Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Posarem sobre la taula què implica aquest acord per a l’estabilitat política a Catalunya, els equilibris entre el PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i els comuns, així com els grans projectes pactats: des de la línia orbital ferroviària fins a les mesures en matèria d’habitatge i autogovern. També abordarem el paper de Junts, les reaccions des de Madrid i els interrogants sobre el compliment real dels compromisos adquirits.

A la segona part del debat parlarem de la crisi educativa, marcada per una nova reunió sense acord entre sindicats i el Departament d’Educació. Analitzarem les discrepàncies sobre salaris, complements i escola inclusiva, així com la tensió creixent entre el Govern i la comunitat docent. Tot plegat, en una jornada políticament intensa marcada també per la reprovació parlamentària de les conselleres Núria Parlon i Esther Niubó.

Un home molt amable. Això m'ha semblat d'entrada en Carlos Olalla (Barcelona, 12 de desembre del 1957). Puntual a l'hora que l'havíem citat, en Carlos ha entrat a l'estudi 1 d'Onda Cero a La Rambla de Barcelona fent preguntes de persona que es coneix el mitjà: "quanta estona ha de durar l'entrevista?", em diu mentre es posa els auriculars i el micròfon (que direcciona perfectament). Aquesta pregunta la fa de manera intel·ligent per calcular la longitud de les seves respostes i dir tot el que li agradaria transmetre. I com que ha fet de periodista a la ficció, ja se sap les nostres arts. El cas és que s'acaba fent la màgia radiofònica.

Comença l'entrevista i repassem el seu palmarès: 71 pel·lícules entre llargmetratges i curts, 81 sèries de televisió, 12 obres de teatre i 8 llibres publicats. I només té 68 anys. A la Miriam i a mi no ens surten els comptes. Però a ell sí. És clar, com que s'ha dedicat al món financer, d'això també en sap molt. I és que abans de dedicar-se a la interpretació, Olalla va tenir una carrera consolidada al món empresarial i financer. Va exercir com a directiu en banca internacional, va dirigir una gran constructora i va treballar com a consultor. Però l’any 1992 ho va deixar tot per seguir una vocació: la literatura. A partir de llavors, el pas cap a la interpretació va ser natural. Avui, amb 68 anys, assegura que la clau ha estat "atrevir-se a renéixer tantes vegades com calgui". I remata dient: "El viatge és l’important. No importa arribar o no, sinó el que vius pel camí" mentre sona 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach.

En aquesta obra de teatre que es pot veure al Teatre Goya de Barcelona, Olalla interpreta Marius Byleveld, el pastor d’una petita comunitat sud-africana marcada pel conservadorisme religiós. El seu personatge representa l'ordre establert, en contraposició a Helen Martins —interpretada per Lola Herrera—, una dona gran que lluita per la seva llibertat creativa a través de l’art. "La peça parla de la confrontació entre religió formal i espiritualitat", explica Olalla. I parlant de la dona a la que dona vida Lola Herrera, explica que "ella representa la llibertat, la creativitat, mentre que jo represento la norma, el control, la por al canvi". Inspirada en una història real, l'obra retrata una dona que desafia les convencions socials en una època i un entorn hostils.

L'argument de l'obra serveix a les dues parts, a entrevistadors i entrevistat, per explorar el paper de les dones a la societat. Diu la [[LINK:TAG|||tag|||5f52315ba03f7f12ced34cc2|||Miriam Franch]] que "les dones encara no hem aconseguit aquesta llibertat", referint-se a l'anhel que té la dona que interpreta Lola Herrera a l'escenari. Durant la conversa, Olalla és molt contundent en qüestions socials. I se li nota el compromís de debò observant com varia el seu to. S'atreveix a denunciar el masclisme estructural de la indústria audiovisual, recordant que la gran majoria de papers per a persones de més de 50 anys estan escrits per a homes. Lamenta el retrocés en determinades actituds: "Em preocupa que hi hagi joves que percebin el feminisme com una amenaça". I decideix dir una frase poc habitual en un home que ronda els 70 anys: "Aquest món serà feminista o no serà". Olalla pren partit, que és el que considera que haurien de fer totes les persones que es dediquen al seu noble ofici. Mullar-se no és una opció.

Si vols anar a veure Carlos Olalla, Lola Herrera i Natalia Dicenta al Teatre Goya, aquí pots aconseguir les entrades.

Còrsega és una de les grans desconegudes del Mediterrani, però per a qui la visita, deixa empremta. Així ho assegura el periodista de viatges i director del suplement Destinos d’El Periódico, Albert Falcó, que acaba de tornar d’un recorregut per l’illa.

Segons Falcó, l’illa francesa “sorprèn perquè no és la típica illa mediterrània”. “Trobes muntanyes enormes que cauen directament al mar, carreteres molt salvatges i pobles perduts entre boscos”, explica.

El periodista va optar per una manera diferent d’arribar-hi: sortir des de Barcelona fins a Seta, al sud de França, i des d’allà embarcar en un ferri nocturn fins a Ajaccio.

“Hi ha un moment molt bonic, quan estàs arribant a Còrsega de matinada, surts a coberta i comences a veure les muntanyes de l’illa. Tens la sensació d’arribar a una illa encara bastant indòmita”, relata.

Durant el viatge, Falcó destaca especialment ciutats com Ajaccio —la ciutat natal de Napoleó— i Bonifacio, situada sobre impressionants penya-segats blancs.

“Quan vaig arribar a Bonifacio em vaig quedar bocabadat. La ciutadella sembla suspesa damunt dels penya-segats”, assegura.

També recomana recórrer la costa en vaixell per contemplar “la magnitud d’aquests penya-segats” i descobrir platges d’aigües transparents “que semblen del Carib”.

Més enllà del paisatge, Falcó destaca la forta identitat corsa. “Els corsos tenen molt de caràcter i molt orgull. Es nota en la llengua, la gastronomia, la música i la manera de viure”, explica.

Precisament, la gastronomia és un altre dels punts forts del destí. “A Còrsega es menja estupendament bé. Hi ha excel·lents vins, embotits locals i formatges corsos”, afirma.

Després de visitar més de 150 països, Albert Falcó té clar que Còrsega ocupa un lloc especial entre les seves destinacions preferides.

Per al periodista, la combinació entre mar i muntanya és el gran atractiu de l’illa: “Pots banyar-te en una cala espectacular i, una hora després, estar caminant entre boscos de pins. Això no passa a gaires llocs”.

La Guàrdia Civil, en col·laboració amb la Policia Cantonal de Turgòvia (Suïssa), han detingut a Riba-roja d'Ebre un home de 50 anys i nacionalitat suïssa com a presumpte responsable de la mort de la seva parella. Paral·lelament, es van fer actuacions a Suïssa, on es va localitzar el cadàver de la dona, després que el presumpte autor aportés la ubicació exacta de les restes al jardí de l'habitatge que compartia la parella a Suïssa.

Segons la investigació, després de l'homicidi l'investigat va traslladar la seva residència a Espanya i es va instal·lar en una finca aïllada i de molt difícil accés al terme municipal de Riba-roja d'Ebre.

Segons els indicis obtinguts durant la fase inicial de la investigació realitzada per la policia suïssa, la mort s'hauria produït en una data encara no determinada a l'entorn del domicili comú a Suïssa.

L'anàlisi forense realitzada a Suïssa ha permès verificar que les restes trobades a la zona del jardí indicada pel detingut es corresponien amb les de la dona desapareguda, tot i que la causa exacta de la mort continua sent objecte d'investigacions medicoforenses.

Tota l'operació s'ha dut a terme sota la direcció respectiva de les autoritats judicials i fiscals d'Espanya. Per la seva part, EUROJUST va donar suport i va coordinar la dimensió internacional de la investigació assegurant una cooperació efectiva i eficient entre tots dos països.