
Sign up to save your podcasts
Or


Antònia Cànaves (Pollença, 1930) va ser fill d’amo de possessió i va viure de possessió en possessió bona part de la seva vida, a Pollença, Esporles i s’Arenal, sobretot. També va ser una dona estudiosa, avançada al seu temps.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
Jaume "Gallet" (Campanet, 1937) va ser picapedrer tota la vida, però sobretot és conegut per la seva gran afició, la caça, en la qual és tot un expert.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
Magdalena Garau (Caimari, 1926) va ser collidora d’oliva, va tenir una botiga i va conèixer la feina a les finques de Sollerich, una de les possessions més grans de Tramuntana.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
A finals dels anys 60 un grup d’empresaris va decidir treure les industries del casc urbà de Palma impulsant la creació de dos polígons, el de Son Castelló i Can Valero. 50 anys després treballen allà prop de 20.000 persones i suposen el 20% de l’economia de les Illes. L’historiador Senén de la Mata ens explica la seva història i peculiaritats. Senén de la Mata és enginyer i historiador. La seva tesi doctoral va versar sobre la creació i expansió dels dos grans polígons industrials de Palma, el polígon de Son Castelló i el polígon de Can Valero.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
Cada setmana, en una cotxera de Capdepera, un grup de dones es reuneix per fer llata i passar l’estona. Entre elles hi ha Joana Colom (Capdepera, 1937) una dona amb una memòria transparent, glossadora i cantadora, que ha conegut l’obra de palma des de que era ben petita. “Es posaven devora el foc amb la llata a les mans i anaven remenant. Sa meva padrina, que li agradava fer el menjar bo, perquè tenia gust, el temps de fer el sofrit ‘aguava’. El sofrit era sagrat. Quan havia fet el sofrit que hi posava aigua, es tornava posar a fer llata”.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
Antoni Rotger (Sa Calatrava, Palma): “Per jo sortir de Sa Calatrava era una cosa extraordinària. No havia vist mai un tranvía. Sa Calatrava era com un petit gueto, un barri popular, amb molta menudea, moltes famílies… Als anys 60 a Sa Calatrava hi havia molts habitants, tants que d’un sol carrer eres capaç de muntar un equip de futbol”.
Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a [email protected]
From the publisher's feed

66 Listeners

404 Listeners

14 Listeners

171 Listeners

235 Listeners

180 Listeners

90 Listeners

34 Listeners

5 Listeners