Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La jornada del 12 de maig, impulsada pel Consell Internacional d’Infermeres des de l’any 1974, compta amb la participació de 130 associacions d’arreu del món i visibilitza un col·lectiu majoritàriament femení que continua arrossegant greus desigualtats laborals i de reconeixement. De fet, prop del 60% de les infermeres es plantegen abandonar la professió, una dada que alerta sobre la fragilitat d’un pilar essencial del sistema sanitari.

Tot plegat ho ha explicat a La Ciutat l'Àlex Marieges, membre de la junta del Col·legi Oficial d'Infermeres de Barcelona, explica que el fet que només entre el 10 i el 15% del col·lectiu estigui format per homes "ha tingut conseqüències històriques en la valoració professional de la infermeria". Ell fa un quart de segle que conviu amb les seves companyes i assegura que "el fet de ser un món de dones ens ha fet pagar un preu professional molt alt, sobretot a les meves companyes". Marieges ha denunciat els múltiples prejudicis que encara envolten la professió, sovint reduïda erròniament a un paper auxiliar, malgrat ser una figura clau en totes les etapes de la vida de les persones.

L'Àlex Marieges sent la necessitat de recordar que "la infermeria és una professió científica, amb formació universitària plena". L'accés a la universitat data de 1977 i, des de 2010, els estudis d’infermeria són un grau universitari, amb possibilitat de màsters, especialitats i doctorats. "Tenim cada cop més infermeres doctores. L’art de tenir cura és un art professionalitzat, amb una ciència darrere que ens avala", ha remarcat ell, que avui exerceix de portaveu de totes les infermeres de Catalunya i que lamenta que encara hi hagi un alt desconeixement social sobre el nivell de formació i responsabilitat del col·lectiu. Un fet que contribueix a la manca de reconeixement.

En aquest Dia Internacional de la Infermeria també s'ha volgut recordar el paper fonamental d'aquestes professionals durant la pandèmia de la Covid-19, un moment en què van rebre aplaudiments i reconeixement públic. No va ser així internament, perquè aquell suport popular no s’ha traduït en millores estructurals: "després la vida segueix, però nosaltres continuem amb la lluita: per les condicions laborals i pel reconeixement", afirma Àlex Marieges, que també lamenta que sobresurtin tant les agressions contra les professionals de la sanitat els darrers temps. Al 2025 es van registrar 3.039 agressions a professionals sanitaris a Catalunya, el 78% de les quals a dones, especialment infermeres.

Pere García ha defensat a 'La Brúixola' l’actuació dels Mossos d’Esquadra davant la polèmica per la presència d’agents de paisà en una assemblea vinculada al conflicte educatiu. El secretari general de SAP-ME ha assegurat que no es pot parlar d’"infiltració", ja que, segons afirma, aquesta figura està regulada legalment i la presència policial en reunions públiques forma part de les funcions habituals del cos.

Durant l’entrevista, García ha explicat que l’objectiu d’aquestes actuacions és anticipar possibles afectacions a l’ordre públic, com talls de carreteres o mobilitzacions que puguin generar incidències. També ha remarcat que la Comissaria General d’Informació fa aquest tipus de seguiments "des de fa temps" i amb governs de diferents colors polítics, insistint que els Mossos actuen emparats per la llei i sota criteris professionals.

El representant sindical també ha lamentat que el cos policial es converteixi, segons ell, en "arma de confrontació política". Tot i les crítiques i les possibles denúncies anunciades per entitats jurídiques, García ha defensat que la ciutadania continua confiant majoritàriament en els Mossos d’Esquadra i ha negat que aquest episodi pugui erosionar la imatge del cos.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que l’Executiu està disposat a avaluar l’operatiu si s’identifica alguna irregularitat, però ha rebutjat “ingerències polítiques” en matèria de seguretat. Paneque ha insistit a traslladar la "confiança" del Govern en el cos dels Mossos i els seus comandaments i ha reiterat que els agents actuen sota "directrius operatives".

Els socis parlamentaris del Govern també exigeixen explicacions i reclamen la dimissió o el cessament del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Esquerra Republicana reclama transparència i depurar responsabilitats si es confirma que l’actuació no s’ajustava als protocols. Per la seva banda, els comuns consideren “molt greu” que s’hagi infiltrat personal policial en un espai docent i demanen una revisió profunda dels criteris d’investigació.

Des de l’oposició, Junts per Catalunya va més enllà i reclama la dimissió de la consellera Parlon. A més, el partit acusa ERC i comuns de “manca de coherència política” per criticar l’operatiu però mantenir el suport al Govern i negociar els pressupostos.

Almenys un de cada tres docents de centres públics de Catalunya ha secundat la primera jornada de vaga del sector en aquest mes de maig, segons el Departament d’Educació. Els sindicats convocants de la protesta, però, eleven la xifra fins al 70%. Més enllà del ball de dades, el cert és que el malestar del professorat amb el Govern és cada cop major. USTEC ha exigit la dimissió de la consellera Esther Niubó si en la reunió de la mesa sectorial d'aquest dijous no hi ha un canvi de rumb clar.

Coincidint amb aquesta vaga, milers de docents –26.000 segons la Guàrdia Urbana i 80.000 segons USTEC– s'han manifestat al centre de Barcelona. La marxa ha sortit a les 12.30 de la plaça d'Urquinaona i ha culminat a la de Sant Jaume, passant per la Via Laietana i col·lapsant el carrer de Jaume I. En la mobilització, s’hi han sentit crits com “Menys policia, més educació” o “Lluitant també estem educant”, però també un contundent "Niubó dimissió".

Els manifestants, doncs, han anat més lluny que els portaveus sindicals, que s'esperaran a la reunió de dijous per decidir si demanen o no la dimissió de la consellera. USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical –els quatre convocants– insisteixen que cal que el Govern millori l'acord ja signat amb CCOO i UGT.

"Fem una crida a la consellera perquè realment segui a negociar amb una proposta concreta que reverteixi les mancances que patim els docents i l'alumnat", ha dit Iolanda Segura, portaveu d'USTEC. "Dijous hi anirem [a la reunió] amb moltes ganes d'escoltar i de trobar solucions, però necessitem que el Govern del PSC vingui també amb aquesta predisposició, amb un calendari i unes propostes concretes. De moment, no en tenim cap", ha remarcat Laura Gené, de la CGT.

El sindicat Professors de Secundària ha adreçat aquesta mateixa petició a Salvador Illa. "President, l'ambient està calent; si vol saber la temperatura, no enviï més policia, posi les notícies. Vostè va signar un acord de país, i aquí té un conflicte de país", ha sentenciat el seu secretari general, Ignasi Fernández.

Tot i aquesta nova mobilització, la Generalitat manté intacte el seu posicionament: la trobada d’aquest dijous ha de servir per desplegar l'acord amb CCOO i UGT. La portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, ha recordat en la roda de premsa d'aquest matí que el document suposa "una dotació pressupostària històrica: 2.000 milions d'euros". "Aquest és l'acord que posa el Govern sobre la taula. És evident que hi ha un descontentament i el volem escoltar, però ha de regir un principi de realitat", ha afegit.

Des dels sindicats majoritaris, asseguren que aquest pacte ha estat rebutjat "pel 95%" dels docents i demanen un augment salarial que vagi més enllà del ja signat, que són 200 euros mensuals més d’aquí a quatre anys. A banda del sou, exigeixen una reducció de les ràtios, més mans i més recursos per a l’escola inclusiva.

Al 'Ciutat Solidària' d'avui hem conegut l'associació Agam, que des del 2018 treballa perquè les persones amb problemes de salut mental arribin a la vellesa amb una qualitat de vida on sigui respectada la seva identitat. Fomenten la formació de professionals, cuidadors i d’altres persones interessades en la salut mental, impulsen projectes en residències, a banda de fer una gran tasca de sensibilització i també de suport tant a famílies com a institucions que es dediquen a aquest àmbit. Per conèixer millor Agam ens ha acompanyat a l'estudi la seva presidenta, Margarita Ibáñez, que ens ha explicat els origens de l'entitat i els projectes amb els que compten, com el projecte SURYA i l'Hort-teràpia, entre d'altres iniciatives.