Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El Govern ha reforçat el seu pla per reduir la població de porcs senglars a Catalunya i evitar l’expansió de la pesta porcina africana (PPA), després de detectar-se 14 nous positius aquesta setmana que eleven el total de casos fins als 320. L’estratègia posa el focus en les zones boscoses i en entorns pròxims a nuclis urbans, on encara es mantenen restriccions d’accés, com és el cas de Collserola. Des de principi d’any, amb la col·laboració dels caçadors, ja s’han capturat prop de 27.000 exemplars.

Per intensificar aquest dispositiu, el Govern destinarà 5,2 milions d’euros a ampliar els equips de captura i a cobrir les despeses dels caçadors que actuen dins la zona afectada. A més, en àrees especialment sensibles o de difícil accés, com entorns urbans o molt boscosos, s’han contractat tres empreses especialitzades que treballen amb sistemes com gàbies i trampes, evitant l’ús d’armes. A Cerdanyola del Vallès, considerada la “zona zero” del brot, només quedarien una vintena de senglars, tot i que el control és més complex en altres punts del territori.

Aquest paquet de mesures s’ha acordat després de la reunió de la Taula del Senglar, que agrupa institucions, científics i representants del sector. Entre les novetats, destaca una nova línia de 2,2 milions d’euros per reforçar la cadena de comercialització de la carn de caça. Els ajuts inclouen subvencions de 20 euros per animal retirat, suport al transport i finançament de punts logístics, així com la creació de nous centres per facilitar la distribució.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat la voluntat de “professionalitzar i assegurar” tota la cadena de valor, des de la captura fins al consum final. En aquest sentit, el Govern impulsarà el consum de carn de caça, que considera un producte arrelat a la tradició gastronòmica catalana, i en reforçarà la promoció. Paral·lelament, també s’ha habilitat un ajut extraordinari de 250.000 euros per a la Federació Catalana de Caça i una partida de 600.000 euros per reforçar les actuacions en zones periurbanes.

El dispositiu combina captures, vigilància i diversos sistemes de control poblacional, i el Govern ja estudia nous mètodes com l’esterilització de fauna cinegètica a través d’anticonceptius. Tot i l’evolució favorable en alguns punts, Ordeig ha demanat prudència a l’hora de flexibilitzar les restriccions d’accés al medi natural i ha advertit que qualsevol decisió dependrà dels informes tècnics i científics. “Ens estem jugant molt”, ha remarcat, apel·lant a la comprensió dels ciutadans davant les limitacions vigents.

La primera reunió de la taula sectorial d’Educació d’aquest segon cicle de vagues ha acabat sense acord. El Departament i els sindicats s’han emplaçat a retrobar-se el dimarts 19 de maig, però només si dilluns reben una proposta concreta de calendari que situï els salaris com a primer punt de negociació.

Els sindicats convocants —USTEC, CGT i altres— reclamen que el govern presenti un marc clar per revisar els punts conflictius de l’acord signat al març amb UGT i CCOO, que no representava la posició del sindicat majoritari, USTEC.

La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha criticat que la consellera Esther Niubó s’hagi presentat “sense cap oferta sobre la taula” i només hagi volgut parlar de escola inclusiva.

Segura ha estat contundent:

“Volem una proposta concreta que inclogui la millora salarial en primer terme.”

La CGT ha anat més enllà i ha qualificat la trobada d’“insult”, advertint que podrien “paralitzar tot el país” si dilluns no reben una proposta retributiva clara.

Des d’UGT, Lorena Martínez ha remarcat que parlar d’inclusió implica també parlar de condicions laborals i que abans cal revertir les retallades.

La trobada ha durat poc més d’una hora. Els sindicats han sortit ràpidament a valorar-la i han coincidit que el Departament no ha aportat cap element que permeti desbloquejar el conflicte.

Aquesta reunió arriba en plena ressaca política per la infiltració d’agents dels Mossos en una assemblea sindical, fet que ha tensat encara més les relacions entre el govern i els docents.

La compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del director general de la policia, Josep Lluís Trapero, no ha convençut els sindicats.

USTEC ha demanat la dimissió de Parlon, mentre que la CGT reclama el cessament immediat de Trapero i garanties que els fets no es repetiran.

Aquest episodi ha afegit desconfiança al clima negociador.

USTEC ha arribat a la taula amb dues prioritats:

• Millora salarial

• Pla de xoc de plantilles i inclusió

I entre les seves propostes concretes reclamen un tècnic especialista per a cada grup d’infantil, un integrador social per centre, aules d’acollida amb mitja dotació a partir de 5 alumnes, increment del 15% del personal d’atenció educativa, reducció de ràtios i reforç dels EAP calendari per arribar al 6% del PIB en educació, ràtios de 15 alumnes a primària i 20 a secundària, increment del 50% de la plantilla vinculada a inclusiva en quatre anys.

En l’àmbit salarial, reclamen un augment real que compensi la pèrdua de poder adquisitiu, millora dels estadis, retorn del deute pendent, una clàusula salarial vinculada a la inflació, automàtica i consolidable.

Les protestes van arrencar dimarts amb la demanda d’un increment de 400–500 euros mensuals respecte a l’acord amb UGT i CCOO.

Aquest dijous continuen les protestes amb aturades territorials a Girona i la Catalunya Central. Amb el lema “Per Temps de Flors, ens plantem!”, hi ha marxes lentes de docents des de Salt, Figueres, Banyoles i Torroella de Montgrí fins a Girona.

Fa unes setmanes que el company [[LINK:TAG|||tag|||5f523121a03f7f12ced2d519|||Carles Lamelo Varela]] (Barcelona, 5 d'abril del 1983) em va venir a buscar a la taula de la redacció per dir-me: "tinc un contacte que crec que et pot interessar per a una entrevista". Jo el vaig animar a que me'n fes cinc cèntims encara que no tenia massa temps per aturar-me a escoltar-lo. "És una noia que estudia per ser pastora". Ep, un moment. Aquí ja hi tindríem un titular sense rascar massa més a la vida d'aquesta jove. Una dona que estudia per ser pastora? És clar, si ets un periodista encuriosit com crec que soc, veus que allà hi pot haver una història potent. Tant com per fer que algú que va conduint i escoltant la ràdio, s'aturi. En fi, el company Lamelo em va passar el telèfon d'una tal Laura Bonet i el vaig guardar.

Segurament es poden destacar de mi algunes virtuds, però també tinc un defecte molt gran: sóc una persona dispersa. Puc despistar-me amb una mosca mentre estic redactant un guió i, de cop i volta, treure'm un cafè i aturar-me a xerrar amb no sé qui i... quan penso què estava intentant fer, no me'n recordo i llavors començo una altra tasca que no té res a veure amb l'anterior. Però el cas és que crec que tot acaba sortint prou dignament... encara que a vegades (sovint), se m'ha d'insistir. I és el que va fer en Carles Lamelo, que havia sondejat la seva dona a les muntanyes i ella li havia dit que encara no tenia notícies de mi. I tornant d'un compromís laboral xino-xano cap a casa, vaig fer la trucada que tenia pendent.

"Hola, que ets la Laura Bonet", vaig preguntar mentre buscava les claus del portal a la butxaca. "Sí, jo mateixa", va contestar ella amb un to molt més relaxat que el meu. És clar, viu al Pallars Sobirà, que és allà on cursa els estudis de pastora. "En Carles m'ha dit que vols ser pastora", li vaig dir per trencar el gel. I a partir d'aquí, va començar una conversa en la qual em va explicar tots els detalls dels estudis que està cursant a cavall entre la comarca lleidatana que deia i la d'Osona, on hi fa la part més teòrica. "Però tu no ets pas del Pallars, oi?", li etzibo en detectar la seva manera de parlar. I aquí va arribar la sorpresa de debò. Ella em va dir que viu a "un poble de la comarca del Berguedà". I ho explica pensant que no ubicaré on està aquest indret. "Bé, es diu Gironella", diu tímidament mentre jo busco la càmera oculta. "Com? Jo també soc de Gironella! No pot ser això!" li anuncio amb gran sorpresa i amb un atac de riure.

La vida està feta de petits moments que acaben convertint-se en especials. I aquest n'és un... quan un periodista que és company d'un altre explicador d'històries li'n proporciona una que acaba sent un tema majúscul tant radiofònicament com personal. Ara ja he conegut la Laura Bonet Gorchs (Barcelona, 7 de novembre del 1988), una dona valenta i decidida que vol fer honor a la seva família. A uns avis masovers que un dia van haver de canviar forçadament el rumb de les seves vides. I que encara que en aquell moment semblés que el temps s'aturava, la Laura ha decidit que és l'hora de reprendre un camí que no sap massa bé on la portarà. Ella té clar que vol "viure a pagès i tenir animals per a l'autoconsum". I fer de masovera tot i ser la mestressa de casa seva.

La història completa la teniu a l'àudio que hi ha al capdamunt d'aquesta pàgina.

Segons dades del consistori, l'any 2025 un 24% de la població barcelonina major de 16 anys afirmava que se sentia sola a vegades o sovint Un sentiment de soledat que afecta a persones de totes les edats. Els infants amb edats compreses entre els 10 i 14 anys presentaven valors superiors al 12% en sentiment de soledat.

La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, assegura que les darreres xifres que s'han publicat al respecte, els han fet reaccionar com a consistori: "Amb aquestes dades, vèiem la necessitat d'arribar a un acord amb els responsables socials i econòmics de la ciutat per abordar aquest problema". Ho a dit durant aquesta xerrada a La Ciutat.

La iniciativa presenta set reptes estratègics i innovadors per combatre les soledats invisibles, les de l'entorn laboral o les de l'espai públic. Un fet que celebra Albert Quiles, director de Relacions Institucionals de la Fundació Amics de la Gent Gran, celebra l'acord i en destaca aspectes com el repe de "com fem visible la diversitat de Barcelona, com elaborem la narrativa, per tant de com expliquem què és la solitud i el repte que representa".

El teatre té un poder transformador, un poder terapèutic per combatre el malestar i la soledat. Ho diu l'Organització Mundial de la Salut i ho destaca en aquest programa la presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya Isabel Vidal. Ella assegura que "sortir de casa i arreglar-te" per anar al teatre ja és una primera passa. I després, en sortir de l'obra, "t'adonaràs que probablement la teva vida és millor i et sentiràs més connectat a societat".

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha demanat disculpes per una actuació que ha qualificat d’“error humà” i “operatiu”. Durant la compareixença a la comissió d’Interior del Parlament, ha assegurat que la infiltració de dues agents dels Mossos en una assemblea educativa va ser una “maniobra benintencionada, però desafortunada i mal plantejada”, amb una “assumpció de riscos innecessaris”. Parlon ha insistit que no es tractava d’una decisió política, sinó d’una actuació estrictament operativa, i ha admès que el Govern no comparteix la manera com es va executar l’operatiu.

La titular d’Interior també ha anunciat que el Departament reforçarà els mecanismes de control i supervisió interna perquè situacions similars no es repeteixin. Segons ha explicat, ja s’ha activat una informació reservada per aclarir els detalls de l’operatiu i determinar si cal obrir expedients. Parlon ha remarcat que els agents han de treballar sempre de manera “protocol·litzada i adequada” i sota supervisió jeràrquica. A més, ha defensat que cal redefinir millor els límits d’algunes pràctiques policials per evitar vulneracions de drets i reforçar la confiança entre els moviments socials i els Mossos.

Per la seva banda, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, també ha assumit “l’error” i la “falta d’oportunitat” de l’actuació, tot i negar que hi hagués “mala fe” o voluntat d’espiar els docents. Trapero ha defensat que aquest tipus de dispositius tenen com a objectiu recopilar informació per anticipar possibles riscos en mobilitzacions i garantir la seguretat tant dels participants com de la ciutadania. Tot i això, ha reconegut que en aquest cas la concentració de mestres no complia els requisits per justificar una operació d’aquest tipus i ha anunciat canvis en el reglament intern dels Mossos per introduir més filtres i supervisió en pràctiques sensibles.

Les explicacions d’Interior, però, no han convençut bona part dels grups parlamentaris. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i els comuns consideren insuficients les disculpes i mantenen la petició de cessament de Trapero. Junts també reclama la dimissió de Parlon i denuncia que l’actuació policial podria haver vulnerat drets fonamentals com el dret de reunió o la llibertat sindical. Des d’ERC alerten d’una “deriva” dins del Departament d’Interior, mentre que els comuns exigeixen un “canvi de rumb” i més transparència. En canvi, el Partit Popular ha defensat que és “normal” que la policia recopili informació en determinats contextos, i Vox ha acusat el Govern “d’instrumentalitzar” el cos policial.

Els conflictes lingüístics a les aules continuen oberts. La Generalitat manté l’aposta de blindar el català com a llengua vehicular a escoles i instituts, i confia que el Tribunal Constitucional acabarà avalant el seu model enfront de la imposició judicial d’un 25% de classes en castellà.

Aquesta mesura va ser fixada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran de denúncies de famílies contràries al model d’immersió lingüística. Tot i que el Govern ha aprovat diverses normes per evitar percentatges a l’ensenyament, el TSJC ha mantingut l’aplicació d’aquest 25% en alguns centres.

El xoc jurídic s’ha intensificat en les darreres setmanes. El mateix tribunal català ha tombat parcialment el decret impulsat per l’executiu l’any 2022, que pretenia reforçar el català a les aules. Davant d’aquest entramat legal, el cas ha acabat elevat al Tribunal Constitucional, que tindrà l’última paraula.

En aquest context, el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, s’ha mostrat convençut que el TC validarà l’estratègia del Govern i el model vigent d’escola catalana.

Al Parlament, però, el debat polític continua viu. Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP han reclamat a l’executiu que prepari un pla alternatiu en cas que la sentència sigui contrària. En canvi, PP i Vox han defensat les resolucions judicials i aposten per un sistema que garanteixi el dret a escolaritzar-se també en castellà.

El futur del model lingüístic, doncs, queda pendent d’una decisió clau que marcarà el rumb de l’escola catalana.

Per tractar aquest tema, avui al Lideratges parlem amb: Gemma Blasco, directora i guionista barcelonina i Premi Princesa de Girona Art 2026. Laia Aubia, directora de l'Acadèmia del Cinema Català.

"¡Hola, buenos días! Mira, mi nombre es Dayramir González y vengo a una entrevista". Així s'ha presentat a la recepció d'Onda Cero Catalunya aquest cubà imponent. La companya que l'ha saludat s'ha sorprès d'aquell somriure sincer i amable (és clar, no hi està acostumada) i li ha contestat amb un "buenos días con una sonrisa por la mañana". Amb l'alegria per davant. Així es pren la vida aquest home amb un caràcter que, a Espanya, segurament només podrem veure a les Illes Canàries, que són l'extrem nacional més proper al Carib. D'allà ve ell, del Mar Caribe, concretament de Cuba, una illa situada al mar de les Antilles entre Amèrica del Nord i Amèrica Central. És un arxipèlag format per més de 4.000 illes i illots, marcant el límit nord d'aquest conjunt d'aigües paradisíaques. Totes aquestes coordenades ja imprimeixen una manera de ser, un caràcter i una idiosincràsia a les persones que neixen allà. És el cas del nostre protagonista d'avui, que desprèn cubania pels quatre cantons. Com que no té pressa, no li ha importat haver d'esperar uns minuts (sí, li n'han sobrat de l'embussament a la carretera) per entrar a l'estudi número 1 de les instal·lacions d'Onda Cero Barcelona a La Rambla.

S'asseu al lloc que li assignem i silencia el telèfon. És l'hora de vibrar amb la seva pròpia música. Per presentar al personatge, la [[LINK:TAG|||tag|||5f52315ba03f7f12ced34cc2|||Míriam Franch]] explica que visita la ràdio un pianista i compositor que és un virtuós de les tecles negres i blanques i que fa música des d'un prisma molt especial que uneix la música clàssica, el jazz i les arrels cubanes. Quan té tots aquests ingredients, en Dayramir González els posa tots dins d'una coctelera, els agita bé i serveix el resultat de la barreja d'una manera magistral: fent còctels clàssics, de tota la vida, però en forma de cançons. Són aquells estàndards de la música que, de sobte, tenen alguna cosa que els fa totalment nous. I això és màgia. Per tant, d'alguna manera, en Dayramir és un prestidigitador del pentagrama. Això que explico ho ha fet amb 'El Manisero' (Moisés Simón Rodríguez, 1928), que ell ha refet i que conté l'essència del tema primigeni, però que sona actual gairebé un segle després. S'escolten les primeres notes i aquest músic cubà entra en èxtasi: balla, vibra i sent profundament aquella música que ell mateix ha arranjat.

En Dayramir és cubà en tots els sentits. Compleix tots els tòpics d'aquell indret del món. Bé, tots no ho sé, però intueixo que sí. En fi, no podem deixar de preguntar-li per què al seu país, a Cuba, la música és més que un art. Coneixen vostès algun Cubà que canti, toqui o balli malament? Jo encara no. I aquest músic tan genial ens dona l'explicació: al seu país, la música no només s'estudia des de ben petit: també es viu intensament. Tant és així, que ell és fill d'una família de músics. Va començar a tocar el piano als quatre anys i als set ja feia les primeres passes amb tots els ets i uts als estudis clàssics. Aquí comencem a entendre moltes coses. El jove Dayramir es passa el dia al conservatori per aprendre tot el que pot. Però sap perfectament que és fora del centre d'estudis hi ha la vida: la rumba, el son, el ball i la música improvisada de carrer. Ell està molt orgullós de la formació que ha rebut gràcies a l'esforç de la família. I també porta a gala la seva procedència: "Soc un home cubà, negre cubà, que ha tingut la sort d'estudiar música clàssica europea, però també de créixer amb la música de la meva gent", ha explicat a La Ciutat.

"Cuba és un continent musical". No, això no ho ha dit el nostre pianista cubà. Ho assegura el mestre Jordi Pujols, que és director de la Jazz Band Navàs-Súria. Ell també és un virtuós del piano i un amant de la música cubana, aquella que fa tocar als joves integrants de l'agrupació musical que coordina. Assegura que pot identificar una persona cubana només d'escoltar com toca les notes de les cançons en un piano. És el cas d'en Dayramir González, que veure'l lliscar sobre el teclat és una delícia, un espectacle en si mateix. I això es pot gaudir aquests dies a Barcelona, una ciutat que el nostre músic (que ja ens té a la butxaca) visita un parell de vegades cada any i que sent com a pròpia. Encara que la música ens hagi explicat que és Cádiz la ciutat que més s'assembla a La Habana (Habaneras de Cádiz, Carlos Cano i Antonio Burgos, 1984). Però no ens desviem, que aquest pianista cubà ens desfà l'entrellat. Atribueix el fet que a Cuba tothom senti la música d'aquesta manera a dos factors: una formació musical molt exigent des de la infància i, sobretot, una societat que reconeix i dignifica l’artista. "A Cuba, ser músic no és una afició. És una professió, i la societat t’ho fa sentir així.", apunta aquest home que segueix ballant al ritme de la seva música.

Però la clau de tot està en allò que ha estat protagonista a l'inici d'aquest relat: el temps. Això tant necessari per assaborir les coses, sense presses, sense clàxons que molestin al voltant, sense persones cridaneres intentant avançar fins i tot per la dreta. Aquest luxe cada vegada més escàs és el que cuida com si fos or en Dayramir González, un home que tot i l'èxit, toca de peus a terra. I que sap que tot és efímer. La vida, també. Per això convida les persones que escolten la ràdio a anar als seus concerts i ho fa en aquests termes: "Tengan la valentía de venir a escuchar a un músico apasionado, que ha vivido la música como si fuera el último día, que hoy será el último concierto de mi vida y voy a contar mi vida así, al límite y apasionado, pero con mucha responsabilidad. Vengan a descubrir un pedacito de La Habana". I ho remata amb un "Ayyyyy". I com que ens deixa sense paraules i hipnotitzats, ara només caldrà que escoltin l'entrevista per acabar de descobrir-lo.