Tractam sobre mots estrangers en el món de la moda i el seu ús en revistes i reportatges, com ara *atelier, *boutique, *must, *outfit, o *look i *it girls, i en proposam alternatives catalanes.

Comentam diversos teixits i els seus usos, com ara la franel·la, l'òxford, la gasa, el tul i el vellut.

Parlam dels principals tipus de teixits utilitzats en la confecció: cotó i lli, batista, pana, tweed, raió i niló, a més de polièster i acrílic.

Descrivim diferents tècniques de costura: embastar, ripuntar o repuntar, perfilar o sobrefilar, a més d'enrivetar, rivetejar o ornamentar.

Podem cosir a mà o a màquina i necessitam estris bàsics com l'agulla de cosir, les estisores per tallar, el fil de cosir i el didal per protegir el dit quan cosim a mà.

Informam que un refugiat o refugiada és una pesona que ha hagut de deixar el seu país per por de persecució per raó de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social.

Aclarim els significats de migrant, emigrant i immigrant i també remarcam que el femení és també migrant, emigrant i immigrant, sense afegir-hi -a.

Recordam que els germans dels pares s'anomenen oncle i tia, mai *tio. A Mallorca i Menorca podem sentir també conco; formes col·loquials com tiet/tieta s'han d'evitar en contexts formals. I recomanam evitar el col·loquialisme *tio/tia.

Parlam dels noms familiars més enllà dels pares: cosí/cosina, fill/filla de cosí, fill/filla de cosina o nebot/neboda, entre d'altres.

Explicam els noms de família en català: els pares són pare i mare (col·loquialment, mon pare, ma mare, papà, mamà), els fills són germans i germanes, i els avis són padrí/padrina o avi/àvia, segons l'illa, entre altres noms.