El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el compositor francès Erik Satié va adreçar a Antoni Nicolau, un músic que va tenir un paper molt d'estacat en el panorama musical del nostre país a finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d'una carta amb un contingut que ens dona pistes sobre la relació de Satié amb ell, amb Debussy i amb el pintor Carles Casas i també la seva relació amb l'Ordre de la Rose-Croix. La carta, a més, és preciosa. Està escrita amb tinta vermella i negra, grogueja pel pas del temps i està escrita com si fos un poema en tres estrofes. Està il·lustrada amb creus vermelles i segells vermells. Està escrita des de París, l'1 de març del 1896 i diu.......

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet creuar l'Atlàntic. A principis del s. XX era freqüent l'emigració de catalans per fer les Amèriques. Centenars de compatriotes van travessar l'Atlàntic per buscar una nova vida en aquell continent en què tot semblava enlluernar. Però no tots portaven com a únic equipatge la maleta de cartró o el farcellet amb les seves pobres pertinences. Hi havia els qui van emigrar als Estats Units portant una funda amb el seu instrument a dins. Entre ells, hi va arribar un noi de catorze anys, violinista. Havia nascut a Barcelona el 1902 i es deia Enric Madriguera. La seva va ser una carrera ascendent i fascinant! Si feu el viatge sabreu més coses de la seva vida i música!

Avui el nostre tour particular ha estat ple de destins meravellosos, sensibles. Un ens ha portat a una estrena a Leipzig, el 5 de novembre del 1846. Hi hem anat amb la segona simfonia de Robert Schumann i amb tot el pes de la història que hi ha al darrere de l'obra i de la seva vida. Només us diré que, en aquell moment, acabava de tenir una de les seves crisis mentals, que finalment el portarien a ser ingressat de per vida en un sanatori mental. Però no avancem esdeveniments...

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Viena. Hi hem anat per assitir a l'enterrament d'Antonio Vivaldi, que va morir als 63 anys per una afecció interna. El funeral va tenir lloc el 28 de juliol del 1741 a Viena, on, ocultat pels seus contemporanis i allunyat de la seva estimada Venècia, la mort va sorprendre el famós compositor.

Desplaçat a la capital imperial per la competència musical i motivat pel mecenatge de Carles VI, Vivaldi va haver de fer front a la manca d'oportunitats després de la sobtada mort del monarca. Pobre i sense reconeixement, va trobar refugi a casa d'una vídua a prop del teatre de la Cort Imperial.

La missa fúnebre de Vivaldi es va celebrar austerament, i cal desmentir la llegenda que un jove Franz Josef Haydn hi participés com a corista. A la missa, només silenci. El cos del compositor va ser enterrat a la fossa comuna de l'hospital de la ciutat, un punt final en silenci a la seva il·lustre carrera musical.

Anem a l'època romàntica de la literatura anglesa. Ho fem amb una obra que va influenciar de manera determinant en el paissatge poètic del segle XIX. William Wordsworth va ser un poeta preocupat per la relació humana amb la natura i un ferotge defensor de l'ús del vocabulari i els patrons de parla del poble en la poesia. Hem viatjat amb un poema seu, "Oda a la immortalitat": "Encara que la resplendor que en un altre temps va ser tan brillant avui estigui per sempre amagada a les meves mirades, encara que res no pugui fer tornar l'hora de l'esplendor a l'herba, no ens hem d'afligir, perquè la bellesa subsisteix sempre en el record." I d'aquest poema en va sortir una pel·lícula. La música la va escriure David Amram. El souvenir és meravellós! És la meravellosa Ofèlia!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una de les poetes, assagistes, intel·lectuals més importants del segle XX. Havia nascut a Màlaga el 1904 i es deia Maria Zambrano. Autora d'un llegat que va més enllà dels seus assajos filosòfics i llibres, avui ens hem fixat en una carta. Perquè les cartes i escrits personals són una finestra a la seva ànima i pensament i ens revelen la seva humanitat, emocions i reflexions més íntimes. Aquesta va adreçada a un amic, data del 1935, quatre anys abans que hagués d'agafar el camí a l'exili. La carta diu: "Llegeixo a estones, estudio a estones, tanco els ulls i m'enfonso en records antics. Antics i nous records: és el meu món. Dostoievski escriu: "Qui aconsegueix reunir molts records està salvat per a tota la seva vida." "Ho he cregut sempre, i per això en hores de feblesa em submergeixo en els records. Se'm barregen tots, i surten records d'infància lligats misteriosament a d'altres de recents."

Avui el nostre particular tour ens porta, per començar, a Joan Margarit: "Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa que m'ho desvela: un terrat llunyà, aquella estrada buida d'un director d'orquestra, només amb una rosa, i els músics tocant sols. La teva cambra quan s'alçava el dia. Per descomptat, el cant d'aquells ocells al cementiri, un matí de juny. Estimar és un lloc.

Perdura al fons de tot: d'allí venim. I és el lloc on va quedant la vida. I cap aquí anem...! A explorar nous indrets i noves emocions!"

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb la música de Bach. Ho hem fet amb dos clàssics: la Suite n. 3 BWV 1068 i "A whiter shade of pale". Aquest tema el van compondre Gary Brooker i Matthew Fisher, i la lletra és de Keith Reid. La línia d'orgue Hammond de la melodia de la cançó s'inspira en el moviment "Aire" de la Suite. I d'on va sortir aquesta inspiració? Ell mateix va dir que no va ser de les drogues, sinó dels llibres. Fes el viatge. T'agradarà!

Avui hem començat el nostre viatjar amb la mirada posada al camí de retorn cap a Orient: "Aquesta nit han passat i han posat la mà als balcons... Els somnis dels infantons han granat. Cap a Orient se'n van tornant a llur reialme confús, a regnar-hi tot pensant en Jesús. Heu sentit avui el cor matinejador dels nens? Heu sentit el rastre d'or,

mirra, encens?" Joan Maragall, amb música de Ricard Lamote de Grignon. Comença el Gran Tour.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb l'escriptor de Palafrugell Josep Pla. És un dietari. És el "Quadren gris", una de les obres autobiogràfiques més importants de la literatura catalana. Com a souvenir avui un doble regal. Com que s'acosten els Reis...! Per un costat l'havanera "La gavina", de Frederic Sirés Puig, de Palafrugell, i un "Elogi de la intimitat". Dos regals, un llibre i unes músiques precioses!