El gran tour

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb una carta de Galileo Galilei que parla sobre veritats de la Terra i la necessitat de distingir el llenguatge de la Bíblia del de la natura. Com a souvenir: "No hi ha música a les esferes". Avui dia sabem que a l'espai hi ha buit i no hi ha cap mitjà pel qual puguin viatjar les ones sonores, i hem de descartar la idea de música celestial, però en canvi la idea de bellesa hi és molt present.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a l'església de Sant Tomàs de Leipzig, en concret el 7 de febrer del 1723. Aquell dia se sentia la primera cantata que Johann Sebastian Bach escrivia per a la ciutat. El músic, amb la seva nombrosa família, s'acabava de traslladar a viure a Leipzig. Havia trobat feina com a kantor de les quatre esglésies de la ciutat i entre les seves obligacions, que eren moltes, hi havia escriure una cantata per a cada diumenge. Però alerta, que aquesta cantata era com un pas previ al seu nomenament, a tall de prova. L'havia escrit per al darrer diumenge abans de Quaresma i porta per títol "Jesús va prendre amb ell els dotze", BWV 22. Com a souvenir us convido al Cafè Zimmermann.

Avui he volgut començar el viatge amb la inspiració d'un poema que diu: "Hi ha ulls que miren, hi ha ulls que somnien, hi ha ulls que criden, hi ha ulls que esperen, hi ha ulls que riuen, i ha ulls que ploren, amb plor de pena, uns cap endins, d'altres cap a fora (...). Al teus ulls neixo, els teus ulls em creen, visc en els teus ulls (...). En els teus ulls, moro, (...) en els teus ulls, la meva terra! Miguel de Unamuno. Comença el Gran Tour. Benvinguts!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre d'Ovidi que és l'eix de la poesia de joventut del poeta romà i que es va centrar en l'experimentació amb el gènere de l'elegia eròtica. És un fragment del llibre primer de l'"Ars amatoria": "Si hi ha algú d'aquest poble que no conegui l'art d'estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi." Com a banda sonora, hem sentit la música de la pel·lícula francesa del 1975 "Les onze mil verges", basada en una novel·la eròtica! El tema porta per títol "Batucada eròtica". Com a souvenir, us he portat diversos amors. Un és l'amor provocat pel desig, la passió amorosa segons Eros, però n'hi ha d'altres, molts d'altres. Tot plegat avui, en un viatge molt amorós i eròtic.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'única carta (fins fa pocs anys inèdita) que va escriure Josep Pla a la també escriptora Montserrat Roig. Temps abans Roig havia expressat les seves ganes d'entrevistar Pla. Aleshores treballava a Tele-exprés i li havia dedicat un article que li va fer arribar juntament amb el seu darrer llibre. Setmanes després Pla li escrivia la carta: "Vaig rebre la carta amb el retall de l'article i el seu llibre. Està molt bé, però és, com tota la crítica d'avui, una mica superficial, etc. Li agraeixo moltíssim. M'agradaria molt de parlar amb vostè del seu llibre sarcàstic i desaforat. M'agradaria d'explicar-li una novel·la que tinc al cap des de fa ja molts anys i que mai escriuré. L'hauria potser d'escriure vostè i, si sortís, tindria el premi ¿sempre, és clar, que li agradés de fer-la. Tot això és entre vostè i jo, naturalment. Hem de salvar aquesta literatura, no ho creu?"

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música d'un dels compositors més grans del barroc, amb una música meravellosa. Contemporani de Bach, que l'admirava amb devoció, parlem de Jan Dismas Zelenka. La seva va ser una vida prou important fins que va caure en l'oblit pràcticament pel gran públic. És a dir, l'èxit que havia aconseguit en vida, el va abandonar. Com a souvenir hem parlat d'èxit, una paraula molt reveladora de l'evolució del llenguatge. En llatí significava desenllaç, sortida (d'aquí l'anglès). En el passat s'assumia que els nostres afanys tenen resultats incerts, i podien ser dolents, bons o una amalgama de tots dos, mentre que avui dia només esperem la victòria. En parlem?

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la història d'amor de dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen perquè el fill del batlle es proposa, sigui com sigui, casar-se amb la Francina. L'acció es desenvolupa en una farga situada en un poble indeterminat del Vallespir, l'any 1793, en plena Revolució Francesa. Aquest és l'argument de la sarsuela "Cançó d'amor i de guerra", amb música de Martínez Valls i llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Escrita el 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, el títol inicial era "Els soldats de l'ideal", però la situació política va fer que l'obra es prohibís abans de l'estrena i el governador Milans del Bosch en va fer canviar el títol. Finalment, l'estrena va ser el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor. Com a souvenir us he portat "Serenata a la llum de la lluna". Per què? Doncs haureu de fer el viatge.

Avui el nostre particular tour l'hem començat amb la gran poeta i novel·lista gallega Rosalia de Castro: "Jo soc lliure, res pot reprimir la marxa dels meus pensaments i ells són la llei que regeix el meu destí". I d'aquí, hem anat on hem volgut!

Avui, el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb un llibre fascinant i que m'ha robat el cor. És "El jardí llunyà", del valencià Josep Piera, i el que fa l'autor és anar més enllà de la frontera entre la història i la llegenda i fer-nos viatjar en un temps perdut, amb un testament poètic col·lectiu dels poetes de l'al-Àndalus: "M'agrada escriure del passat, del temps recordat, del futur, del temps imaginari. Escric en valencià i escric dels poetes que m'estime, perquè només en ells i en les seves sàvies paraules humanes aprenc encara a viure el goig de l'amor, el gust del moment, el plany del que es perd. El jardiner fa amb les plantes el que el poeta fa amb les paraules." El fragment que us he portat és d'una bellesa i delicadesa que fa que no puguis deixar de rellegir-lo. Delecteu-vos, lectors, amb "El jardí llunyà"!

Avui encetem el nostre viatge particular amb l'escriptora canadenca Alice Munro. Admirada escriptora d'històries breus, deia que no es va plantejar mai escriure una novel·la perquè no tenia temps: "Tenia tres filles i havia d'esgarrapar temps d'on podia." Gairebé tres dècades després, el 2013, va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura, la primera persona del seu país que l'aconseguia: "La memòria és la forma en què continuem explicant-nos, a nosaltres mateixos, les nostres històries." Alice Munro va morir fa pocs dies, el 13 de maig. Em sembla una manera bellíssima de començar un viatge, recordant-la, perquè al cap i a la fi és el que fem al "Gran tour", explicar històries. Benvinguts!