Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Un any després d’un episodi sense precedents, les causes tècniques de l’apagada es poden donar per clares, però encara planeja el dubte sobre les responsabilitats. Daniel Pérez explica que l’incident va començar en una central d’Extremadura i va derivar en una caiguda en cascada del sistema, amb la desconnexió de França i el zero elèctric a la península. La clau ara és determinar si es tractava d’una situació imprevisible o si hi havia indicis previs que no es van gestionar adequadament.

L’entrevista també aborda la polèmica sobre el paper de les renovables. El director general de l’Energètica rebutja que se’ls pugui atribuir la culpa de l’apagada i defensa que el sistema elèctric està dissenyat perquè la fallada d’una central no provoqui un col·lapse general. Quan tot cau, apunta, cal parlar d’una fallada sistèmica i no d’una tecnologia concreta, destacant la fiabilitat de la fotovoltaica i la necessitat d’integrar bé els mecanismes de control de tensió.

Finalment, Pérez subratlla els canvis que s’han accelerat arran de l’apagada: una operació més conservadora del sistema, amb més dependència temporal del gas, però sobretot un impuls clar a les bateries com a alternativa més neta i barata. També aposta per avançar decididament cap a l’electrificació de l’economia per guanyar resiliència, reduir la dependència geopolítica i construir un sistema energètic més robust, flexible i sostenible.

Al 'Ciutat Solidària' d'avui hem conegut l'associació Alba Power, una entitat de Salou que fa ben poc que ha començat a caminar i que es dedica a visibilitzar i donar suport a les persones i families que pateixen malalties minoritàries lisosomals com la mucopolisacaridosi. El nom de l'entitat, Alba Power, li va posar el seu fundador, Ignacio Celone, perquè la seva filla pateix la malaltia i perquè, segons els seus progenitors, té poders per enamorar i un carisma molt especial. Avui hem pogut parlar amb la tresorera de l'entitat i mare de l'Alba, l'Aida Torrents, que ens ha explicat a què es dedica l'entitat i tot el que porten a terme.

Els sindicats educatius USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han anunciat un nou calendari de vagues a tot Catalunya entre els mesos de maig i juny.

Les organitzacions, contràries a l’acord signat pel Departament d’Educació amb CCOO i UGT, preveuen tres jornades de vaga d’abast nacional i dues més per cada servei territorial, fet que eleva a cinc els dies d’aturada a cada zona.

A més, també han convocat dues jornades específiques de vaga a les escoles bressol.

Els sindicats exigeixen una “rectificació profunda i immediata” per part d’Educació i alerten que, si no hi ha una proposta que considerin digna, el curs escolar no es podrà tancar amb normalitat. El nou cicle de mobilitzacions s’estén del 6 de maig al 5 de juny.

El calendari s’iniciarà dimecres 6 de maig amb accions als centres educatius. Les vagues de caràcter nacional estan convocades per als dies:

• 12 de maig
• 27 de maig
• 5 de juny

El primer i l’últim dia d’aquestes jornades hi ha prevista una manifestació unitària.

Pel que fa a les escoles bressol (0-3), les aturades estan fixades per als dies:

• 7 de maig
• 20 de maig

A banda de les jornades comunes, cada territori tindrà dues dates pròpies de vaga:

• Baix Llobregat i Penedès: 13 i 29 de maig
• Girona i Catalunya Central: 14 de maig i 1 de juny
• Lleida i Alt Pirineu i Aran: 15 de maig i 4 de juny
• Consorci d’Educació de Barcelona i Barcelonès: 18 de maig i 2 de juny
• Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental: 19 i 28 de maig
• Tarragona i Terres de l’Ebre: 21 de maig i 3 de juny

Amb aquest calendari, els sindicats intensifiquen la pressió sobre el Departament d’Educació en el tram final del curs escolar.

Aquesta setmana mundial per conscienciar sobre la immunitat col·lectiva arriba en un moment clau: es registra una disminució de les cobertures vacunals i reapareixen malalties greus que fins fa poc es consideraven pràcticament eradicades. És el cas del xarampió, que ha triplicat els casos a Catalunya i ha provocat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi retirat a Espanya l'estatus de país lliure d'aquesta infecció. Aquest fet reforça la necessitat de tornar a posar el focus en la importància de la vacunació al llarg de tota la vida.

La pandèmia de la Covid-19 va marcar un punt d’inflexió. D’una banda, va generar una consciència col·lectiva sobre la immunitat de grup i el valor de les vacunes. De l’altra, també va donar veu als discursos negacionistes sense cap base científica. La doctora Magda Campins, ex cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón i una de les figures clau en la gestió de la pandèmia, ho recorda amb perspectiva: "Van ser moments molt durs per a tothom, però tot el que s’ha aconseguit és gràcies a les vacunes. En temps rècord vam disposar de vacunes molt efectives i segures". Tot i això, la doctora admet que és sorprenent que, només uns anys després, moltes persones semblin haver oblidat el que es va viure: "Les cobertures vacunals estan disminuint, quan sabem que al llarg de la història una de les mesures més eficaces per combatre malalties i evitar morts han estat les vacunes".

Campins alerta que els relats emocionals i casos aïllats sovint capten més atenció que l'evidència científica: "No hi ha cap vacuna amb una seguretat del 100%, com tampoc no hi ha cap medicament. Però els efectes secundaris de les vacunes són mínims comparats amb les complicacions greus que pot causar una malaltia infecciosa". I aquí, la Dra. Campins posa de relleu la confusió entre refredats i grip, que és un exemple habitual. I és que moltes persones creuen que vacunar-se "no serveix de res" perquè es refreden igualment, quan en realitat: "Un refredat no és una grip. La grip provoca febre alta, dolor muscular intens i pot causar complicacions greus, especialment en persones grans".

Un dels missatges centrals de la xerrada que La Ciutat ha mantingut amb Magda Campins és que la vacunació no s'acaba a la infància. Actualment, el calendari vacunal s’ha ampliat per cobrir tota la vida adulta, especialment per protegir les persones més grans i aquelles amb malalties de base perquè "les infeccions respiratòries com la grip, la Covid o el virus respiratori sincicial tenen una càrrega molt important en l’adult, sobretot a partir dels 60 o 65 anys". Aquestes infeccions poden descompensar patologies com la diabetis, les malalties cardiovasculars o l’asma, i acabar provocant hospitalitzacions o fins i tot la mort. A més, la doctora recorda que hi ha altres vacunes clau en l'edat adulta, com la del pneumococ o la de l’herpes zòster, aquesta última amb una efectivitat superior al 90% per prevenir una malaltia molt dolorosa i difícil de tractar.

La demència és un concepte ampli que engloba diverses malalties neurodegeneratives caracteritzades pel deteriorament progressiu de les capacitats cognitives. A l’espai setmanal de salut mental, el psicòleg David Cueto explica que afecta funcions com la memòria, l’atenció, la comunicació i el comportament, i que habitualment es tracta d’un procés irreversible.

Actualment, al món hi ha uns 47 milions de persones diagnosticades, una xifra que podria triplicar-se l’any 2050 a causa de l’envelliment de la població. Tot i que la prevalença augmenta amb l’edat, fins a un 5% dels casos apareixen abans dels 65 anys, sovint associats a factors genètics, vasculars o traumatismes. Cueto ha remarcat que el diagnòstic és complex, ja que molts símptomes —com les pèrdues de memòria o els canvis d’estat d’ànim— poden confondre’s amb altres trastorns de salut mental, com la depressió. Per això, ha subratllat la importància de la detecció precoç.

Més enllà de l’impacte clínic, la demència té un fort cost social i emocional. El procés pot allargar-se entre 10 i 15 anys i recau majoritàriament en familiars cuidadors, sovint dones, amb un elevat risc de patir problemes de salut mental. Segons l’expert, cuidar els cuidadors és clau per afrontar un dels grans reptes de salut pública del futur.