Explicam que *derrotxar és un castellanisme i que en català cal usar verbs com malgastar, malbaratar o tudar, segons el context.

Aclarim que el verb *arrepentir-se és un calc del castellà i que la forma genuïna és penedir-se. Així, ens asseguram que els nostres sentiments també són lingüísticament correctes.

Explicam que *aplaçar i *plaç són barbarismes derivats del castellà que cal substituir per ajornar i per termini, pròrroga o ajornament, segons el context.

Advertim que *adelantar i *adelanto són calcs del castellà; en català, usam avançar o anticipar i els substantius corresponents, avançament o anticipació, segons el context.

Recordam que *aconteixement és un calc innecessari del castellà. En lloc seu, podem emprar mots genuïns com esdeveniment —per a actes rellevants— i fet —per a qualsevol cosa que passa.

Proposam alternatives catalanes per al castellanisme *guai, com ara fantàstic, fenomenal, meravellós o excel·lent.

Remarcam que el castellanisme *pijo/pija no té un equivalent exacte en català. Segons el context, podem substituir-lo per mots com presumptuós, esnob, altiu o expressions com de casa bona o de rics, evitant també altres castellanismes.

Tot i que *xulo/xula/xuleria estan molt estesos, són castellanismes totalment innecessaris, ja que tenim alternatives segons el context: maco, genial o fantàstic i arrogant o prepotent.

Parlam de l'ús col·loquial de *pringar i *pringat/pringada, manlleus del castellà adaptats a la pronúncia catalana, que podem substituir per formes verbals genuïnes com ja has begut oli, li toca rebre o s'ha de fotre.

Explicam que l'argot és una varietat de parla diferenciada de l'estàndard, amb un tractament lingüístic específic. Com a exemple, el botellón —consum d'alcohol al carrer— pot dir-se en català botellón (en cursiva), botellot, entrompada, etc.