Aire!

La pandèmia ens ha impedit tornar a Eivissa i Formentera en els darrers anys. Allà sempre hi hem recollit testimonis de categoria i, donat que a finals de setmana hi tornam, hem volgut rescatar dos dels més destacats de la nostra primera expedició pitiüsa: na Maria de can Gibert (Sant Josep, 1933) i en Pep de can Jaume des Camp (La Mola, 1921), dues joies de les moltes que trobareu a l’extens arxiu del programa.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Joana Bernat Martorell (Caimari, 1930) era filla de carboner. Quan a 14 anys son pare la va menar al ranxo que havia trobat a Alaró, va plorar tot el camí: deixava al poble una germana que era com una filla per ella i a qui va cuidar tota la vida com si fos una pepa. Un cop instal·lada la família a Alaró, ella dedicaria la vida a cosir a les nombroses fàbriques de calçat del poble.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Josep Ramon Morro (Biniamar, 1942) va néixer en una família humil de la zona del Raiguer, meravellat des de petit pels idiomes, especialment l’anglès i el francès. De fet, acabaria convertint-se en professor de llengües, després d’anys de combinar estudis i feina, a l’hoteleria i com a guia. La seva és una història de constància i esforç en una Mallorca que vivia a fons els deliris del boom.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Aprofitant la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, recuperam tres de les veus femenines que hem escoltat recentment pel programa: Lluïsa Melsion (Maó, 1938), Maria Lluïsa Armangué (Barcelona, 1932) i Neus Garcia Inyesta (Petrer, 1945). Tres exemples de superació i esperit de lluita.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Mateu Ferrer Estelrich (Santa Margalida, 1920), l’amo en Gallardó, acaba de complir 101 anys i no sembla que la vitalitat ni la fe l'hagin d'abandonar mai. En tornar del servei militar, va obrir una fusteria que encara duen els seus nets i ha estat una persona sempre activa en el poble, sobretot quan venien les festes del poble i s’havien de fer carrosses. Ell duia la fusteria a la sang i un temperament fort, en part marcat per la pèrdua d’un dels seus germans al front durant la Guerra Civil. 

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Joan Segura (Muro, 1943) va néixer en el forn, el seu hàbitat natural: el seu padrí i son pare ja eren forners i ell va treballar des dels 13 anys a can Seguro del carrer Major de Muro. Des d’allà s’ha erigit en un dels majors experts en una elaboració pròpia de la zona, l’espinagada, però també en un defensor de l’ensaïmada i en general un il·lustrat en rebosteria local.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Magí Moll (Es Migjorn, 1939) és el darrer dels trencadors menorquins, l'únic que encara recorda com era la feina d’extreure marès sense màquines, de manera artesanal. Son pare i el seu padrí ja varen fer la mateixa feina, i ell, amb els seus germans, va treballar durant anys. a les pedreres de s’Hostal, on avui es troba Líthica.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Pilar Pons (Alaior, 1939) ha estat una de les figures femenines més importants de la glosa menorquina, una dona compromesa amb la recuperació, democratització i desflolklorització de la cultura d’arrel que va compaginar aquesta tasca amb la criança de tres fills i la seva feina de modista. De caràcter dolç, el seu temperament engana i es tracta d’una dona d’una força vital increïble que va viure de ben a prop les limitacions i estretors de la vida pagesa de la seva època.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Quan tenia només cinc anys, Joan Pons Moll (Es Migjorn, 1931) va veure com s’enduien detinguts els seus dos germanastres majors, executats poc després només per ser capellans, en un dels episodis més tristos de la Guerra Civil a Menorca. Son pare va quedar tan tocat per aquest fet, que va morir pocs anys després. I potser en part per això, Joan Pons va continuar els passos dels seus germans i va estudiar al seminari. Tanmateix, no tenia vocació i va acabar aprofundint en el seu compromís polític i social fins convertir-se, anys després, en fundador del Partit Socialista de Menorca i en diputat en la primera legislatura del Parlament Balear.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]

Quan va instal·lar-se definitivament a Menorca, Maria Lluïsa Armangué (Barcelona, 1932) es va implicar de ple en la vida de Ciutadella, impulsant, entre d’altres dèries, la protectora d’animals. Nascuda en una família burgesa catalana, la vida d’Armangué són moltes vides en una: Cadaqués en els estius de la seva adolescència, la Guerra Civil a Santpedor, ser dona d’un futbolista del Barça, tenir quatre fills, un accident de tràfic quasi mortal, la lluita política des del mostrador de la llibreria Ona… Una dona increïblement inquieta i lliure que vessa vitalitat per tots els costats.

Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3

Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]