Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Sant Jordi no es festivo en Catalunya, pero eso no impide que sea, para muchos, el día más especial del año. Las calles se llenan desde primera hora de lectores que buscan novedades editoriales, firmas de autores y ese libro perfecto para regalar.

“Es, sin duda, un gran día para la cultura”, resume Anna Riera, que destaca el ambiente único de Barcelona durante esta jornada, con avenidas abarrotadas y largas colas para conseguir una dedicatoria.

Este 2026, la llamada “milla de oro” del libro sustituye a la tradicional Rambla, manteniendo intacto el espíritu de una celebración que combina literatura, gastronomía y tradición.

Entre las recomendaciones destacan títulos prácticos, accesibles y con un enfoque actual de la cocina.

Para quienes quieren iniciarse entre fogones, uno de los grandes éxitos del año es “Cocina para todos”, de Karlos Arguiñano, con más de 500 recetas sencillas, saludables y organizadas por categorías. En la misma línea, el chef Dani García triunfa con “Cocina en casa como Dani”, un recetario cercano inspirado en la cocina familiar.

Otra propuesta original es “La nevera medio llena: aquí no se tira nada”, de Jordi Roca, que apuesta por la cocina de aprovechamiento con recetas creativas y divertidas. El libro parte de una realidad contundente: un tercio de los alimentos acaba en la basura, y demuestra que incluso una nevera aparentemente vacía puede ofrecer grandes posibilidades.

Para quienes buscan reinterpretar la tradición, destaca “Cocina de aquí para gente de hoy”, de Mikel López Iturriaga (El Comidista), que actualiza platos clásicos de la cocina española con un enfoque moderno, saludable y sin complicaciones.

Pero la gastronomía también se lee desde la historia y el ensayo. En este ámbito, sobresale “Parabere”, que recupera la figura de María Mestayer de Echagüe, pionera de la alta cocina española y autora de una de las enciclopedias culinarias más influyentes del siglo XX.

También resulta especialmente atractivo “Una ópera gastronómica”, de Marc Casanovas, que reconstruye la vida de Ramon Cabau, figura clave en la renovación de la cocina catalana en los años 80 y 90.

Para entender las tendencias actuales, “Nueva cocina de pueblo”, de Jordi Luque, ofrece un recorrido por la nueva generación de restaurantes rurales que están transformando la gastronomía en pequeños municipios de España.

La sostenibilidad y el producto local ganan protagonismo en las novedades editoriales. En este sentido, destacan títulos como “Arroz, técnica y esencia”, de Luis Arrufat, considerado una obra de referencia sobre este ingrediente básico.

También sobresale “Comer hasta la extinción”, de Dan Saladino, un ensayo que alerta sobre la pérdida de biodiversidad alimentaria a nivel global.

En clave más poética y territorial, “Natura viva”, de Martina Puigvert, propone una mirada íntima a la cocina del restaurante Les Cols (Olot), basada en el producto de proximidad y el respeto absoluto por los ciclos de la naturaleza.

Para quienes buscan inspiración de última hora, la selección de Anna Riera ofrece algunas claves claras: recetarios sencillos para empezar, propuestas creativas para aficionados a la cocina, clásicos de la gastronomía española para los más tradicionales y ensayos para quienes quieren profundizar en la cultura culinaria.

Porque Sant Jordi no es solo una fiesta del libro, sino también una celebración de la cultura en todas sus formas, incluida la gastronomía. Y este 23 de abril, entre rosas y páginas, la cocina vuelve a ser protagonista en las librerías de Barcelona.

Feliz Sant Jordi y feliz Día del Libro, de parte de todo el equipo de "Gente viajera", el programa de viajes de Onda Cero que se emite sábados y domingos de 12:00 a 14:00h con Carles Lamelo

Al programa En bones mans hem fet un viatge en la història per arribar a l'any 1401, quan encara no s'havia ni descobert Amèrica. Aquell any, i gràcies a l'aportació en forma de material de construcció per part del Rei Martí l'Humà, es va poder començar a aixecar l'Hospital de la Santa Creu al carrer del Carme de Barcelona. Un centre que va néixer amb l'objectiu d'agrupar els 6 hospitals que es repartien per la ciutat. I que estava cridat a ser el centre de referència per tractar tot tipus de malalties. Allà s'hi va establir aquesta institució sanitària que dura ja 625 anys i que manté l'activitat al recinte de l'Hospital Sant Pau, on va ocupar els pavellons del Recinte Modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.

L'arquitecte de la Sagrada Família va morir el 10 de juny del 1926 en aquest hospital, el de la Santa Creu, tres dies després de ser atropellat per un tramvia a la Gran Via. Gaudí estava obsessionat amb la construcció de la Sagrada Família i expliquen tots els documents i experts que vivia a les obres del temple i per això anava força descuidat. Com que portava aquest aspecte i no tenia cap document amb ell, va ser confós amb un captaire en un inici. De fet, diferents taxis es van negar a portar-lo al carrer de l’Hospital, que és on va acabar traspassant 72 hores després del fatídic accident. I des d'aquest punt es va portar a terme el seu funeral fins la basílica que ell mateix va idear.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau prepara diferents activitats per celebrar aquesta efemèride i per recordar-ne les fites principals al costat d’una ciutadania que se sent seu aquest centre hospitalari. La història que hem explicat al programa En Bones Mans és, a grans trets, el que es podrà veure a l'exposició que s'instal·larà a la tardor justament a l’edifici original d'aquesta institució, a la Biblioteca de Catalunya. Ens ho ha el director de l’Hospital, el Doctor Adrià Comella, que també ha detallat que a partir del mes de novembre se celebraran diferents jornades temàtiques representatives dels grans eixos de l'hospital i que portaran a Barcelona primeres espases de cada àmbit.

Tota la informació sobre els actes del 625è anviersari de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la podràs trobar aquí.

El Juan Torres ens proposa avui tres pel·lícules protagonitzades per tres homes que porten vestits d'home molt característics: "Con la muerte en los talones", "James Bond" i "Collateral". Acabem amb música de la mà de la Marta Lozano i amb Rosalia i el Festival Coachella com a protagonistes.

Aquest 23 d’abril serà especialment significatiu per a Daniel Ramírez García-Mina, periodista que viurà per primer cop Sant Jordi com a novel·lista amb "Los días que no existieron".

“Sant Jordi és un mite per a qui hem crescut fora de Barcelona”, explica l’autor, nascut a Pamplona, que reconeix haver mitificat durant anys aquesta diada literària. Fer-ho enguany signant la seva primera novel·la és, diu, “una manera de complir molts somnis alhora”. El llibre és un thriller de ritme vertiginós que combina periodisme i ficció per abordar grans ferides del segle XX: el nazisme, el terrorisme d’ETA i els silencis que aquestes violències deixen en les famílies. La protagonista, la Júlia, és una reportera que investiga un vell nazi refugiat a Madrid mentre s’enfronta al crim no resolt del seu avi, assassinat per ETA. “És una novel·la de misteri i intriga, no un assaig, però els personatges es troben constantment davant dilemes ètics i morals”, assenyala Ramírez García Mina.

En les trobades amb lectors, l’autor confessa que el que més li interessa és escoltar. “El que jo havia d’escriure ja ho he escrit. El més bonic és descobrir què ha provocat la novel·la en el lector”, diu. Aquest Sant Jordi, Ramírez García Mina no només signarà llibres, sinó que vol formar part “d’aquest ecosistema meravellós que uneix literatura, lectors i llibreters”, assegura.

El 17 d’abril del 1401, en presència del rei Martí l'Humà, es van col·locar les primeres pedres de l'Hospital de la Santa Creu, que havia de ser el centre mèdic més gran de Barcelona. Es va situar al districte de Ciutat Vella, donant nom al carrer per on s’hi entrava. El carrer de l’Hospital, nom que es manté 6 segles després. Allà s'hi va mantenir l'activitat durant diferents segles, creixent i ampliant el seu abast. Però al final del segle XIX, el creixement demogràfic de Barcelona i l'evolució de la medicina moderna, van obligar a fer una passa endavant. El canvi es va produir traslladant tota l'activitat de l'Hospital de la Santa Creu a l'Hospital de Sant Pau, al Recinte Modernista ideat per Lluís Domènech i Montaner.

L'arquitecte de la Sagrada Família va morir el 10 de juny del 1926 en aquest hospital, el de la Santa Creu, tres dies després de ser atropellat per un tramvia a la Gran Via. Gaudí estava obsessionat amb la construcció de la Sagrada Família i expliquen tots els documents i experts que vivia a les obres del temple i per això anava força descuidat. Com que portava aquest aspecte i no tenia cap document amb ell, va ser confós amb un captaire en un inici. De fet, diferents taxis es van negar a portar-lo al carrer de l’Hospital, que és on va acabar traspassant 72 hores després del fatídic accident.

El 16 de gener del 1930, aprofitant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona per presidir la cerimònia de clausura de l'Exposició Internacional de 1929, es va procedir a inaugurar el Recinte Modernista. Aquell conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un referent molt important del patrimoni i la cultura de la ciutat de Barcelona. Però va arribar a tot el món quan el 1997 va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO per la seva singularitat i bellesa artística.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau prepara diferents activitats per celebrar aquesta efemèride i per recordar-ne les fites principals al costat d’una ciutadania que se sent seu aquest centre hospitalari. La història que estem repassant en aquest article és, a grans trets, el que es podrà veure a l'exposició que s'instal·larà a la tardor justament a l’edifici original d'aquesta institució, a la Biblioteca de Catalunya. Ens ho ha el director de l’Hospital, el Doctor Adrià Comella, que també ha detallat que a partir del mes de novembre se celebraran diferents jornades temàtiques representatives dels grans eixos de l'hospital i que portaran a Barcelona primeres espases de cada àmbit.

I a partir d'ara. què? Doncs a partir d'ara toca pensar en els propers 50 anys. I això, l'equip d'aquest hospital ho fa amb l'escolta activa dels pacients, que contribueixen a dissenyar les polítiques que es van aplicant. Però a banda d'això, el Doctor Adrià Comella apunta a un canvi de mentalitat per tal que el sistema públic de salut sigui sostenible. Aposta per un gran pacte de les administracions amb el sector per impulsar un canvi a diferents nivells, sobretot en la mentalitat de la ciutadania, que ha d'entendre que els recursos són finits i que el futur demogràfic tensarà encara més la situació. L'avenç de la tecnologia i sobretot de la intel·ligència artificial salvaran, juntament amb la ciència, un sistema sanitari que és l'enveja de tot el món i del qual l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau n'és part imprescindible.