El gran tour

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins als Estats Units. Ho hem fet amb una carta que el músic Maurice Ravel va escriure al seu germà Edouard l'any 1928, mentre era de gira. La carta l'escriu després d'haver passat quatre dies de bojos a Nova York. I encara li faltaven 24 ciutats més (en quatre mesos: "Si torno viu a Europa, quedarà demostrat que tinc una llarga vida. En poques paraules, fins ara ho he aconseguit i el meu mànager m'assegura que ja ha passat el pitjor. Durant la meva estada a Nova York no vaig tenir ni tan sols temps de tocar una mica el piano!" Sort en va tenir de les coneixences meravelloses que va fer i de la música que va escoltar, perquè, de tot plegat, en parla una part del seu catàleg.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat al centre de Sant Petersburg, a la casa familiar dels Glazunov. Allà vivien el fill, Aleksandr Glazunov, i la seva mare, Yelena Pavlovna Turygina, coneguda després del seu casament com a Yelena Pavlovna Glazunova. La Yelena havia nascut a Sant Petersburg el 1846 i tenia disset anys quan es va casar amb Konstantin Ilyich Glazunov, divuit anys més gran que ella i fill d'una notable dinastia d'editors, amb la seva pròpia impremta, i també eren llibreters. La Companyia Glazunov havia estat fundada el 1783. Gran amant de la música, després del naixement del seu primer fill, Aleksandr --en va tenir dos--, va seguir amb les classes de piano al Conservatori de Sant Petersburg. Què se'n va fer d'ella? Doncs haureu de fer el viatge.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Àustria. Hi hem anat a fer la parada. En concret, l'hem feta amb la música d'un jove compositor, Franz Schubert. Hem anat a Viena, al Seminari Imperial de la ciutat, on ell estudiava, quan li quedaven pocs dies per deixar-lo definitivament i dedicar-se de ple a la música. Va ser la tardor de l'any 1813. L'obra que presentava era la seva primera simfonia. Quan la va escriure tenia setze anys i aquell mateix any l'estrenava. Hem anat cap allà i hem descobert moltes més de les que ja sabíem. M'hi acompanyeu?

Avui el nostre particular tour l'he volgut començar amb un poema de T.S. Eliot: "En el meu principi hi ha el meu final. Les cases se succeeixen: s'aixequen i cauen, s'esfonsen, s'amplien i es traslladen, es destrueixen, es restauren, ocupen el seu lloc en un camp obert, una fàbrica, un camí. Les cases viuen, moren: hi ha un temps per edificar i per a la vida i la generació i un temps perquè el vent trenqui el vidre solt (...) La llar és el punt de què partim". I el viatge ha seguit per altres llocs i per altres músiques!

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha acostat fins al club de lectura del "Gran tour", en concret a un llibre de Jacint Verdaguer. Es tracta de "Què diuen els ocells", un conjunt de proses sobre el llenguatge dels ocells i que permet a Verdaguer parlar de folklore català, poesia i religió: "Aneu-ho a demanar a ells mateixos, si us volen respondre. Llur llenguatge no és gaire entès ni conegut pels homes que corren avui dia; però els pagesos i pastors, que els senten sovint i els tracten més de prop i, per tant, en saben més que els savis, han provat, fa centúries, d'interpretar alguns de llurs cants, i amb prou feines han arribat a traduir-ne algun passatge d'ací i d'allà, en dites, adagis i versos estranys, com els que ara sentireu. Si tot cant sol tenir una lletra, aquesta és la lletra del cant dels ocells tal com la gent bosquerola me l'ha ensenyada a mi mot per mot, sense guanyar ni perdre". Com a souvenir, el poema "L'ocell engabiat", de Glòria Fuertes.

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que el músic rus Piotr Ilitx Txaikovski va escriure a la seva neboda Anna Davydova, filla de la seva estimada germana petita. Txaikovski reflexiona a l'entorn de la depressió, del seu lloc en el món i de la manera possible de sortir-ne: "Probablement, no estaves del tot bé, el meu petit colom, quan em vas escriure, perquè noto certa malenconia real que impregna la teva carta. La vaig reconèixer en una semblança natural pròxima a la meva: conec aquest sentiment massa bé. A la meva vida, també, hi ha dies, hores, setmanes i, sí, mesos en què tot és fosc, en què em turmenta el pensament que estic abandonat, que no importo a ningú. La meva vida, de fet, és de poca importància per a qualsevol. Si avui desaparegués de la Terra, no seria una gran pèrdua per a la música russa." Com a souvenir, Tolstoi i la música. Per què? Doncs hauràs de fer el viatge per trobar-hi la relació.

Avui el nostre particular viatge ens ha fet una ruta per llocs ben diferents. De fet, això és el que pretén aquest tour per fer-nos conèixer, d'aquesta manera, noves músiques, nous indrets, nous intèrprets i autors. Avui hem començat amb Ray Charles i hem acabat amb un dels grans pianistes de la seva època i també compositor. Havia nascut a Madrid el 1856 i va estudiar a París, un nom pràcticament desconegut, tot i haver fet una carrera brillant, reconeguda i aplaudida. És que el pas del temps moltes vegades esborra i silencia molts noms i llegats d'homes i dones. Voleu saber qui és?

Avui el nostre particular tour l'hem començat a Mallorca amb un poema d'Andreu Vidal Sastre "M'estim la nit" i un nocturn de John Field. Després hem seguit la ruta fins a la Guerra de la Independència de Cuba i una noia anomenada Siboney. També hem fet un viatge per riu amb Smetana i hem tingut un moment sublim amb la música de Bach. La parada d'avui l'hem feta a Londres, el 9 de setembre del 1949. Hem anat a l'estrena del Concert per a clarinet de Gerald Finzi, una música captivadora i una estrena interessant d'un músic que deia: "M'agradaria que la meva obra em sobrevisqués". Com a souvenir, un poema de Thomas Hardy, el poeta predilecte de Finzi.

Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, fins a la desapareguda Orquestra Femenina de Barcelona. Aquí a Catalunya la integració de la dona en les orquestres no ha estat gaire diferent d'altres països, però sí que podem dir que Catalunya va ser capdavantera, de tot l'estat espanyol, a tenir una formació integrada només per dones: l'Orquestra Femenina de Barcelona. Va aparèixer poc abans de la Guerra Civil i un cop finalitzada va estar activa durant uns quants anys llargs. Ja l'any 1928 va existir a Barcelona una organització de concerts en benefici de l'Associació Mundial per a la Defensa de la Dona, format per un col·lectiu integrat només per dones, on les intèrprets també eren només dones. Una història preciosa i desconeguda de la nostra història.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha acostat al món de la poeta Marina Tsvetàieva. Ho hem fet a través de la relació que va tenir amb la música, en concret amb el piano, i també la relació amb la seva mare. Dues relacions que la van fer infeliç durant anys! Com a souvenir us he portat un invent anomenat metrònom. I què té a veure amb ella? Doncs moltes coses!