El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a viatjar amb Franz Joseph Haydn, amb una carta que ens dona pistes de la part més personal i íntima del músic, perquè s'adreça a la seva amant. Ella era mezzo, italiana, Luigia Polzelli, i durant molts anys van mantenir una relació íntima! Tots dos estaven casats, però és que Haydn va tenir una unió que des del principi no va funcionar, i sempre es va buscar la vida perquè volia una "belle vie"!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat una estona a conèixer una pianista soviètica i una bisbe americana. Totes dues, una amb la seva música i l'altra, des del púlpit de l'església, van gosar i han gosat desafiar els seus mandataris. Una és Maria Iúdina, segons Stalin, la millor pianista de la Unió Soviètica, qui va desafiar-lo sense por de les represàlies. L'altra és la bisbe Mariann Budde, que va aprofitar el púlpit de l'església per plantar cara al nou president, Donald Trump.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb Franz Liszt. Hem anat d'estrena amb la seva música i també hem vist com va ser la seva arribada a París. Quan el músic va fer la sol·licitud d'ingrés al conservatori el van rebutjar perquè era hongarès. Però és que el director que l'hi va denegar no era francès, era italià, però sembla que estava integrat en aquella societat. Ja ho veieu, com encara passa ara, es mira amb uns altres ulls els que venen de fora!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar per buscar les arrels familiars de Ludwig van Beethoven. En realitat, si saps d'on ve, com hi va arribar i com va ser educat, pots entendre algunes coses.

Avui el nostre particular tour ens ha portat alguns moments, per mi, sublims. Un l'hem trobat en el club de lectura d'"El gran tour". L'autor que he escollit deia això: "No crec en la nostra ciència, ni en la nostra política, ni en la nostra manera de pensar, i no comparteixo ni un dels ideals del nostre temps. Crec en les lleis mil·lenàries de la humanitat." Qui és? Doncs un dels grans autors. Com a souvenir hem recordat els set savis de Grècia!

Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat fins al mes de gener del 1939, quan Pau Casals, des de l'exili a Prades, va escriure al seu amic Lluís Companys, president de la Generalitat: "Em temo que el moment de recordar-li el seu oferiment de salvar la casa de Sant Salvador ha arribat . La casa no conté riqueses materials, però és l'expressió i la síntesi de la meva vida de català i artista, i el més modest objecte parla de sentiments (...)". Com a souvenir hem escoltat una reflexió que el mestre del Vendrell feia poc abans de morir.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ha fet una parada a l'illa dels oblidats. Allà hi hem conegut una pianista, compositora, cantant, pràcticament desconeguda, per no dir del tot. Ella era la germana petita d'una de les grans del seu temps. Ella també va ser pianista, compositora i professora. De fet, eren germanastres. Totes dues havien nascut a Leipzig i de cognom es deien Wieck. La petita Marie, la gran Clara, coneguda de casada com Schumann. El pare era Friedrich Wieck, un dels gran pedagogs musicals de la seva època i tant amb una com amb l'altra va bolcar-se en l'educació de les seves filles. Avui hem conegut les adversitats de Marie i com la seva germana li va posar les coses difícils en la seva carrera. Sí, de vegades, els "enemics" els tenim a casa. Només, de vegades!

Avui el nostre particular tour ens ha dut als Estats Units. Sí, tot el viatge l'hem fet per aquell "Nou món", com va titular Dvorák la seva simfonia inspirada en aquella terra. Hem estat amb música i músics que parlen d'Amèrica i la parada l'hem feta amb Katharine Lee Bates. Què qui és? L'autora del poema/himne "America the Beautiful". El va escriure el 1893 i un temps després Samuel A. Ward hi posaria música i es convertiria en un dels himnes patriòtics més estimats dels Estats Units. Com a souvenir, "We are the world". Quan encara ens retruny al cap el discurs del nou president dels EUA aquesta cançó ens diu que nosaltres som el món, que tots som el món. El 28 de gener del 1985 un total de 45 músics van gravar aquest tema per recollir fons per a Àfrica, i en concret per a Etiòpia. En aquell moment la seva arma va ser la música. Avui dia tot el món està de cap per avall.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de Sayd Bahodín Majruh i la poesia popular de les dones paixtus de l'Afganistan. A les valls afganeses i als camps de refugiats, les dones paixtus improvisen breus poemes d'una intensitat i bellesa inusitades: els landais. Aquesta forma poètica limitada a dos versos sovint rimats s'acostuma a recitar acompanyada de música en cercles exclusivament femenins. Són versos anònims que es creen en comunitat, i només perviuen a través del temps els que queden gravats en la memòria col·lectiva. La veu dels landais és la d'una dona lliure que manifesta les seves inquietuds, les seves alegries i els seus plaers: un cant que és alhora un crit desconsolat àvid de vida amb el qual la dona afronta l'opressió de la societat tribal i patriarcal. D'aquesta protesta ofegada només en deixa dos testimonis: el suïcidi i el cant: "Em vas vendre a un home vell, pare, que Déu destrueixi casa teva, jo era la teva filla".

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el compositor francès Erik Satié va adreçar a Antoni Nicolau, un músic que va tenir un paper molt d'estacat en el panorama musical del nostre país a finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d'una carta amb un contingut que ens dona pistes sobre la relació de Satié amb ell, amb Debussy i amb el pintor Carles Casas i també la seva relació amb l'Ordre de la Rose-Croix. La carta, a més, és preciosa. Està escrita amb tinta vermella i negra, grogueja pel pas del temps i està escrita com si fos un poema en tres estrofes. Està il·lustrada amb creus vermelles i segells vermells. Està escrita des de París, l'1 de març del 1896 i diu.......