Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Soledad Giménez Muñoz (París, 27 de de febrer del 1963) ha tornat a fer un disc amb cançons pròpies. En tenia ganes, ens confessa. I és que fa uns anys que commemora (tot els sants tenen vuitada) les 4 dècades sobre els escenaris. Però sí que és cert que en els darrers temps ens havia regalat molts discos de versions de temes d'altres autors, sobretot boleros.

"Si sucede, conviene", diu ella. I segurament té raó, perquè el que convé ara mateix és que algú alci la veu al món de la música i demani una mica d'ordre, de normativa. I és que la Intel·ligència Artficial pot acabar amb la manufactura de la música, amb aquesta artesania que ella defensa al seu nou treball discogràfic, que ha titulat 'Ser humano'. Justament el contrari del que és aquesta tecnologia artificial.

Les d'aquest nou treball discogràfic, són 10 cançons carregades de sentit. Algunes composades per ella mateixa, però també s’ha nodrit de la col·laboració de companys com Rozalén, Víctor Manuel, Pedro Guerra, Pablo Cebrián o El Kanka. Tots ells han aconseguit fer un compendi de cançons amb un denominador comú: allò que ens fa humans.

La música explica la nostra vida, la de tots els éssers humans. Sense ella, no podríem viure, tot i que hi ha gent que assegura que sí que és possible. D'això n’hem parlat també amb Sole Giménez, que juntament amb Víctor Manuel s’ha proposat tocar-nos la fibra i fins i tot trencar-nos totalment. Ho fa amb el tema ‘Hay canciones que te hablan’, que ella interpreta amb una sensibilitat única. El tema parla del poder curatiu de la música, d'aquelles melodies que, discretes o immenses, ens acompanyen tota la vida. Cançons que expliquen qui som quan no sabem explicar-nos. Cançons que ens salven.

L'assetjament escolar és un problema gravíssim que segueix ben present a les aules. Per sort, en els temps que corren, és més visible. I és que ara mateix se'n parla i se'n debat. I els centres educatius estan pendents dels possibles casos que es puguin donar. Però de vegades també hi ha situacions que no se saben veure o no se saben analitzar correctament. No només a les escoles o als instituts, també a casa. Per això els experts reclamen que la família també estigui molt atenta a coses que puguin semblar poc habituals en el fill o la filla. I és que les dades no són gens positives i confirmen que a Espanya tenim un problema de primer ordre.

El Registre de Violències contra l’Alumnat (Reva) ha registrat més de 3.000 casos de possibles situacions de bullying des de l'inici del curs 2025-2026. Són dades del Govern de la Generalitat. Un estudi de l'Observatori Social de la Fundació la Caixa liderat per investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu conclou que el 25,9 % dels joves estudiants catalans d'entre 16 i 22 anys s’han autolesionat, el 10,6 % s’han intentat suïcidar i 3 de cada 10 han tingut algun pensament suïcida. Les dades van a l'alça també en un context com l'actual en el qual les pantalles hi juguen un paper clau.

El director i president de l’Asociación Española para la Prevención del Acoso Escolar (AEPAE), Enrique Pérez Carrillo, destact la importància d’una prevenció especialitzada i d’una detecció precoç. Durant l'entrevista, ha explicat que la sessió amb els infants ha anat molt més enllà d’una xerrada teòrica, incorporant dinàmiques, role-playing, música i pintura per aconseguir que els conceptes quedin fixats a través de l'emoció. Fa referència Pérez Carillo a l'acció que l'entitat que presideix ha fet amb Giotto al Cosmocaixa de Bacelona. Pérez Carrillo ha alertat del risc de simplificar o banalitzar el bullying amb missatges genèrics que, lluny d'ajudar, poden invisibilitzar-lo.

Un dels moments més colpidors del programa ha estat la xerrada amb Brian Giner, activista contra el bullying, educador social i autor del llibre 'Tocat però no enfonsat'. Giner, que ha conduït l'activitat educativa com a ambaixador de la campanya de Giotto i ha compartit la seva experiència personal com a víctima d'assetjament escolar i el llarg recorregut emocional que això comporta. Giner ha subratllat que parlar de bullying no té edat i que els infants també són part del problema com a observadors passius. Per això, considera essencial donar-los eines per actuar, trencar el silenci i demanar ajuda als adults de referència, sense por a l'estigma. Ell ha escrit el llibre 'Toct però no enfonsat' és el seu llibre.

Giotto es va proposar lluitar contra l'assetjament escolar per principis i també per responsabilitat social corporativa. Ens ho ha explicar l'Oriol Camps, que és director de màrqueting de la marca de material escolar, que destaca la importància d'activitats com la que s'ha fet al Cosmocaixa de Barcelona per engrescar l'alumnat a través de l'art i el dibuix. Al llarg de la sessió, els infants han passat de no saber definir el concepte a reconèixer-lo i entendre'n les formes, especialment el cyberbullying, una realitat molt present ja en alumnat de 10, 11 i 12 anys.

El programa també ha recollit el pols de la jornada a través d’un reportatge de Gerard Sanz, que ha parlat amb nens i nenes a l'entrada i la sortida de l'acte. Les seves veus, espontànies i sinceres, reflecteixen una major consciència sobre el respecte, el paper del grup i la importància de no mirar cap a una altra banda davant una situació d'assetjament.

• Aquí pots conèixer tots els detalls de la campanya #TodosPintamosContraElBullying de Giotto.
• Aquí pots conèixer l'activitat de la Asociación Española para la Prevención del Acoso Escolar.

Alejandro García-Gil valora negativament la caiguda del decret del lloguer al Congrés i alerta que deixa milions de persones inquilines en una situació de major vulnerabilitat. Segons explica, molts contractes podrien finalitzar sense garanties i derivar en pujades de preu, agreujant encara més un context en què més de la meitat dels llogaters a Catalunya no poden estalviar després de pagar l’habitatge.

Des d’Oxfam Intermón assenyalen que l’accés a la vivenda s’ha convertit en el principal factor de desigualtat econòmica. Denuncien un "parany del lloguer" que impedeix estalviar i dificulta l’accés a la propietat, afectant especialment els joves però també famílies adultes que poden perdre casa seva. A més, alerten dels anomenats "desnonaments invisibles", situacions en què els llogaters es veuen obligats a marxar per l’encariment dels contractes o el canvi d’ús de l’habitatge.

García-Gil adverteix que la crisi de l’habitatge va més enllà del dret a un sostre i impacta en altres àmbits com la feina, la salut o el desenvolupament infantil. Amb preus a l’alça i baixos nivells d’accés a la propietat o a l’herència, el risc és consolidar un model de societat més desigual. Per això, reclama mesures estructurals com ampliar el parc d’habitatge públic, regular millor el mercat i allargar la durada dels contractes per garantir estabilitat a les famílies.

Jennifer García Carrizo, professora de la Universitat Rey Juan Carlos, explica a 'La Brúixola' com va superar els dubtes inicials per presentar-se a la missió Hypatia II, una expedició anàloga a Mart al desert d’Utah. Amb un perfil centrat en la comunicació científica, assegura que va canviar la mentalitat del "no hi encaixo" al "per què no?" i va trobar en la sostenibilitat un valor clau per aportar a la missió, demostrant que la ciència és també comunicar i fer-la accessible.

Durant els 14 dies d’aïllament, García destaca la intensitat de l’experiència i l’aprenentatge constant abans, durant i després de la missió. Explica que la simulació acaba sent immersiva fins al punt de sentir-se realment a Mart, i posa en valor el treball multidisciplinari, la convivència i la importància d’un objectiu comú. També subratlla el paper d’aquestes missions per avançar en investigació i, alhora, fer pedagogia científica.

L’experiència, recollida al llibre Misión Marte, també li ha servit per reflexionar sobre la desconnexió digital, el ritme de la vida quotidiana i la necessitat de compartir vivències per donar-los sentit. García reivindica trencar estereotips —com el de la científica amb bata— i visibilitzar el paper de les dones en la ciència, tot destacant la importància del treball en equip i de narrar la ciència perquè la societat la entengui i la valori.

L’endemà que el Govern aprovés el decret llei que reforma el sistema de dependència, conegut com a Pla Cura, un total de 21 entitats socials s'han aplegat sota la Plataforma per l’Autonomia i la Vida Digna per pressionar les administracions i reclamar una reforma més ambiciosa.

Les entitats consideren que la modificació del sistema és “un pas endavant”, però insisteixen que no és suficient per garantir una atenció digna a les persones en situació de dependència. Per això, demanen ampliar les mesures i impulsar un canvi de model.

El Pla Cura té com a objectiu reduir els temps d’espera i simplificar els tràmits. Entre les mesures anunciades hi ha la reducció del temps d’espera a un màxim de 60 dies, la unificació de la valoració del grau de dependència i del PIA en un sol pas i la creació d’una prestació provisional d'entre 100 i 200 euros mentre no hi hagi resolució definitiva.

Des de la Plataforma, però, qüestionen l’eficàcia d’aquesta ajuda temporal. “Què es pot fer amb 200 euros quan una residència en costa 2.000?”, ironitzen. Les entitats acusen les administracions de continuar traslladant la càrrega econòmica a les famílies.

La portaveu de la plataforma, María José Carcelén, remarca que cal “més ambició” i un replantejament profund del sistema per garantir una atenció adequada i sostenible.

A més de les modificacions aprovades a Catalunya, la reforma de la llei estatal de dependència encara ha de superar una votació final al Congrés dels Diputats, tot i que encara no hi ha data fixada.

Les entitats reclamen que aquesta reforma incorpori canvis estructurals que permetin avançar cap a un model que asseguri autonomia, dignitat i una cobertura real per a totes les persones dependents.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reafirmat aquest dimecres el seu suport a les conselleres d’Educació i Interior i ha defensat la decisió de desplegar Mossos d’Esquadra als centres educatius per reforçar la convivència. La iniciativa, que preveu la presència d’agents de paisà en alguns instituts, ha estat avalada per PP, Vox i Aliança Catalana, però ha generat un ampli rebuig entre la resta de grups parlamentaris, inclosos els socis que van facilitar la seva investidura.

Durant la sessió de control al Parlament, Illa ha explicat que algunes direccions de centres han proposat incorporar agents per prevenir conflictes i que es tracta d’una prova pilot, voluntària i condicionada als resultats.

Els grups d’Esquerra Republicana, Comuns i CUP han carregat contra la mesura. Els seus portaveus —Josep Maria Jové, Jèssica Albiach i Pilar Castillejo— han advertit que la proposta s’apropa, segons han expressat, a plantejaments defensats per la dreta i l’extrema dreta, i han reclamat al president que la retiri.

Junts, per la seva banda, ha anat més enllà. La portaveu Mònica Sales ha responsabilitzat Illa de la situació que viu el sistema educatiu, que afronta el final de curs amb 17 dies de vaga convocats pels sindicats majoritaris. Entre ells hi ha USTEC, que rebutja l’acord assolit pel Govern amb CCOO i UGT per millorar les condicions laborals del professorat. Tot i les crítiques, Illa ha insistit que continuarà endavant amb el desplegament als centres i ha defensat l’acord amb CCOO i UGT com “el millor de la història”, alhora que ha convidat USTEC a sumar-s’hi.