees centrals del projecte és que sense activitat econòmica els boscos s’abandonen. I un bosc abandonat és molt més vulnerable al foc. Per això Bio for Piri aposta per recuperar usos productius vinculats al territori: biomassa forestal, construcció amb fusta o recuperació de pastures per al bestiar.

A la Seu d’Urgell, per exemple, la biomassa procedent dels boscos propers ja s’utilitza per escalfar equipaments públics. També s’ha construït un prototip d’habitatge de fusta amb materials extrets de la mateixa gestió forestal. “Els boscos han deixat de ser rendibles i això ha agreujat el problema”, explica Rafa.

El projecte també té una forta dimensió social. Durant aquests dos anys, més de 400 persones han participat en actuacions vinculades a formació, treball forestal i recuperació d’espais rurals.

Els ramaders hi tenen un paper clau. La recuperació de pastures i la presència de bestiar ajuden a reduir vegetació seca i actuen com una barrera natural contra els incendis.

“Els pagesos i ramaders estan fent una feina heroica per mantenir viu el territori”, reivindica Rafa. El projecte també busca generar noves oportunitats laborals perquè els joves no abandonin les zones de muntanya.

Després d’haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, Esquerra Republicana ha advertit que podria retirar el seu suport al Govern de Salvador Illa si no es compleixen els acords d’investidura. Durant la sessió de control al Parlament, el diputat republicà Josep Maria Jové ha avisat el president que no es relaxi per haver obtingut el seu “sí” als comptes i ha remarcat que el pacte pressupostari no inclou cap dels grans compromisos que van permetre la seva investidura.

Davant d’aquest advertiment, Illa s’ha compromès a complir amb tot allò pactat amb Esquerra, inclòs el traspàs de la recaptació de l’IRPF a la Generalitat. El president ha agraït als republicans el seu “sentit de país” per haver donat suport als primers pressupostos de la legislatura i els ha emplaçat a seguir treballant plegats, malgrat les diferències ideològiques, durant la resta del mandat. Tot i les bones paraules, però, encara hi ha moltes incògnites obertes sobre qüestions clau.

Algunes d’aquestes incerteses queden en evidència coincidint amb la reunió bilateral Estat-Generalitat que se celebra aquesta tarda a Madrid. El PSOE ha ofert concessions com un canvi en la propietat del Consorci de la Zona Franca, mecanismes per blindar inversions a Catalunya i el finançament de la Línia Orbital Ferroviària. Tot i això, des de Junts, la diputada Mònica Sales ha qualificat aquests moviments de “cortina de fum”.

Entre els grans temes pendents hi ha com s’aprovarà al Congrés el nou model de finançament autonòmic, quan la Generalitat assumirà la recaptació de l’IRPF, els canvis en la governança aeroportuària i els detalls del traspàs de Rodalies, inclosa la futura operadora que hauria de substituir RENFE.

En paral·lel, el Govern també ha rebut pressió de diversos grups parlamentaris per resoldre el conflicte educatiu i millorar les condicions del professorat. La líder dels Comuns, Jèssica Albiach, ha obert la porta a renegociar el pressupost d’educació si cal incrementar la despesa per posar fi a la vaga, mentre que el líder del PP, Alejandro Fernández, ha criticat la falta d’acords i ha acusat l’executiu de deixar desemparat el sector.

Illa, per la seva banda, ha defensat que l’acord assolit amb els sindicats minoritaris suposa una “millora històrica” de les condicions laborals dels docents, tot i que el conflicte continua obert amb part del col·lectiu.

Malgrat les tensions polítiques, també hi ha hagut espai per a l’entesa al Parlament. Una àmplia majoria ha permès convalidar el primer decret del Pla Cura, impulsat pel Govern per millorar l’accés a les ajudes per a persones amb el grau màxim de dependència. El text ha tirat endavant amb els vots del PSC, Esquerra, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana, i amb l’abstenció del PP i Vox.

Aquest paquet de mesures urgents, en l’àmbit dels Drets Socials, busca agilitzar el reconeixement del grau 3 de dependència i facilitar l’accés a prestacions, després que es fes públic que moltes persones morien abans d’obtenir aquest reconeixement. La consellera Mònica Martínez Bravo ha defensat que el decret suposa un canvi important per garantir una resposta més ràpida i eficient a les persones en situació de màxima vulnerabilitat.

En el marc de la Setmana del Turisme d’Onda Cero Catalunya, avui hem viatjat fins a Alemanya de la mà de Frank Bausbach, responsable de comunicació de Turisme d’Alemanya a Espanya. En una entrevista a La Ciutat, Bausbach ha reivindicat el país com una destinació “molt accessible, fresca a l’estiu i amb una gran relació qualitat-preu”.

“A dues hores de vol des de Barcelona podem arribar a moltes zones d’Alemanya amb connexions directes. És perfecte tant per a un cap de setmana llarg com per a unes vacances més completes”, ha explicat. També ha destacat que “si volem fugir de la calor intensa, Alemanya pot ser una molt bona opció”.

Un dels indrets recomanats és Stuttgart, ciutat que Bausbach defineix com “petita, agradable i fàcil de recórrer a peu”. La capital de Baden-Württemberg és també un paradís pels amants del motor gràcies als museus de Porsche i Mercedes-Benz.

“Encara que no t’agradin els cotxes, els museus són espectaculars i molt interactius”, ha assegurat.

A més, la ciutat està envoltada de vinyes i pobles medievals amb encant. “És una zona ideal per tastar vins blancs, cervesa regional i gaudir de l’ambient alemany més autèntic”, ha afegit.

Des de Stuttgart també és molt fàcil accedir a la Selva Negra, una de les regions més conegudes del país. Senderisme, rutes en bicicleta, gastronomia o balnearis són només algunes de les opcions que ofereix aquesta zona natural.

Per aquells que prefereixin fugir de les masses, Bausbach recomana descobrir els Monts Suavos, al sud-est de Stuttgart. “És una zona preciosa i menys turística, amb castells espectaculars com el de Hohenzollern o el de Liechtenstein”, ha detallat.

Bausbach també recomana fer la ruta cultural dedicada a Hermann Hesse, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement que se celebrarà l’any vinent.

El recorregut comença a Calw, ciutat natal de l’escriptor, i continua pel monestir de Maulbronn, patrimoni de la UNESCO. També inclou Tübingen, una ciutat universitària amb molt ambient, i el llac de Constança, una de les joies naturals del país.

Pel que fa a la gastronomia, el responsable de Turisme d’Alemanya ha recomanat tastar plats típics de la regió de Stuttgart com els spätzle, una pasta casolana amb formatge i ceba, o els maultaschen, una mena de raviolis farcits de carn o verdures.

“També és obligatori provar les tartes i els pastissos. El que pels anglesos és el te de les cinc, per nosaltres és el cafè amb pastís”, ha explicat entre rialles.

Figueres ha condemnat aquest dimarts amb un emotiu minut de silenci i un acte de rebuig el crim masclista que va tenir lloc ahir en un parc de la ciutat, a plena llum del dia. Un home de 48 anys va assassinar a ganivetades la seva exparella, una dona de 33, i va ser detingut al mateix lloc dels fets. El cas ha generat una forta commoció, especialment perquè l’agressor havia estat arrestat i condemnat per maltractaments només 24 hores abans.

Dilluns, en un judici ràpid, l’home va ser condemnat a sis mesos de presó i a una ordre d’allunyament per haver agredit la seva exparella. Hores després, però, va tornar a ser detingut per noves lesions a la mateixa víctima. La dona va ser citada per declarar i sotmetre’s a un examen forense l’endemà, dimarts, però no s’hi va presentar. Davant aquesta absència, el jutjat de guàrdia va decidir deixar en llibertat l’home, que hores més tard acabaria cometent el crim.

El minut de silenci ha aplegat prop de 500 persones i ha estat encapçalat per l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, que ha assegurat que el sistema “ha fallat” i ha anunciat que l’Ajuntament es personarà com a acusació popular. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, matisen que la decisió de deixar en llibertat l’acusat correspon a un jutjat de guàrdia, que ha d’actuar en funció de les proves i testimonis disponibles en aquell moment.

Una explicació que no comparteix María del Prado Escoda, jutgessa especialitzada en violència de gènere, que considera que hi havia marge per fer més. En declaracions a Onda Cero, defensa que el problema no és la normativa, sinó la seva aplicació, i reclama una actuació judicial amb més consciència i perspectiva de gènere. Segons Escoda, existeixen mecanismes com l’estatut de la víctima o recomanacions internacionals que orienten sobre com actuar en casos com aquest.

L’experta també subratlla que és habitual que les víctimes de violència masclista no es presentin a declarar i alerta que aquesta absència no s’hauria d’interpretar com una manca d’interès. Sovint, apunta, darrere hi ha por, coaccions o amenaces, una realitat que en els darrers anys s’ha començat a tenir més en compte, però que encara requereix una resposta més eficaç per part de les institucions.

Abans de les pantalles gegants, dels platós hipertecnològics i de les nits electorals convertides en espectacles televisius, hi va haver un home que va entendre que la televisió havia de ser molt més que una veu solemne llegint notícies. Robert Calvo reivindica la figura de José María Íñigo com el gran revolucionari de la televisió espanyola, un comunicador que va portar aire fresc a una pantalla encara marcada pel to rígid i encotillat del franquisme.

En destaca una de les nits més importants de la història recent del país: les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny del 1977. Aquell vespre, Íñigo va ser l’encarregat de conduir una retransmissió històrica des del mític Florida Park de Madrid. Però, lluny del format polític que avui coneixem, va convertir aquella vetllada en un gran espectacle televisiu amb música en directe, artistes convidats i una posada en escena absolutament revolucionària per a l’època. Julio Iglesias, Lolita, Miguel Bosé o Manolo Escobar van formar part d’una emissió irrepetible que simbolitzava un país que començava a despertar.

Robert Calvo explica com Íñigo va importar a Espanya una manera de comunicar inspirada en la televisió britànica i americana que havia conegut durant la seva etapa a Londres. Informalitat, proximitat, ironia i ritme televisiu en una època en què molts presentadors encara parlaven amb to de NO-DO. Amb programes com Último grito o Esta noche, fiesta, va introduir una nova manera de fer entreteniment i va convertir TVE en una finestra oberta al món.

La secció també recupera moments absolutament surrealistes i mítics de la televisió dels anys 70 i 80. Des de l’arribada impossible de Los Panchos travessant mig món només per sortir al seu programa, fins a la visita del controvertit Uri Geller doblegant culleres en directe davant de milions d’espectadors. Tot plegat, en una televisió que encara tenia el poder de convertir qualsevol emissió en un esdeveniment compartit per tot el país.

Però més enllà de l’espectacle, Robert Calvo en destaca sobretot la humanitat d’Íñigo. Un presentador capaç de fer homenatges en vida als artistes, de donar-los protagonisme i de tractar-los com autèntiques estrelles. Lola Flores, Rocío Jurado, Paco Rabal o Mari Trini van passar pels seus programes en entrevistes i especials que avui formen part de la memòria emocional de diverses generacions.

José María Íñigo era molt més que un presentador: era una metàfora d’una televisió que volia sorprendre, emocionar i reunir la gent davant la pantalla. Una televisió amb grans sintonies, grans decorats i grans personalitats que, segons Robert Calvo, avui costa molt de trobar.

Si vols recuperar aquest viatge fascinant per la història de la televisió espanyola i redescobrir la figura irrepetible de José María Íñigo, ja pots escoltar la secció completa al pòdcast de Nits de Ràdio.