Aire!

Bernadí Morey (Sant Joan, 1945): juntament amb Tomàs Suàrez i Maties Oliver va ser el primer en fer complert tot el recorregut del torrent de Sa Fosca el 1964, una aventura que varen emprendre temeràriament, sense gairebé equip, i que perfectament podria haver acabat en tragèdia. Varen ser 48 hores en la foscor més absoluta, amb una sola llanterna i gairebé sense menjar. Tota una proesa que els va convertir en herois del món de la muntanya a l’illa i en pioners del torrentisme a les balears i a la resta de l’Estat.

Pilar Ventallol (Alcúdia) va estrenar-se com a mestra en un dels indrets més recòndits dels Picos de Europa, en una època en que arribar fins allà era ja tota una epopeia. Llavors era només una nina i l'experiència la marcaria de per vida. La seva aventura és increïble i tendra a parts iguals.

NICOLAU TOUS (Palma), va ser tècnic a la COPE durant 44 anys, de fet va ser un dels seus treballadors inaugurals. Tous a més va reparar transistors i els va fabricar, ja des de petit, quan va començar el seu idil·li amb l’electrònica i sobretot la ràdio.

Com solem fer cada Nadal, aprofitarem els darrers dies de l'any com excusa per recuperar alguns dels testimonis que hem recollit en els darrers mesos en el programa. Primer de dos programes especials dedicats a alguns dels testimonis recollits al llarg de 2019.

Per celebrar que hem arribat las 100 programes recuperam un dels nostres programes preferits, en què entrevistàvem Francesc Pons Vinent, "Es quiquet", pescador de Cala Rajada nascut a Ciutadella, un d'aquells personatges que seran difícils d'oblidar per aquí.

Com solem fer cada Nadal, aprofitarem els darrers dies de l'any com excusa per recuperar alguns dels testimonis que hem recollit en els darrers mesos en el programa. Primer de dos programes especials dedicats a alguns dels testimonis recollits al llarg de 2019.

VICENÇ BATLE PARIS (Inca, 1936) va néixer a Inca just començada la Guerra Civil, fill d’un emprenedor que es dedicava a fer cola animal (aigua cuita, li deien). Ell, però, va dedicar-se a un ofici ja perdut: el de matalasser. Ho sap tot de matalassos, però també té una col·lecció increïble de programes de mà de cinema clàssic i es dedica ara a fer neules nadalenques. Tot un personatge que no sap el que és avorrir-se als seus 84 anys.

JOSEFA ROMERO (Antequera, 1927) nascuda a Màlaga abans de la Guerra Civil, la seva és la història la de molts “forasters”, una infància de privacions i feina feixuga i un viatge a les Illes seguint el destí de familiars que havien vingut aquí abans cercant un futur millor pels seus fills i nets. Una història íntima però també la de molts altres peninsulars que es varen instal·lar aquí i que ara ja són part de la nostra comunitat.

Tòfol Palou (Campanet, 1944) ha fet de tot, entre d’altres coses ser picapedrer, marger, enrajolador, xofer i, sobretot, ser forner. De fet, les ensaïmades del Forn de Búger eren fetes seves i tothom l’anava a cercar. També és fill del descobridor de les coves de Campanet, tota una història.

”A sa possessió jo m’aixeca al matí i ja m’aixecava descalç i a regar. El que més m’agradava de regar era que també teníem vaques i alfals i per regar alfans teníem unes parades amples, per ventura d’un metro i clar, amolles l’aigua i s’escampa i el que rega té més temps i descansa”.

Antònia Cànaves (Pollença, 1930) va ser fill d’amo de possessió i va viure de possessió en possessió bona part de la seva vida, a Pollença, Esporles i s’Arenal, sobretot. També va ser una dona estudiosa, avançada al seu temps.

“L’any 36 es va posar la Guerra. A nosaltres allà a la possessió no ens arribava res, només el que ens contaven els que venien de Pollença. La gent ens duia notícies. A Pollença han bombardejat aquí o allà. Però nosaltres no ens enteràvem de res fins que varen venir els falangistes, joves de 18 anys que no sabien tirar amb el fusell i havien de tirar a qualque cosa, així que practicaven amb les cabres ximples, les de prop”