El terme execrable queda curt al personatge d'avui. En Giménez i l'Otero parlen d'ell com d'un autèntic cabró, el malvat per antonomàsia que es creia el mateix dimoni. Un assassí cruel, manipulador, proxeneta, lladre, violador, agressiu amb les dones, filonazi, racista. Una perla, en definitiva que hauria de ser odiat per tot el món, però que contràriament desperta una onada d’admiració malaltissa i és objecte de culte per part de la gent anomenada normal que consumeix qualsevol cosa relacionada amb ell com si en lloc de parlar d’un malpartit parléssim de Nelson Mandela o de Messi. Sobre ell s’han escrit innomobrables llibres, s’han fet sèries de televisió, ha inspirat cançons, estrelles del pop, Tarantino pensa fer una pel.li sobre ell i fins i tot li han compost una òpera. En els 40 anys que va estar empresonat abans de morir rebia més de 20.000 cartes d’admiradors anuals i centenars de propostes de matrimoni. Avui veurem com podem arribar a ser de contradictoris i descobrirem la pitjor cara de la humanitat. Amb tots vostès: Charles Miller Manson.