Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

El govern municipal de la Paeria de Lleida ha presentat aquest dimarts la proposta de nova ordenança de civisme i convivència, que inclou la prohibició del vel integral —burca i nicab— a l’espai públic i a les oficines municipals. La mesura, recollida a l’article 12, estableix que queda prohibit “dur qualsevol peça de roba o indumentària que oculti el rostre als espais públics”, amb excepcions per a llocs de culte, espais on sigui habitual cobrir-se la cara per costums socials o en l’exercici d’un dret fonamental.

L’incompliment es considerarà infracció lleu, amb multes d’entre 300 i 750 euros.

L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha defensat que la proposta s’acompanya d’un pla específic per evitar la revictimització de les dones que porten vel integral: “Hi ha un pla perquè ningú sigui més víctima que mai fruit d’aquesta ordenança.”

El govern del PSC, en minoria, preveu portar el text a aprovació al ple de juny.

Lleida ja havia intentat prohibir el burca durant el mandat d’Àngel Ros, però el Tribunal Suprem va anul·lar la mesura. Larrosa assegura que ara l’enfocament és diferent:

• No es planteja com una qüestió de seguretat,

• sinó com un tema de drets fonamentals, especialment el dret de les dones a decidir.

La tinenta d’alcaldia de Feminisme, Carme Valls, ha remarcat que l’objectiu no és “aïllar” les dones que porten vel integral, sinó garantir que tinguin autonomia real, vincles socials i accés als recursos.

La nova ordenança també incorpora altres mesures destacades:

• Sancions a clients de prostitució a l’espai públic.

• Derivació reforçada a serveis socials de les dones en situació d’explotació.

• Prohibició de revendre cites prèvies d’oficines públiques.

• Més protecció davant insults, discriminacions i conductes racistes, xenòfobes, masclistes, aporafòbiques o LGTBIfòbiques.

El règim sancionador s’estructura en tres nivells:

• Lleus (400–750 €): orinar al carrer, botellots, anar nu o amb la cara tapada, entre altres.

• Greus (751–1.500 €): demanda de sexe al carrer, conductes sexistes o racistes, assetjament, revenda de cites.

• Molt greus (1.501–3.000 €): insults racistes o masclistes, actes vandàlics greus, relacions sexuals a la via pública.

La reincidència farà escalar les infraccions a categories superiors.

El text també aposta per la mediació com a mecanisme principal de resolució de conflictes.

La proposta ha generat sorpresa entre els grups de l’oposició, que han reaccionat de manera diversa:

El portaveu popular Xavi Palau considera que la mesura evidencia problemes de convivència i integració i defensa preservar la “identitat i cultura lleidatana”. Analitzaran el text quan el rebin.

La portaveu Violant Cervera, de Junts, recorda que ja el 2010 CiU va intentar impulsar una prohibició similar, però no va prosperar per falta d’una llei estatal que ho permetés. Assegura que fins que no hi hagi una norma superior, la mesura no podrà tirar endavant.

El portaveu Juanjo Falcó recorda que el Suprem ja va anul·lar l’intent de Ros i que el text presentat fa un any no incloïa cap referència al burca.

Larrosa ha explicat que el 2025 es van interposar 813 sancions per incompliments de l’ordenança actual, un 45% més que el 2024. Ho atribueix tant a un augment de les infraccions com a una major actuació policial.

La conversa parteix d’una idea compartida: la intel·ligència artificial no és una tecnologia futura, sinó una realitat ja plenament instal·lada a les aules. Tant Verónica Sánchez com Raúl López coincideixen que el sistema educatiu sovint ha reaccionat a remolc dels canvis tecnològics, però també subratllen que l’important no és si la IA arribarà, sinó com s’hi adapta l’escola. En aquest sentit, Sánchez destaca el cas de l’Escola l’Horitzó, que fa anys que treballa amb la IA "de manera transversal", no només des de la tecnologia, sinó també des de les humanitats, l’ètica i la lectura.

Un dels eixos centrals del debat és la diferència entre capacitat d’ús i "alfabetització digital". Els ponents alerten que l’alumnat pot dominar ràpidament les eines, però això no garanteix una comprensió crítica del seu funcionament, dels biaixos ni dels riscos. La IA, remarquen, és una eina: pot facilitar processos, ampliar coneixements i ajudar a personalitzar l’aprenentatge, però no pot substituir el pensament ni les habilitats cognitives. D’aquí la importància de posar el focus en fer bones preguntes, contrastar fonts i evitar la "delegació cognitiva" en la màquina.

Finalment, la taula rodona aborda el canvi de paradigma educatiu que comporta la IA, especialment pel que fa a l’avaluació i al rol del docent. Es defensa un model que "valori més el procés que no pas el resultat final", amb exposicions orals, seguiment del treball i espais d’autoavaluació i coavaluació. Alhora, s’assenyala que la IA pot ajudar a reduir tasques burocràtiques i alliberar temps per a l’acompanyament individual de l’alumnat, una dimensió humana i relacional que la tecnologia no pot assumir. El debat es tanca amb una crida a perdre la por, fomentar la conversa entre tots els agents educatius i avançar cap a una regulació clara construïda des de l’experiència real de l’aula.

El càncer colorectal ja no és només cosa de gent gran. En els últims anys, els casos en persones menors de 50 anys han crescut de manera alarmant, una tendència que preocupa la comunitat mèdica. Un estudi liderat pel Vall d’Hebon Institut d’Oncologia, publicat a Nature Medicine, identifica factors ambientals i d’estil de vida —com l’alimentació, el tabac i fins i tot l’exposició a pesticides— com a elements clau en aquest augment. La genètica no ha canviat; el que ha canviat és com vivim.

L’estudi posa el focus en l'epigenètica. A què fa referència això? Doncs a tot allò que modula l'expressió dels nostres gens al llarg de la vida. No és el que heretem, sinó el que acumulem: hàbits, contaminació, dieta, sedentarisme o tabaquisme. Per primera vegada, els investigadors han analitzat l'exposoma, el conjunt d'exposicions ambientals que queden marcades al tumor. I el missatge dels experts és clar: el nostre entorn deixa petjada biològica.

Ens hem afartat de processats i ultraprocessats al llarg de la vida. I això, acaba passant factura. Els resultats de l'estudi del VHIO reforcen una idea ja coneguda però encara poc aplicada: l'excés de sucres, el consum elevat de carn vermella i la manera de cuinar-la s’associen al càncer colorectal. No es tracta només de què mengem, sinó durant quants anys ho fem. "Aquest tumor es pot començar a gestar dècades abans del diagnòstic", alerta Seoane. I atenció al que explica l'investigador: "Quan el detectem als 70 anys, probablement ja hi era als 40".

Una de les troballes més impactants de l’estudi del Vall d'Hebrón Institut d'Oncologia és la relació amb un herbicida d'ús industrial anomenat picloram. No era una hipòtesi prèvia, sinó una associació que emergeix de manera clara de l'anàlisi de dades. "No hem anat a buscar aquest pesticida; ha aparegut sol", explica l’investigador. Tot i que no és un producte d'ús domèstic, el seu possible impacte obre el debat sobre regulació, prevenció i polítiques públiques.

Avui a 'L'excursió' ens hem desplaçat a Badalona, on s'ha presentat la primera cursa de la campanya 'Ponle Freno' que servirà per donar el tret de sortida a l'edició d'enguany, que compta amb un total de deu curses arreu de l'estat. 'Ponle Freno' és una campanya impulsada pel grup Atresmedia i la Fundació AXA per conscienciar sobre la seguretat viària i per recaptar fons per les víctimes de trànsit. Ho fan a través d'aquestes curses que, com dèiem, es celebren arreu del país, amb ciutats implicades com Madrid, Màlaga o Las Palmas de Gran Canaria, entre d'altres. A 'La Ciutat' hem explicat com anirà aquesta primera cursa, que es celebrarà aquest diumenge dia 26 d'abril a les 10 del matí, i hem pogut conèixer la campanya al detall i la seva evolució de la mà del director general de la Fundació AXA i president del Centre d’Estudis i Opinió Ponle Freno AXA, Josep Alfonso, qui també ens ha explicat per què s'ha fet un manifest en pro dels vianants, sens dubte el col·lectiu més vulnerable quan parlem de seguretat viària.

Al Ciutat Solidària d'avui hem conegut l'associació ASPID de Lleida. Ells treballen per afavorir la qualitat de vida de les persones, especialment aquelles amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat social oferint eines i suports centrats en la persona i que afavoreixen el seu desenvolupament integral. Per conèixer millor l’associació ASPID hem pogut parlar amb la seva presidenta, Bibiana Bendicho.

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha decidit inadmetre la querella presentada pels exconsellers de Cultura Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa contra la magistrada que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena, així com contra el govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena.

Els querellants sostenien que càrrecs municipals i del govern aragonès havien induït la jutgessa a executar forçosament la sentència, però el TSJA conclou que la magistrada: “va actuar legítimament donant compliment a l’ordre de jutjar i executar el que s’ha jutjat”.

L’alt tribunal descarta qualsevol indici de prevaricació i rebutja obrir procediment penal.

Davant la “falta absoluta de fonament” de la querella, el TSJA anuncia que examinarà si els exconsellers van actuar amb abús de dret o mala fe processal en presentar-la.

A més, el tribunal també desestima la petició de l’Ajuntament de Sixena per iniciar un procediment penal per injúries i calúmnies contra els exconsellers.

En la resolució, el tribunal defensa que la magistrada:

• va actuar legítimament en executar la sentència del 2016

• va respectar el que estableix la llei d’enjudiciament civil

• no va cometre cap irregularitat ni delicte

El TSJA insisteix que no hi ha cap element que permeti sostenir les acusacions formulades pels exconsellers.

Els exconsellers van presentar la querella a finals de març contra la jutgessa Rocío Vargas, el govern aragonès i l’Ajuntament de Sixena. Argumentaven que l’execució forçosa del trasllat podia posar en risc el patrimoni històric i que la decisió responia a una “voluntat política” i no al respecte del principi de legalitat.

Entre les mesures cautelars, demanaven paralitzar qualsevol actuació relacionada amb el trasllat i evitar que es posés en perill el valor jurídic i patrimonial de les pintures.

Els exconsellers sostenien que l’execució forçosa podia comportar la destrucció o alteració greu dels béns culturals.