Està justificat prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys? Per què s’hauria de fer i com es pot aplicar una mesura com aquesta?

La protecció dels menors en el món digital és una preocupació per a moltes famílies, i països com Austràlia, Regne Unit, i ara també Espanya, fan passes per mirar de posar-hi límits.

Valentina Milano, investigadora i professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de les Illes Balears, ha estatuna de les persones expertes que ha contribuït a fer un informe per al Govern d’Espanya sobre com garantir un entorn digital segur per als infants i adolescents. Per a ella, no hi ha altra opció que situar l’interès superior del menor com a principi rector i, per defensar les limitacions d’edat per accedir a xarxes, posa sobre la taula alguns fets alarmants com que a l’Estat espanyol un 20% dels nins veuen pornografia en línia abans dels deu anys o que molts pedòfils es nodreixen principalment de fotos i vídeos gravats pels mateixos menors.

En aquest capítol del pòdcast DivulgaUIB, Milano fa un resum dels punts bàsics d’aquest informe i enumera els motius per actuar al més aviat possible per protegir els infants i els adolescents de la selva que pot ser internet.

Explicam la campanya del neologisme de l'any, impulsada per l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en què qualsevol parlant pot votar quina paraula nova considera més representativa de l'any. Comentam neologismes com dana, viralitzar o tiet, entre d'altres. Recordam l'ús incorrecte del gerundi de posterioritat amb exemples. Presentam un reportatge sobre la Fundació Mallorca Literària. I oferim un bon moment amb l'estona del disbarat. I més contingut: escoltau-nos!

Emissió: gener de 2026

Comentam salutacions del dia en català; per què deim Dissabte de Nadal i Dilluns de Pasqua; la incorrecció de noms com Queta o Marga; la tendència de mantenir els noms de clubs en castellà (CD Poblense...); les paraules noves del Diccionari de la llengua catalana (dana, falàfel, sushi); els disbarats de polítics i periodistes (llingüística o jabalís) i acabam amb el llenguatge de signes.

Emissió: desembre de 2025

Reflexionam sobre la IA i les traduccions literals; qüestionam la moda de títols de programes en anglès o híbrids (Eufòria dance kids o Dorothea on the rocks); i repassam alguns disbarats lingüístics de polítics que fan mal a les orelles (*rasgar-se ses vestidures o *acampàs a ses anxes).

Emissió: novembre de 2025

Parlam de barbarismes circumstancials: encetam melons (no els *obrim); explicam el terme flotilla; anam al teatre, on el teló s'apuja i s'abaixa, però no *s'aixeca; comentam disbarats lingüístics de polítics (arcenes, loquíssimes...), i ens acomiadam amb la normalització de topònims i antropònims.

Al llarg de la història, moltes dones varen voler participar en el món del coneixement i no varen poder. Algunes foren pioneres i es varen obrir pas així com varen poder; altres no han transcendit. Són figures fonamentals però invisibles que ara amb motiu de l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència, hem de reivindicar.

Iria Bello, professora i investigadora de Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears, recupera les veus de les dones silenciades en la història del coneixement i explora com els murs institucionals i socials varen impedir que accedissin a la ciència durant segles.

Al llarg de la història, moltes dones varen voler participar en el món del coneixement i no varen poder. Algunes foren pioneres i es varen obrir pas així com varen poder; altres no han transcendit. Són figures fonamentals però invisibles que ara amb motiu de l'11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència, hem de reivindicar.

Iria Bello, professora i investigadora de Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears, recupera les veus de les dones silenciades en la història del coneixement i explora com els murs institucionals i socials varen impedir que accedissin a la ciència durant segles.

Seríeu capaços de reconèixer algú només llegint un missatge curt al mòbil? Sovint, no ens cal veure ni el nom ni la fotografia de qui fa el missatge. Hi ha alguna cosa en la manera com escrivim, com construïm les frases, que ens fa especials. Això que tots feim de manera instintiva, aquesta capacitat que tenim de reconèixer algú només a partir de la llengua, és justament el camp d'estudi de la Lingüística Forense.
Un episodi amb la Dra. Elga Cremades, professora del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

Parlam del significat i l'ús col·loquial del verb enrotllar-se, i en mostram els diversos sentits i expressions relacionats amb el llenguatge familiar.

Definim el mot conclave o conclau, n'aclarim l'origen i explicam per què les dues formes són correctes en català.