Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Si una cosa tenim clara els catalans i les catalanes, és que a la tradició del llibre, la rosa i el pa per Sant Jordi, mai no s'hi pot fallar. Ho demostren les dades del Gremi de Floristes, que té la previsió que gairebé hi hagi una rosa per cada persona. Des del Gremi de Llibreters també es mostren optimistes davant d'una jornada que promet ser històrica i que suposa un dels dies més importants per als venedors de llibres. I al costat d'aquests dos gremis, el de flequers, que se suma a la festa amb un pa que té la seva història de creació i que com tot el d'aquesta festa, és unic i irrepetible.

Els llibreters afronten la diada amb optimisme contingut i eviten parlar de rècords. El gerent del Gremi de Llibreters, Marià Marín, defensa que el més important és "la consolidació d’una festa única al món", capaç de mobilitzar prop d’un milió de persones al llarg del dia al cap i casal de Catalunya. Marín ha remarcat la complexitat logística d’un Sant Jordi "festiu sense ser festiu", amb parades repartides en set districtes de Barcelona per facilitar la mobilitat, la seguretat i l'accessibilitat. Per fortuna, aquesta és una festa que es viu a tots els racons del país i que també tindrà gran intensitat a la resta de capitals de província.

Pel que fa a les roses, els floristes calculen que aquest Sant Jordi es vendran uns 7 milions d'unitats a tot Catalunya. Tot i això, el president del Gremi de Floristes, Joan Guillén, ha advertit que aquesta ha de ser "la diada del punt d¡inflexió" contra l'intrusisme laboral.. Segons Guillén, només una tercera part de les roses es venen a través del sector professional, mentre que la resta provenen de canals no regulats, amb productes de baixa qualitat i poc sostenibles. La majoria de roses provenen de Colòmbia i l'Equador.

La gastronomia també té un paper fonamental en aquesta festivitat gràcies al Gremi de Flequers de Barcelona. El seu president, Jaume Bertran, ha defensat la vigència del Pa de Sant Jordi, un producte que, tot i ser "senzill" d'ingredients, requereix una elaboració laboriosa per aconseguir les quatre barres característiques. Amb una recepta basada en la sobrebrassada, el formatge i les nous,

L’efecte placebo és un fenomen psicobiològic en què una persona experimenta una millora real en la seva salut després de prendre una substància sense principi actiu. Tal com explica el psicòleg David Cueto, aquesta millora està relacionada amb les "expectatives", la "sugestió" i el "context" en què es produeix el tractament.

Durant l’entrevista també s’aborda el seu revers, l’efecte nocebo, en què les expectatives negatives poden provocar símptomes adversos tot i que la substància no els hauria de causar. Factors com la informació prèvia, l’entorn social o fins i tot la lectura del prospecte poden influir en aquesta resposta.

Finalment, es reflexiona sobre el paper del cervell i el cos en aquests processos, així com sobre la importància dels hàbits saludables, la percepció de control i els rituals personals per potenciar la resposta positiva del nostre organisme, sempre sense caure en la culpabilització del pacient.

A la secció de comunicació de La Brúixola, el periodista i expert en la matèria Alberto Gómez analitza el paper clau dels ambaixadors de marca: figures públiques que representen els valors d’una empresa a mitjà i llarg termini. Més enllà de la fama, Gómez ha remarcat la importància de la credibilitat, la coherència i el comportament personal, recordant com una sola relliscada pot desencadenar una crisi de reputació. La conversa es completa amb la visió d’Iván Lozano, director de comunicació d’Alchem Life, que ha defensat que avui les marques connecten millor amb persones reals que amb logos, i que els microinfluencers, quan són autèntics, poden generar més confiança que les grans celebritats. Una reflexió clara: comunicar bé no és qüestió de volum, sinó de valors i confiança sostinguda en el temps.

La iniciativa preveu la creació d’una societat mercantil conjunta, co-governada per l’Estat i la Generalitat, que permetria al govern català tenir veu i vot en la planificació i execució de les inversions al territori.

La consellera d’Economia, Alicia Romero, defensa que aquest mecanisme és essencial per revertir la “desinversió crònica” que, segons diversos informes empresarials, Catalunya arrossega des de fa dècades.

Tant el Govern com ERC asseguren que el Ministeri de Transports ha donat el vistiplau preliminar al projecte. El text es debatrà al Congrés el 28 d’abril, on necessitarà el suport dels partits que habitualment donen estabilitat al govern espanyol.

El tràmit parlamentari, però, es preveu complicat. Junts per Catalunya ja ha anunciat que votarà en contra. El seu portaveu, Josep Rius, defensa que els recursos s’haurien de transferir íntegrament a la Generalitat, i considera que la fórmula pactada entre Govern i ERC és insuficient. A més, interpreta l’acord com un moviment dels republicans per justificar un eventual pacte pels pressupostos catalans.

Tot i que el consorci no desbloqueja automàticament els comptes, ERC assegura que les converses continuen. El portaveu republicà, Isaac Albert, afirma que el Govern “va complint la seva paraula” i que encara hi ha marge per arribar a un acord.

L’executiu català manté l’objectiu d’aprovar els pressupostos abans de l’estiu, amb la voluntat de donar estabilitat i impulsar les inversions pendents al país.

Des d’avui, les persones migrants que compleixin els requisits ja poden sol·licitar presencialment la regularització extraordinària. Ho poden fer amb cita prèvia en oficines de Correus de municipis de més de 50.000 habitants, o bé a les oficines de la Seguretat Social.

Tot i això, els espais on s'han format més cues han estat aquells habilitats per oferir informació i assessorament. L’exemple segurament més destacat ha estat el de La Farga, a l’Hospitalet de Llobregat, on l’Ajuntament centralitza els tràmits per a l’empadronament i l’informe de vulnerabilitat, dos documents necessaris per fer la regularització. Aquesta passada nit ja hi ha hagut gent fent cua en aquest recinte, on el consistori preveu atendre fins a 27.000 persones. També a Salt, al Gironès, s’han fet llargues cues davant l'espai municipal Som Salt, on l'Ajuntament informa i assessora sobre el procés.

Pel que fa a les oficines de Correus de Catalunya, gestionaran només avui unes 900 cites per a la regularització. El procediment dura uns trenta minuts i, com que cal demanar cita prèvia per internet, en aquest cas no hi ha hagut aglomeracions. A més, el responsable de Mitjans i Processos de Correus a Catalunya, Cristian García, ha assegurat que tot el personal ha rebut formació per fer aquests tràmits i que posaran "els mitjans necessaris per fer el procés amb garanties". Així doncs, si cal, ampliaran personal.

Tot i que el període de sol·licitud telemàtica es va obrir dijous passat, moltes de les 150.000 persones que es poden acollir a la regularització a Catalunya s’han esperat fins avui per poder fer la gestió en persona. És el cas de l’Iris, una dona peruana que ha acudit a l’oficina principal de Correus de Barcelona: "És millor fer-ho presencialment perquè, en cas que et falti algun document, pots veure exactament quin és", ha explicat.

També hi ha hagut alguns despistats que s’han acostat erròniament per demanar informació, com en Jean Pierre, un ciutadà colombià. Sí que havien fet els deures, en canvi, la Jennifer i la Trinidad, també colombianes, que hi han acudit amb la cita correctament demanada. "Vinc a regularitzar la meva filla menor, que no és nascuda aquí", deia la Jenny. "Aquesta és una nova oportunitat per poder-me regularitzar, perquè ho he intentat en diverses ocasions i no ha estat possible. Espero que això sigui una empenta per aconseguir-ho finalment", expressava la Trinidad, que fa quatre anys que viu aquí.

Totes aquestes persones veuen amb esperança el procés, després de molta incertesa. La majoria prioritzen la possibilitat de tenir una feina legal i digna, i en el cas de l’Iris s’hi suma també l’opció de poder completar els seus estudis: "Estudio Auxiliar d'Infermeria, estic a punt d'acabar, però encara no he pogut fer les pràctiques perquè no tinc papers".

Les persones que vulguin fer el tràmit de forma presencial, han d’acudir a Correus (en aquest cas, amb cita prèvia) o a una oficina de la Seguretat Social amb el passaport, en vigor o caducat, i el certificat d’antecedents penals dels països on s’hagi residit els últims cinc anys. Perquè un dels requisits és, justament, no tenir antecedents penals.

També és indispensable haver arribat a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i acreditar una residència continuada de, com a mínim, cinc mesos en el moment de presentar la sol·licitud. A més, cal complir una d’aquestes situacions: aportar una oferta laboral superior a 90 dies l’any, tenir fills menors o gent gran dependent a càrrec o acreditar una situació de vulnerabilitat. Una altra via és la de ser sol·licitant d’asil, havent-lo demanat abans de l’1 de gener d’enguany.

El termini per fer les sol·licituds s’allargarà fins al 30 de juny.