Últimas noticias de Cataluña | Onda Cero Cataluña

Al 'Ciutat Solidària' d'avui hem conegut l'associació Vincles, que des de principis dels 2000 es dedica a promoure la inclusió social i residencial de persones i col·lectius en risc, des del seu hàbitat social, i amb compromís amb els processos de conscienciació, millora, apoderament i desenvolupament comunitari per tal de contribuir a la igualtat de drets i construir una societat més justa, solidària i cohesionada. Per conèixer l'origen i la tasca que fa l'entitat hem tingut a l'estudi la seva directora general, Judith Cobacho.

La periodista Julia Otero, directora y presentadora de Julia en la onda en Onda Cero, ha sido distinguida con la Creu de Sant Jordi, uno de los máximos reconocimientos que otorga la Generalitat de Cataluña, a propuesta de la Conselleria de Cultura.

El Govern ha concedido esta distinción a 20 personas y 10 entidades que han prestado servicios destacados a Cataluña en el ámbito cívico y cultural, reconociendo trayectorias de especial relevancia y compromiso con la sociedad.

En el caso de Julia Otero, el galardón pone en valor una trayectoria profesional de más de cuatro décadas vinculada estrechamente a la evolución de la radio en España. Inició su carrera en 1977 en Radio Sabadell, donde dio sus primeros pasos como comunicadora, y muy pronto se incorporó a Ràdio Joventut de Barcelona, consolidándose en formatos de magazine que marcarían su estilo cercano, analítico y pegado a la actualidad.

A lo largo de los años, Otero ha desarrollado una carrera sólida en distintas emisoras como Radio Miramar y Punto Radio, convirtiéndose progresivamente en una de las voces más reconocibles del panorama radiofónico. Su capacidad para combinar información, análisis y entretenimiento ha contribuido a redefinir el formato de magazine en la radio generalista.

Desde 2007 está vinculada a Onda Cero, donde dirige y presenta Julia en la onda, un programa que se ha consolidado como uno de los espacios de referencia de la radio española, primero en las tardes y actualmente en las mañanas del fin de semana. Su liderazgo ha sido clave para fidelizar a una audiencia que valora el rigor, la pluralidad de voces y la profundidad de los contenidos.

A lo largo de su trayectoria, Julia Otero ha sido reconocida con algunos de los galardones más prestigiosos del sector, entre ellos cinco Premios Ondas, la Medalla de Honor de Barcelona en 2023 y el Premio de Honor de la Comunicación 2024 de la Diputación de Barcelona, que destacó su "periodismo honesto y responsable" y su papel como defensora del rigor informativo.

"Me siento muy honrada con esta distinción de la Generalitat. Pienso en la niña que llegó a Cataluña con 2 años, como tantos otros emigrantes gallegos, y que encontró aquí la posibilidad de una trayectoria en la Comunicación que he podido ejercer desde hace décadas para toda España, pero siempre desde Barcelona".

En sus palabras, la periodista también ha subrayado el papel que ha tenido Cataluña en su forma de entender el periodismo y la sociedad: "La mirada al mundo desde Cataluña me ha permitido defender una forma de comprender España desde la plurinacionalidad, la diversidad y la riqueza lingüística".

Asimismo, ha destacado el valor simbólico del reconocimiento en su trayectoria personal y profesional: "Ser hija predilecta del pueblo en el que nací, Monforte de Lemos, y recibir ahora la Creu de Sant Jordi de Cataluña, traza una línea que va de mis raíces personales a mi desarrollo como mujer y como profesional".

Su trayectoria la sitúa como una de las grandes referencias de la radio en España, gracias a su capacidad de adaptación a los cambios del medio y su influencia en varias generaciones de periodistas. Su estilo, basado en la credibilidad, la escucha activa y el compromiso con la información veraz, ha contribuido a fortalecer el valor de la radio como servicio público esencial.

La Creu de Sant Jordi, creada en 1981, distingue a personas y entidades que han contribuido de manera destacada a la vida cultural y cívica de Cataluña. En esta edición, el reconocimiento a Julia Otero se enmarca en una lista diversa de galardonados que refleja distintos ámbitos del conocimiento, la cultura y la sociedad.

Junto a Julia Otero, han sido reconocidos, entre otros, los actores Sílvia Munt y Enric Majó; la filósofa Victòria Camps; el historiador Ramon Alberch; la escritora Maite Carranza; el artista Joan Fontcuberta; o la actriz de doblaje Maria Lluïsa Solà. A título póstumo, han sido distinguidos el cocinero Fermí Puig, el educador Enric Morist y el teólogo Josep Rius.

En el apartado de entidades, han sido premiadas, entre otras, la Fundació Ernest Lluch, la Fundació Pau Casals y la Universitat de Barcelona, junto a diversas organizaciones culturales y sociales por su contribución al desarrollo cívico y cultural de Cataluña.

Els catalans compraran uns 7 milions de roses aquest Sant Jordi, segons les estimacions de Mercabarna-flor. Tot i l’augment previst de participació en la festa del 23 d’abril, no s’espera superar les xifres de l’any passat.

La presidenta de Mercabarna, Raquel Gil, i el president del Gremi de Majoristes, Miquel Batlle, han explicat que des de la infraestructura majorista es comercialitzaran més de 2,3 milions de roses.

Gil ha destacat les bones perspectives de venda, especialment de les roses d’autor, i l’“ampli ventall” de varietats disponibles.

Segons Batlle, la guerra a l’Iran i l’augment del salari mínim a Colòmbia —principal país productor— encareixen el cost de les roses entre un 5% i un 6%. Tot i això, majoristes i floristes assumiran la major part de l’increment, de manera que el consumidor final només notarà una pujada d’un 2%.

Així, els preus previstos són:

• Rosa de qualitat: entre 5 i 5,5 euros

• Roses d’autor: entre 8 i 20 euros

Batlle ha remarcat que “el valor afegit” de cada rosa serà el que marcarà el preu final.

La procedència de les roses que es vendran a Catalunya és:

• 80% Colòmbia

• 15% Equador

• 5% Holanda

La producció estatal és “ínfima”, després que el 2024 fos l’últim any amb aportació significativa de roses catalanes i espanyoles. Les condicions meteorològiques —nits poc fredes i temperatures inestables— dificulten la producció local, i tampoc hi ha hagut relleu generacional al sector.

Batlle recorda que, fins i tot en el millor moment del Maresme, només s’hi produïen 500.000 roses, davant d’una demanda de 4 milions.

Les roses vermelles continuaran sent les preferides, amb un 80% de les vendes. La resta seran roses d’altres colors o teñides, una moda que torna a guanyar força.

Pel que fa a varietats:

• Freedom: liderarà les vendes amb un 80%, per la seva forma “acapullada”.

• Red Naomi i Explorer: representaran cadascuna un 5% de les vendes.

Tot i el domini de la Freedom, Batlle confia que les varietats més obertes —més duradores en gerro— vagin guanyant pes en els pròxims anys.

Els dos regidors del PSC a l’Ajuntament de Ripoll, Enric Pérez i Anna‑Belén Avilés, deixen el càrrec després d’haver-se abstès en la votació del pressupost municipal, fet que va permetre a l’alcaldessa Sílvia Orriols (Aliança Catalana) aprovar els comptes.

La decisió arriba després d’una llarga reunió dilluns a la tarda entre la direcció del PSC i els dos edils, i d’un comunicat emès aquest dimarts al matí en què el partit confirma que accepta les seves renúncies: “Els regidors van posar els seus càrrecs a disposició del partit. El PSC ha acceptat les seves renúncies per tal que deixin pas a nous regidors.”

Així, el partit força la seva sortida i anuncia que dos nous membres assumiran les actes de regidor.

L’abstenció de Pérez i Avilés havia provocat una forta reacció interna, inclosa la del primer secretari del PSC i president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest cap de setmana va reiterar que “al PSC mai ens trobaran en acords amb qui fa apologia de la intolerància.”

L’endemà de la votació, els dos regidors ja havien posat el seu càrrec a disposició del partit i havien admès que la decisió havia estat “un error”. En un comunicat, van explicar que volien evitar “un nou circ polític i mediàtic a Ripoll”, però reconeixien que no havien tingut prou en compte el principi fonamental d’evitar qualsevol col·laboració amb l’extrema dreta.

La federació socialista de les comarques gironines havia expressat un “desacord absolut” i va convocar-los immediatament per demanar explicacions.

Enric Pérez, diplomat en Educació Social, és una figura molt coneguda al Ripollès. Va ser president del Consell Comarcal (2007–2011), regidor entre 2003 i 2011 i de nou des del 2019. En les últimes eleccions va ser cap de llista del PSC. Professionalment, ha estat director comercial de la Fundació MAP i des del 2025 forma part del gabinet de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Anna‑Belén Avilés, llicenciada en Filologia Hispànica, també és una figura destacada del PSC local. Va ser regidora i cap de llista entre 2013 i 2015, i des del 2019 exercia com a regidora després de fer un pas al costat per motius personals. Ha estat professora d’institut i actualment és bibliotecària.

En les últimes eleccions municipals, el PSC va obtenir dos regidors, un menys que el 2019, i va passar de quarta a tercera força. Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols al capdavant, va ser el partit més votat i governa en minoria amb 6 dels 17 regidors.

La votació del pressupost havia situat el PSC en el centre de la polèmica per haver facilitat, encara que fos per omissió, l’aprovació dels comptes d’un govern que el partit considera incompatible amb els seus valors.

Amb les dimissions, el PSC busca tancar la crisi interna i reafirmar la seva línia vermella contra qualsevol col·laboració amb l’extrema dreta.

La ironia és una forma d’expressió que consisteix a dir una cosa però voler-ne transmetre una altra, sovint amb un to humorístic o crític. En l’àmbit de la comunicació corporativa, pot ser una eina útil per generar complicitat amb l’audiència i destacar missatges d’una manera més creativa i memorable.

Tot i els seus avantatges, la ironia també comporta riscos importants. No tothom interpreta els missatges de la mateixa manera, i això pot provocar malentesos o fins i tot ofenses. En contextos on la reputació és clau, un ús inadequat pot tenir conseqüències negatives per a la imatge de l’organització.

Segons l’expert, la ironia pot ser especialment efectiva en entorns informals com les xarxes socials o en campanyes creatives, però cal evitar-la en situacions sensibles, com crisis o comunicats oficials. En aquests casos, la claredat, la transparència i el rigor han de prevaldre per garantir una comunicació eficaç i responsable.

El 84% dels turistes de negocis que visiten Barcelona es mostra en contra de l’eliminació dels pisos turístics que l’Ajuntament preveu aplicar el 2028. Així ho recull una enquesta elaborada per l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) i l’empresa demoscòpica GAD3, que apunta que aquest perfil de visitant reclama una regulació proporcionada i una lliure competència amb els hotels.

Segons l’estudi, només un 3% dels congressistes dona suport a la decisió municipal de no renovar les llicències d’habitatges d’ús turístic amb l’objectiu d’eliminar-los completament d’aquí a dos anys.

L’enquesta es va realitzar durant la setmana del Mobile World Congress, un dels esdeveniments professionals més importants de l’any. El 24% dels congressistes va optar per allotjar-se en un pis turístic, i un 82% assegura que repetirà en futures edicions.

El principal motiu que exposen és la relació qualitat-preu, un factor que, segons l’estudi, explica que el 73% dels visitants de negoci triï habitualment un apartament turístic, davant del 24% que prefereix un hotel.

L’Ajuntament de Barcelona defensa que la mesura és necessària per combatre la problemàtica de l’habitatge i reduir la pressió sobre el parc residencial. Tot i això, el president d’APARTUR, Enrique Alcántara, reclama un replantejament de la normativa i adverteix que la prohibició pot afectar la competitivitat turística de la ciutat.

Alcántara assegura que els pisos turístics són “fonamentals per donar resposta al turisme que rep Barcelona” i avança que l’associació portarà el cas al Tribunal Europeu.

L’estudi remarca que els resultats corresponen exclusivament a turistes de negoci, un segment que fa un ús diferent de la ciutat i dels allotjaments respecte al turisme d’oci. Tot i així, APARTUR insisteix que els apartaments turístics són una peça clau per absorbir la demanda generada pels grans congressos i esdeveniments professionals.

Avui ens hem desplaçat a la Plaça Catalunya, on des de fa unes setmanes s'han traslladat els floristes de la Rambla. La nova ubicació és al triangle que formen els carrers Pelai, Bergara i la mateixa Plaça Catalunya, i allà s'hi estaràn durant un any, termini en el que està previst que s'acabin les obres a la Rambla fins que finalment puguin tornar 'a casa'. Sobre com han viscut aquest trasllat, què esperem d'aquest any i com encaren un sant Jordi diferent n'hem parlat amb un d'aquests floristes, el Jose Moya, de la parada 'Moya Shop'.

El jutjat número 2 d’Osca ha dictat una resolució que estableix un termini de 56 setmanes perquè el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) lliuri els murals romànics de Sixena al govern d’Aragó. El calendari situa el lliurament abans de la setmana del 10 de maig de 2027.

La decisió respon a l’incident d’execució de la sentència del Tribunal Suprem, que obliga al retorn de les pintures al monestir de Vilanova de Sixena. El MNAC havia proposat un termini de 64 setmanes, però la jutgessa l’ha reduït perquè considera vàlides les inspeccions prèvies que els tècnics aragonesos van fer l’any passat.

La resolució obliga el MNAC a documentar de manera successiva el compliment de cada fase del cronograma de trasllat. A més, estableix que, en cas d’incompliment, el govern d’Aragó quedarà facultat per executar el trasllat, amb tots els costos a càrrec del museu català.

El director general de Cultura aragonès, Pedro Olloqui, ha celebrat la decisió com una “excel·lent notícia” i ha remarcat que el termini “comença a comptar des d’avui”. També ha subratllat que la instal·lació de les pintures a la Sala Capitular és competència exclusiva d’Aragó, un punt que —segons ell— Catalunya pretenia “interferir”.

Olloqui ha explicat que, un cop els murals arribin al monestir, s’obrirà un procés de verificació del seu estat per determinar si calen intervencions addicionals. Paral·lelament, es dissenyarà la futura instal·lació a la Sala Capitular. Tot i això, no ha concretat quan es podran tornar a veure exposats.

Aragó havia demanat inicialment un termini molt més curt: 28 setmanes.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha assegurat que encara no coneixia el contingut detallat de la resolució i que al llarg del dia es posarà en contacte amb el MNAC per analitzar-la. Fonts del museu confirmen que ja l’han rebut i que l’estan estudiant.

El MNAC disposa de cinc dies per presentar un recurs si ho considera oportú.