Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La tertúlia d’avui posa el focus, en primer lloc, en la crisi oberta al Departament d’Educació. La vaga del sector i la manca d’acord entre sindicats i la consellera Esther Niubó evidencien un conflicte enquistat, amb noves mobilitzacions sobre la taula i més de mil centres adherits a protestes que podrien impactar directament en el dia a dia de l’alumnat. El debat girarà al voltant de la capacitat real de pressió dels docents, el marge de maniobra del Govern i les vies per desbloquejar una situació que continua deteriorant-se.

En paral·lel, també analitzarem la controvèrsia generada per la suposada infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea educativa, un cas que ha arribat al Parlament amb disculpes institucionals però també amb fortes crítiques de l’oposició, que parla de vulneració de drets fonamentals. Tot plegat, en un context polític tensat encara més per la negociació dels pressupostos, on Esquerra Republicana ha situat nous condicionants com la línia orbital. Una combinació de factors que dibuixa una setmana política especialment intensa i plena d’interrogants.

La dada s’ha exposat en una jornada de la Fundació Hospitalàries a Barcelona, que alerta sobre una realitat encara molt invisibilitzadaa. Aquest increment s'explica, en part, per una millor detecció i més conscienciació, sobretot entre dones de 65 a 75 anys. Tot i això, també hi ha una dada alarmant: les víctimes mortals majors de 60 anys s’han duplicat des del 2019 i ja representen gairebé el 19% del total.

En una entrevista a La Ciutat, Jordi Muñoz, president de l'Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans, explica que darrere d'aquestes xifres hi ha sovint històries de violència cronificada. "Hi ha dones grans que fa més de 40 anys que pateixen violència masclista, i un 27% que en fa entre 20 i 30 anys", destaca. Muñoz apunta que aquesta situació prolongada en el temps fa especialment difícil trencar amb el maltractament en edats avançades.

Les conseqüències físiques, cognitives i psicològiques associades a l'envelliment compliquen encara més la sortida d’aquestes situacions. Aquesta realitat es fa especialment evident en les dones de més de 80 anys, moltes de les quals no arriben a denunciar i viuen el maltractament en silenci. En alguns casos, fins i tot, la mort del maltractador pot suposar una forma d’alliberament. "Quan desapareix el maltractador, la vida d’aquestes dones millora de manera ostensible. Es treuen una càrrega de sobre", assenyala Muñoz.

Tot i les dificultats, els experts insisteixen en la importància de reconèixer la situació i buscar ajuda professional. Aquesta és, segons Muñoz, la primera passa per iniciar qualsevol canvi. "El fet de no normalitzar el maltractament i ser conscient del que s'està vivint ja és clau. A partir d’aquí, els professionals poden oferir suport, assessorament i acompanyament”, subratlla. Sempre és important saber que algú et pot salvar la vida.

El Govern ha reforçat el seu pla per reduir la població de porcs senglars a Catalunya i evitar l’expansió de la pesta porcina africana (PPA), després de detectar-se 14 nous positius aquesta setmana que eleven el total de casos fins als 320. L’estratègia posa el focus en les zones boscoses i en entorns pròxims a nuclis urbans, on encara es mantenen restriccions d’accés, com és el cas de Collserola. Des de principi d’any, amb la col·laboració dels caçadors, ja s’han capturat prop de 27.000 exemplars.

Per intensificar aquest dispositiu, el Govern destinarà 5,2 milions d’euros a ampliar els equips de captura i a cobrir les despeses dels caçadors que actuen dins la zona afectada. A més, en àrees especialment sensibles o de difícil accés, com entorns urbans o molt boscosos, s’han contractat tres empreses especialitzades que treballen amb sistemes com gàbies i trampes, evitant l’ús d’armes. A Cerdanyola del Vallès, considerada la “zona zero” del brot, només quedarien una vintena de senglars, tot i que el control és més complex en altres punts del territori.

Aquest paquet de mesures s’ha acordat després de la reunió de la Taula del Senglar, que agrupa institucions, científics i representants del sector. Entre les novetats, destaca una nova línia de 2,2 milions d’euros per reforçar la cadena de comercialització de la carn de caça. Els ajuts inclouen subvencions de 20 euros per animal retirat, suport al transport i finançament de punts logístics, així com la creació de nous centres per facilitar la distribució.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat la voluntat de “professionalitzar i assegurar” tota la cadena de valor, des de la captura fins al consum final. En aquest sentit, el Govern impulsarà el consum de carn de caça, que considera un producte arrelat a la tradició gastronòmica catalana, i en reforçarà la promoció. Paral·lelament, també s’ha habilitat un ajut extraordinari de 250.000 euros per a la Federació Catalana de Caça i una partida de 600.000 euros per reforçar les actuacions en zones periurbanes.

El dispositiu combina captures, vigilància i diversos sistemes de control poblacional, i el Govern ja estudia nous mètodes com l’esterilització de fauna cinegètica a través d’anticonceptius. Tot i l’evolució favorable en alguns punts, Ordeig ha demanat prudència a l’hora de flexibilitzar les restriccions d’accés al medi natural i ha advertit que qualsevol decisió dependrà dels informes tècnics i científics. “Ens estem jugant molt”, ha remarcat, apel·lant a la comprensió dels ciutadans davant les limitacions vigents.

La primera reunió de la taula sectorial d’Educació d’aquest segon cicle de vagues ha acabat sense acord. El Departament i els sindicats s’han emplaçat a retrobar-se el dimarts 19 de maig, però només si dilluns reben una proposta concreta de calendari que situï els salaris com a primer punt de negociació.

Els sindicats convocants —USTEC, CGT i altres— reclamen que el govern presenti un marc clar per revisar els punts conflictius de l’acord signat al març amb UGT i CCOO, que no representava la posició del sindicat majoritari, USTEC.

La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha criticat que la consellera Esther Niubó s’hagi presentat “sense cap oferta sobre la taula” i només hagi volgut parlar de escola inclusiva.

Segura ha estat contundent:

“Volem una proposta concreta que inclogui la millora salarial en primer terme.”

La CGT ha anat més enllà i ha qualificat la trobada d’“insult”, advertint que podrien “paralitzar tot el país” si dilluns no reben una proposta retributiva clara.

Des d’UGT, Lorena Martínez ha remarcat que parlar d’inclusió implica també parlar de condicions laborals i que abans cal revertir les retallades.

La trobada ha durat poc més d’una hora. Els sindicats han sortit ràpidament a valorar-la i han coincidit que el Departament no ha aportat cap element que permeti desbloquejar el conflicte.

Aquesta reunió arriba en plena ressaca política per la infiltració d’agents dels Mossos en una assemblea sindical, fet que ha tensat encara més les relacions entre el govern i els docents.

La compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del director general de la policia, Josep Lluís Trapero, no ha convençut els sindicats.

USTEC ha demanat la dimissió de Parlon, mentre que la CGT reclama el cessament immediat de Trapero i garanties que els fets no es repetiran.

Aquest episodi ha afegit desconfiança al clima negociador.

USTEC ha arribat a la taula amb dues prioritats:

• Millora salarial

• Pla de xoc de plantilles i inclusió

I entre les seves propostes concretes reclamen un tècnic especialista per a cada grup d’infantil, un integrador social per centre, aules d’acollida amb mitja dotació a partir de 5 alumnes, increment del 15% del personal d’atenció educativa, reducció de ràtios i reforç dels EAP calendari per arribar al 6% del PIB en educació, ràtios de 15 alumnes a primària i 20 a secundària, increment del 50% de la plantilla vinculada a inclusiva en quatre anys.

En l’àmbit salarial, reclamen un augment real que compensi la pèrdua de poder adquisitiu, millora dels estadis, retorn del deute pendent, una clàusula salarial vinculada a la inflació, automàtica i consolidable.

Les protestes van arrencar dimarts amb la demanda d’un increment de 400–500 euros mensuals respecte a l’acord amb UGT i CCOO.

Aquest dijous continuen les protestes amb aturades territorials a Girona i la Catalunya Central. Amb el lema “Per Temps de Flors, ens plantem!”, hi ha marxes lentes de docents des de Salt, Figueres, Banyoles i Torroella de Montgrí fins a Girona.