Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

La Generalitat ha celebrat l’aprovació del Decret de Regularització d’Emigrants per part del Consell de Ministres, una mesura que podria permetre regularitzar unes 150.000 persones a Catalunya. El govern de Salvador Illa defensa el decret com una oportunitat per reconèixer drets i també deures a persones que ja viuen i treballen al país. La portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, ha remarcat que l’autorització tindrà una durada d’un any i s’adreça tant a persones en situació irregular com a sol·licitants de protecció internacional que ja fossin a l’Estat abans de l’1 de gener del 2026, sempre que no tinguin antecedents penals ni suposin una amenaça per a la seguretat pública.

Tot i aquest requisit, el Partit Popular s’oposa a la regularització. A 'La Brúixola', el seu secretari general a Catalunya, Santi Rodríguez, ha criticat que en alguns casos el certificat d’antecedents del país d’origen es pugui substituir per una declaració responsable, cosa que —segons ell— converteix el sistema en un “colador”. Els populars rebutgen les regularitzacions massives i alerten que poden generar un efecte crida i incentivar la immigració irregular. El PP defensa el control efectiu de fronteres i regularitzacions cas per cas, avaluant la trajectòria i la voluntat d’integració de cada persona.

Des d’una posició diametralment oposada, el moviment Regularización YA ha qualificat el decret de victòria fruit d’anys de lluita i pressió social. La seva portaveu ha defensat que el govern assumeixi la responsabilitat de demanar la documentació als països d’origen quan les persones no hi poden accedir, i valora positivament que no s’exigeixi contracte de treball ni padró com a condició general. Tot i això, alerten que col·lectius com les persones apàtrides han quedat fora del procés i denuncien la contradicció d’una regularització extraordinària que conviu amb els centres d’internament i les deportacions. El repte, asseguren, serà aplicar el decret amb garanties i dignitat, en un context de creixement del discurs d’odi.

Hi ha una estrella al món de la música, que com un estel supergegant, ajuda en Manu Guix a inspirar-se. I es nota. Només cal posar-se el darrer disc del català (Galàxies, 2026), començar a escoltar atentament i pensar una primera vegada: “ostres, això sona a Stevie Wonder, què curiós”. Bé, passes a la següent cançó i, casualment, aquesta pista també té una sonoritat, un ritme i un color que podien haver creat perfectament les mans i el cervell d'aquest prodigi de la música que és Stevland Hardaway Morris. Vas avançant en aquest treball i confirmes la influència de Motown i especialment de Wonder en les composicions de Guix.

Més allà de les influències, aquest treball que Manu Guix ha presentat a l’estudi de La Ciutat té diferents segells d’aquest músic: el més important, la veu. Amb una versatilitat impressionant, en Manu sura com un astronauta per la partitura i la lletra de cadascún dels temes. Fa que tot soni fàcil, planer, amable, bomrrotllero. Ell diu que és el seu treball més honest i madur. Es nota, perquè quan arribes a certa edat ja et comencen a relliscar bastant les coses i fas, en gran mesura, el que et dona la gana. I ell ha fet un treball que ens ajuda a entendre el seu món.

En Manu no pretenia fer un disc sobre aquesta temàtica espacial. Però va composar el primer tema i va obrir la veda per la resta.. A ‘Un satèl·lit orbitant’ parla d’aquelles persones que tenim a la vida i que ens nodreixen d’amor malgrat la distància. Es refereix a elles com a satèl·lits. Al següent tema, aborda aquells moments de la vida en els quals sembla que els astres s’alineen i tot roda. La va titular ‘Astres’. I va ser a partir d'aquí quan va decidir que la resta d'històries també surarien l’Univers.

En la seva visita a l’estudi de La Ciutat, el músic català ha confessat que aquests són "les sis cançons més sinceres i més honestes que he escrit mai". És la primera vegada que ha fet un monogràfic i l’ha dedicat a parlar de l’amor en totes les seves facetes: del de parella, de l’animal, de l’instintiu, de l’amor als amics, a la vida... de totes les expressions del motor d’aquest planeta anomenat Terra.

'Cada maestrillo tiene su librillo', diu la dita en castellà. I al Manu Guix lli va molt bé quan fa la música i escriu la lletra d’una cançó a la vegada: “són les cançons de les que estic més orgullós, perquè quan faig una música i després a aquestes notes hi he de posar una lletra que encaixi, em costa molt”. De moment, es dedicarà a cantar aquestes sis que acaba de publicar en una gira que el portarà a tot el territori català, amb un concert central el dia 24 d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona.

Aquí pots escoltar el disc 'Galàxies' de Manu Guix

️ Aquí pots comprar les entrades per a la gira

Al 'Ciutat Solidària' d'avui hem conegut l'associació Vincles, que des de principis dels 2000 es dedica a promoure la inclusió social i residencial de persones i col·lectius en risc, des del seu hàbitat social, i amb compromís amb els processos de conscienciació, millora, apoderament i desenvolupament comunitari per tal de contribuir a la igualtat de drets i construir una societat més justa, solidària i cohesionada. Per conèixer l'origen i la tasca que fa l'entitat hem tingut a l'estudi la seva directora general, Judith Cobacho.

La periodista Julia Otero, directora y presentadora de Julia en la onda en Onda Cero, ha sido distinguida con la Creu de Sant Jordi, uno de los máximos reconocimientos que otorga la Generalitat de Cataluña, a propuesta de la Conselleria de Cultura.

El Govern ha concedido esta distinción a 20 personas y 10 entidades que han prestado servicios destacados a Cataluña en el ámbito cívico y cultural, reconociendo trayectorias de especial relevancia y compromiso con la sociedad.

En el caso de Julia Otero, el galardón pone en valor una trayectoria profesional de más de cuatro décadas vinculada estrechamente a la evolución de la radio en España. Inició su carrera en 1977 en Radio Sabadell, donde dio sus primeros pasos como comunicadora, y muy pronto se incorporó a Ràdio Joventut de Barcelona, consolidándose en formatos de magazine que marcarían su estilo cercano, analítico y pegado a la actualidad.

A lo largo de los años, Otero ha desarrollado una carrera sólida en distintas emisoras como Radio Miramar y Punto Radio, convirtiéndose progresivamente en una de las voces más reconocibles del panorama radiofónico. Su capacidad para combinar información, análisis y entretenimiento ha contribuido a redefinir el formato de magazine en la radio generalista.

Desde 2007 está vinculada a Onda Cero, donde dirige y presenta Julia en la onda, un programa que se ha consolidado como uno de los espacios de referencia de la radio española, primero en las tardes y actualmente en las mañanas del fin de semana. Su liderazgo ha sido clave para fidelizar a una audiencia que valora el rigor, la pluralidad de voces y la profundidad de los contenidos.

A lo largo de su trayectoria, Julia Otero ha sido reconocida con algunos de los galardones más prestigiosos del sector, entre ellos cinco Premios Ondas, la Medalla de Honor de Barcelona en 2023 y el Premio de Honor de la Comunicación 2024 de la Diputación de Barcelona, que destacó su "periodismo honesto y responsable" y su papel como defensora del rigor informativo.

"Me siento muy honrada con esta distinción de la Generalitat. Pienso en la niña que llegó a Cataluña con 2 años, como tantos otros emigrantes gallegos, y que encontró aquí la posibilidad de una trayectoria en la Comunicación que he podido ejercer desde hace décadas para toda España, pero siempre desde Barcelona".

En sus palabras, la periodista también ha subrayado el papel que ha tenido Cataluña en su forma de entender el periodismo y la sociedad: "La mirada al mundo desde Cataluña me ha permitido defender una forma de comprender España desde la plurinacionalidad, la diversidad y la riqueza lingüística".

Asimismo, ha destacado el valor simbólico del reconocimiento en su trayectoria personal y profesional: "Ser hija predilecta del pueblo en el que nací, Monforte de Lemos, y recibir ahora la Creu de Sant Jordi de Cataluña, traza una línea que va de mis raíces personales a mi desarrollo como mujer y como profesional".

Su trayectoria la sitúa como una de las grandes referencias de la radio en España, gracias a su capacidad de adaptación a los cambios del medio y su influencia en varias generaciones de periodistas. Su estilo, basado en la credibilidad, la escucha activa y el compromiso con la información veraz, ha contribuido a fortalecer el valor de la radio como servicio público esencial.

La Creu de Sant Jordi, creada en 1981, distingue a personas y entidades que han contribuido de manera destacada a la vida cultural y cívica de Cataluña. En esta edición, el reconocimiento a Julia Otero se enmarca en una lista diversa de galardonados que refleja distintos ámbitos del conocimiento, la cultura y la sociedad.

Junto a Julia Otero, han sido reconocidos, entre otros, los actores Sílvia Munt y Enric Majó; la filósofa Victòria Camps; el historiador Ramon Alberch; la escritora Maite Carranza; el artista Joan Fontcuberta; o la actriz de doblaje Maria Lluïsa Solà. A título póstumo, han sido distinguidos el cocinero Fermí Puig, el educador Enric Morist y el teólogo Josep Rius.

En el apartado de entidades, han sido premiadas, entre otras, la Fundació Ernest Lluch, la Fundació Pau Casals y la Universitat de Barcelona, junto a diversas organizaciones culturales y sociales por su contribución al desarrollo cívico y cultural de Cataluña.

Els catalans compraran uns 7 milions de roses aquest Sant Jordi, segons les estimacions de Mercabarna-flor. Tot i l’augment previst de participació en la festa del 23 d’abril, no s’espera superar les xifres de l’any passat.

La presidenta de Mercabarna, Raquel Gil, i el president del Gremi de Majoristes, Miquel Batlle, han explicat que des de la infraestructura majorista es comercialitzaran més de 2,3 milions de roses.

Gil ha destacat les bones perspectives de venda, especialment de les roses d’autor, i l’“ampli ventall” de varietats disponibles.

Segons Batlle, la guerra a l’Iran i l’augment del salari mínim a Colòmbia —principal país productor— encareixen el cost de les roses entre un 5% i un 6%. Tot i això, majoristes i floristes assumiran la major part de l’increment, de manera que el consumidor final només notarà una pujada d’un 2%.

Així, els preus previstos són:

• Rosa de qualitat: entre 5 i 5,5 euros

• Roses d’autor: entre 8 i 20 euros

Batlle ha remarcat que “el valor afegit” de cada rosa serà el que marcarà el preu final.

La procedència de les roses que es vendran a Catalunya és:

• 80% Colòmbia

• 15% Equador

• 5% Holanda

La producció estatal és “ínfima”, després que el 2024 fos l’últim any amb aportació significativa de roses catalanes i espanyoles. Les condicions meteorològiques —nits poc fredes i temperatures inestables— dificulten la producció local, i tampoc hi ha hagut relleu generacional al sector.

Batlle recorda que, fins i tot en el millor moment del Maresme, només s’hi produïen 500.000 roses, davant d’una demanda de 4 milions.

Les roses vermelles continuaran sent les preferides, amb un 80% de les vendes. La resta seran roses d’altres colors o teñides, una moda que torna a guanyar força.

Pel que fa a varietats:

• Freedom: liderarà les vendes amb un 80%, per la seva forma “acapullada”.

• Red Naomi i Explorer: representaran cadascuna un 5% de les vendes.

Tot i el domini de la Freedom, Batlle confia que les varietats més obertes —més duradores en gerro— vagin guanyant pes en els pròxims anys.

Els dos regidors del PSC a l’Ajuntament de Ripoll, Enric Pérez i Anna‑Belén Avilés, deixen el càrrec després d’haver-se abstès en la votació del pressupost municipal, fet que va permetre a l’alcaldessa Sílvia Orriols (Aliança Catalana) aprovar els comptes.

La decisió arriba després d’una llarga reunió dilluns a la tarda entre la direcció del PSC i els dos edils, i d’un comunicat emès aquest dimarts al matí en què el partit confirma que accepta les seves renúncies: “Els regidors van posar els seus càrrecs a disposició del partit. El PSC ha acceptat les seves renúncies per tal que deixin pas a nous regidors.”

Així, el partit força la seva sortida i anuncia que dos nous membres assumiran les actes de regidor.

L’abstenció de Pérez i Avilés havia provocat una forta reacció interna, inclosa la del primer secretari del PSC i president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest cap de setmana va reiterar que “al PSC mai ens trobaran en acords amb qui fa apologia de la intolerància.”

L’endemà de la votació, els dos regidors ja havien posat el seu càrrec a disposició del partit i havien admès que la decisió havia estat “un error”. En un comunicat, van explicar que volien evitar “un nou circ polític i mediàtic a Ripoll”, però reconeixien que no havien tingut prou en compte el principi fonamental d’evitar qualsevol col·laboració amb l’extrema dreta.

La federació socialista de les comarques gironines havia expressat un “desacord absolut” i va convocar-los immediatament per demanar explicacions.

Enric Pérez, diplomat en Educació Social, és una figura molt coneguda al Ripollès. Va ser president del Consell Comarcal (2007–2011), regidor entre 2003 i 2011 i de nou des del 2019. En les últimes eleccions va ser cap de llista del PSC. Professionalment, ha estat director comercial de la Fundació MAP i des del 2025 forma part del gabinet de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Anna‑Belén Avilés, llicenciada en Filologia Hispànica, també és una figura destacada del PSC local. Va ser regidora i cap de llista entre 2013 i 2015, i des del 2019 exercia com a regidora després de fer un pas al costat per motius personals. Ha estat professora d’institut i actualment és bibliotecària.

En les últimes eleccions municipals, el PSC va obtenir dos regidors, un menys que el 2019, i va passar de quarta a tercera força. Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant, va ser el partit més votat i governa en minoria amb 6 dels 17 regidors.

La votació del pressupost havia situat el PSC en el centre de la polèmica per haver facilitat, encara que fos per omissió, l’aprovació dels comptes d’un govern que el partit considera incompatible amb els seus valors.

Amb les dimissions, el PSC busca tancar la crisi interna i reafirmar la seva línia vermella contra qualsevol col·laboració amb l’extrema dreta.

La ironia és una forma d’expressió que consisteix a dir una cosa però voler-ne transmetre una altra, sovint amb un to humorístic o crític. En l’àmbit de la comunicació corporativa, pot ser una eina útil per generar complicitat amb l’audiència i destacar missatges d’una manera més creativa i memorable.

Tot i els seus avantatges, la ironia també comporta riscos importants. No tothom interpreta els missatges de la mateixa manera, i això pot provocar malentesos o fins i tot ofenses. En contextos on la reputació és clau, un ús inadequat pot tenir conseqüències negatives per a la imatge de l’organització.

Segons l’expert, la ironia pot ser especialment efectiva en entorns informals com les xarxes socials o en campanyes creatives, però cal evitar-la en situacions sensibles, com crisis o comunicats oficials. En aquests casos, la claredat, la transparència i el rigor han de prevaldre per garantir una comunicació eficaç i responsable.

El 84% dels turistes de negocis que visiten Barcelona es mostra en contra de l’eliminació dels pisos turístics que l’Ajuntament preveu aplicar el 2028. Així ho recull una enquesta elaborada per l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) i l’empresa demoscòpica GAD3, que apunta que aquest perfil de visitant reclama una regulació proporcionada i una lliure competència amb els hotels.

Segons l’estudi, només un 3% dels congressistes dona suport a la decisió municipal de no renovar les llicències d’habitatges d’ús turístic amb l’objectiu d’eliminar-los completament d’aquí a dos anys.

L’enquesta es va realitzar durant la setmana del Mobile World Congress, un dels esdeveniments professionals més importants de l’any. El 24% dels congressistes va optar per allotjar-se en un pis turístic, i un 82% assegura que repetirà en futures edicions.

El principal motiu que exposen és la relació qualitat-preu, un factor que, segons l’estudi, explica que el 73% dels visitants de negoci triï habitualment un apartament turístic, davant del 24% que prefereix un hotel.

L’Ajuntament de Barcelona defensa que la mesura és necessària per combatre la problemàtica de l’habitatge i reduir la pressió sobre el parc residencial. Tot i això, el president d’APARTUR, Enrique Alcántara, reclama un replantejament de la normativa i adverteix que la prohibició pot afectar la competitivitat turística de la ciutat.

Alcántara assegura que els pisos turístics són “fonamentals per donar resposta al turisme que rep Barcelona” i avança que l’associació portarà el cas al Tribunal Europeu.

L’estudi remarca que els resultats corresponen exclusivament a turistes de negoci, un segment que fa un ús diferent de la ciutat i dels allotjaments respecte al turisme d’oci. Tot i així, APARTUR insisteix que els apartaments turístics són una peça clau per absorbir la demanda generada pels grans congressos i esdeveniments professionals.