El gran tour

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Dinamarca. Allà hem conegut un compositor i una pintora i il·lustradora eròtica. Com es diuen i què tenen a veure? Haureu de viatjar i ho descobrireu.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Conservatori de Milà l'any 1890. Hi hem anat per assistir a l'estrena d'una obra d'un dels compositors d'òpera més cobejats de tots els temps, Giacomo Puccini. Però en aquesta ocasió hi anem per sentir una de les seves obres menys conegudes, "Crisantemi", per a quartet de corda. Tot i que també val a dir que dels sis quartets que va escriure, aquest és l'únic que encara s'interpreta. Puccini n'estava orgullós, li agradava, i tant és així que el va fer servir pel darrer acte de la seva òpera, escrita tres anys més tard, "Manon Lescaut". Per cert, sabeu a qui està dedicat aquest "Crisantemi"? I el perquè d'aquest nom?

Doncs haureu de fer el viatge.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a fer un viatge per les tenebres, al cor de les tenebres i la barbàrie. És el títol d'una novel·la de Joseph Conrad, ambientada a l'Àfrica i inspirada en els sis mesos que l'escriptor va passar al Congo colonitzat pel rei Leopold II de Bèlgica. Com a souvenir anem a l'Asil de Santa Llúcia, on era, com vívien les noies i que no deixa de ser un viatge per la Barcelona desapareguda i desconeguda per a la immensa majoria.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a viatjar amb una carta que us puc assegurar que no us deixarà indiferents. Pertany a una novel·la que parla de la mala consciència, de remordiments, de comiats i de la ciutat de Viena i tota una civilització centreeuropea que s'està desfent a passos de gegant. Es tracta d'"Una lletra femenina de color blau pàl·lid", de Franz Werfel, un dels grans poetes, novel·listes, dramaturgs i assagistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, va fugir a França i el 1940 arribava a Nova York i més tard s'establia a Beverly Hills, on va morir cinc anys després. En aquest periple no estava sol, anava amb la seva dona, Alma Mahler. L'Alma havia quedat vídua del compositor, s'havia casat amb l'arquitecte Gropius i s'havia separat per estar amb el poeta. Com a souvenir, hem anat a Sankt Gilgen. I allà ens hem trobat amb la mare de Mozart i la germana Nannerl.

Avui hem començat el nostre tour amb música de Joe Hisashi, hem continuat amb Debussy i Txaikovski, també hem anat a l'univers de Bibian Kubrick, de Rakhmàninov i de Louise Farrenc. Per acabar, un souvenir molt especial per a la meva mare.

Avui el nostre tour particular l'hem començat amb el gran poeta Heinrich Heine: "S'estimaven amb frenètica passió; ella era una meuca; ell, un lladre." A partir d'aquí, altres històries i músiques. La millor, potser la de la parada. O la del souvenir? O Xostakóvitx? No ho sé. Va a gustos!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1664. Hem anat a la British Royal Society l'any que es va crear un comitè especial per llegir literatura de viatges. Van confeccionar una llista de llibres i cada membre en va triar un per llegir-lo tots amb deteniment. S'explica que hi havia tres classes de viatgers. Com a souvenir sabrem per què es prohibia viatjar a bojos, persones colèriques i dones. Tots i totes al mateix sac. I a casa, esclar!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat al món del famós i enginyós Don Quixot, un cavaller que va marcar el començament del realisme com a estètica literària i va crear el gènere literari de la novel·la moderna: la novel·la polifònica. Parlem d'ell, de Sancho, d'abans i d'ara. I de Cervantes, esclar!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar per conèixer dues músiques ben diferents, però amb el mateix denominador comú: l'amor prohibit, secret, apassionat...! Ho hem fet amb Alban Berg i la seva Suite Lírica escrita el 1925 i dedicada a la seva estimada (en secret) Hanna Fuchs. La música porta un missatge encriptat que només ella sabrà desxifrar. També hem descobert Me and Mrs. Jones. Ells porten un altre tipus de història. Passa el 1972, també apassionat, secret, prohibit i ens ho explica Billy Paul. No ho sé, però m'imagino que tant Hanna Fuchs com Mrs. Jones finalment van superar aquell amor. I també penso que avui dia aquesta música no sé si tindria sentit tal com van les coses. M'enteneu?

Avui el nostre tour particular ens ha recordat Bruno Gelber, considerat un dels millors pianistes de la seva època. Nascut a l'Argentina el 1941, va començar a estudiar música als 3 anys. Als 7 va tenir la pòlio, però les seqüeles importants que li va deixar no van ser impediment perquè es convertís en una de les grans figures del moment. Addicte a les cirugies d'estètica, al maquillatge, als dolços, al sexe... tot plegat ha fet d'ell un pianista únic, particular, brillant, emotiu, sensible. Com va dir un crític, "gairebé un miracle"!