El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar al segle XII. Aquell va ser el moment àlgid d'un grup social amb unes característiques peculiars: pertanyien a l'elit cultural, criticaven obertament el poder establert i menaven una vida dedicada al joc, el vi i les dones. I eren monjos. Eren els goliards. Els "Carmina Burana" i el "Cançoner de Ripoll", també conegut com a "Cançoner eròtic de Ripoll", estan emparentats amb aquesta tradició de la poesia goliarda. Vols saber per què? Vols saber quin compositor del segle XX i per què el va convertir en la cantata que avui s'ha fet mundialment famosa? Hauràs de fer el viatge!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a Anglaterra l'any 1664 que és l'any que es va crear a la Societat Reial Britànica un comitè especial per llegir literatura de viatges. La idea ens pot semblar forassenyada avui dia, però us puc assegurar que en aquell moment els viatgers estaven classificats en tres modalitats i cadascuna tenia el seu què. Voleu saber com funcionava la cosa, o més ben dit, la societat aquesta? Doncs haureu de fer el viatge.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la lectura d'un llibre que està considerat un dels més importants del segle XX, "L'home a la recerca de sentit". És d'un neuròleg, psiquiatre, filòsof austríac d'origen jueu i creador de la logoteràpia: Viktor Frankl. El llibre explica la vida d'un presoner d'un camp de concentració, que era ell, des de la perspectiva d'un psiquiatre. Descriu la manera com va poder sobreviure, vivint en el seu propi ésser, sense res, malgrat que ho va perdre tot. Fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l'home ha de trobar una raó per viure, basada en la seva dimensió espiritual. Sense aquesta dimensió, es produeix un col·lapse interior que pot conduir l'home al buit existencial o bé a la mort. Com a souvenir, hem anat a Swastika. És un poblet de 500 habitants del Canadà fundat el 1908 al voltant d'una mina d'or. El nom prové del sànscrit "svastika" i significa "bona fortuna" o "benestar".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb paraules de Johannes Brahms. No és exactament una carta, però és un poema que el compositor va fer servir per escriure "Nänie", una obra fúnebre dedicada al pintor Feuerbach. Johannes Brahms i Feuerbach havien estat amics. Bé, potser no amics, exactament; almenys, no íntims. Es van conèixer el 1865 a Baden-Baden; llavors el pintor vivia a Roma i passava l'estiu al mateix balneari que Brahms, i allà es van anar retrobant els anys posteriors. Brahms i Feuerbach tenien caràcters diferents: el pintor era un home de món, amb molt d'encant personal, en canvi Brahms era un home amb poques habilitats socials. En aquell ambient cosmopolita i segurament un pèl frívol del balneari, devia sentir-se una mica intimidat per la presència aclaparadora de Feuerbach. En tot cas, mai van tenir una relació fluida, és més, s'havien barallat alguna vegada. Paraules que a Brahms no el van fer trontollar! Us ho explico!

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb alguns músics i músiques que van saber i saben encara despertar els nostres sentiments més íntims i els nostres sentits. Barbara Strozzi, Felix Mendelssohn, Georges Bizet, Chabuca Granda i d'altres que descobrireu si feu aquest viatge amb mi i ells i elles. No us decebrà! És més, descobrireu una compositora que us pot agradar molt, moltíssim.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a dos universos completament diferents. Per un costat, ho hem fet amb el llibre de poemes de Joan Margarit "Un hivern fascinant" del 2017, on l'autor intenta ordenar i explicar el dolor, la bellesa, el pas del temps, l'amor o la pèrdua, i per l'altre amb Adriano Celentano i la seva cançó del 1972 "Prisencolinensinainciusol", on l'autor el que volia és no dir res de res. La lletra no té cap sentit, és un guirigall. Ell deia que com que la humanitat no ens entenem els uns amb els altres, amb aquesta cançó en tenim prou. El poeta, en canvi, intenta fer tot el contrari. I les músiques són boníssimes!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a dos universos completament diferents. Per un costat, ho hem fet amb el llibre de poemes de Joan Margarit "Un hivern fascinant", del 2017, on l'autor intenta ordenar i explicar el dolor, la bellesa, el pas del temps, l'amor i la pèrdua, i per l'altre, amb Adriano Celentano i la seva cançó del 1972 "Prisencolinensinainciusol", on l'autor el que volia era no dir res de res. La lletra no té cap sentit, és un guirigall. Ell deia que com que la humanitat no ens entenem els uns amb els altres, amb aquesta cançó en tenim prou. El poeta, en canvi, intenta fer tot el contrari. I les músiques són boníssimes!

Avui el nostre particular tour ens porta, entre altres destins, a viatjar al segle XVIII, quan es va popularitzar entre els fills i filles dels aristòcrates britànics el famós viatge a Itàlia conegut com a Grand Tour. Es tractava d'una experiència eminentment masculina a què poques dones van tenir accés. Viatjarem amb una d'elles, coneixerem quines eren les seves inquietuds i sabrem què la va preocupar en una de les visites que va fer a Roma, al panteó. Com a souvenir hem conegut Maria Rosa Coccia. Durant l'època que la protagonista de la parada d'avui va viatjar a Roma, no hi havia compositores reconegudes en actiu.

L'única figura femenina romana que va destacar com a compositora va ser ella i ja havia deixat d'escriure i no formava part de la vida musical de la ciutat. Havia estat la primera "maestra di cappella" de Roma. Una història meravellosa i trista! I una música interessantíssima!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a l'univers del pintor, gravador, escultor i fotògraf, nascut a París el 1834, Edgar Degas. De tota la literatura on es proposen les hipòtesis i teories sobre la patologia ocular que va tenir, una és la que explica l'oftalmòleg i estudiós de la pintura de l'artista Francesc Mir Fullana, en el seu llibre "La malaltia d'Edgard Degas". Una aproximació a la seva vida i a la seva obra, cada cop més afectada pel trastorn que tenia: visió borrosa i distorsionada, pèrdua de visió central, dificultat per distingir colors i problemes amb la llum intensa. Dels 1.200 quadres que va pintar, 300 són de ballarines, i moltes segons on ell les veia. I on les veia? A vegades anava als assajos del ballet de l'òpera de París i allà s'inspirava. Un dels compositors residents va ser Leo Minkus. Com a souvenir, avui us he portat les ballarines i els cavallers parisencs. Sí, moltes tenien un "mecenes" i ells "una "distracció"!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a l'univers del finlandès Jean Sibelius. Hi hem anat amb una carta, de les moltes que es van escriure amb una amiga molt interessant, i hem descobert els consells encertats que li donava. Què qui era ella? Hauràs de fer el viatge. Ah, també hem constatat el que sabíem, i és que Sibelius era un alcohòlic.