Recordam que colgar és un verb català antic i ric en significats: cobrir alguna cosa, anar a dormir, pondre's el sol o arrambar terra a les hortalisses.

Explicam que el verb avesar(-se) significa habituar-se o acostumar-se i aporta un toc genuí al llenguatge. Avesat/ada descriu la persona que ja s'ha avesat a alguna cosa.

Defensam l'ús del verb genuí badar, que és més ric i expressiu que obrir. Badar té múltiples significats i dona lloc a derivats com badada, badoc o badocar.

Recordam que, tot i que tancar és correcte, el verb específic per als ulls és aclucar, que té usos literals i figurats i dona lloc a derivats i expressions com aclucada, ulls clucs o clucales.

Destacam que molts de mots populars com moll de l'os han estat desplaçats per termes mèdics com medul·la òssia.

Comentam que, tot i que creuar és català, el verb correcte per indicar que passam d'una banda a l'altra és travessar.

Aclarim que, tot i que comerciant és correcte, el mot genuí i més proper en català és botiguer o botiguera.

Explicam que, tot i que càries és correcte, l'expressió tradicional catalana dent corcada és més genuïna i viva. El verb corcar descriu el deteriorament de les dents i té també un ús figurat.

Destacam l'ús correcte de vocabulari gastronòmic en català: cal tastar el menjar, no *provar-lo, i emprar noms genuïns com pit de pollastre o pernil dolç i evitar castellanismes com *pechuga o *jamón dolç.

Recordam que l'expressió *bones tardes és un calc del castellà. Per saludar cal dir bon dia mentre hi hagi claror, bon vespre a partir del capvespre i bona nit en acomiadar-nos o anar a dormir.