El gran tour

Aquesta tarda el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que Felix Mendelssohn va escriure a un cosí de la seva dona en resposta a una suggerència que li havia fet i on queda clar que li vol demostrar qui té al davant. Data del 12 d'octubre del 1842 i tot el que diu és d'una gran saviesa: "Tant que es parla de la música i tan poques coses que se'n diuen. Estic convençut que les paraules no són suficients per expressar-la. La gent té dubtes de què ha de pensar mentre escolta música, mentre que tothom entén el significat de les paraules." I la carta segueix oferint petites perles que fan pensar.

Avui hem començat el nostre viatge amb Edith Södergran, considerada com la més important poeta d'Escandinàvia. Era de nacionalitat finlandesa i havia nascut a Sant Petersburg el 1892. Un dels seus poemes diu: "Buscaves una flor i et vas trobar un fruit. Buscaves una font i et vas trobar una mar. Buscaves una dona i et vas trobar una ànima". La parada l'hem anat a fer als Estats Units amb la compositora Ruth Gipps. Tota una descoberta que no us deixarà indiferents.

Avui el nostre particular tour ens ha portat a París. Hem anat a l'estrena d'un concert memorable, el Concertino per a guitarra de Salvador Bacarisse. Feia anys que vivia a la capital francesa. S'hi havia exiliat després de la Guerra Civil espanyola: "Vam sortir el gener del 1939, com tantíssims altres espanyols, en direcció a França. Però no vam arribar a la frontera amb el cotxe on anàvem. Vam haver d'abandonar-lo, amb tots l'equipatge que portàvem, menys la música, i començar a caminar Pirineus amunt a la recerca de França. Vaig viure trenta anys a París, desarrelat i trist i sempre enyorat del meu Madrid natal". Compromès amb la II República, afiliat al Partit Comunista d'Espanya i membre de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes, durant la Guerra Civil Bacarisse havia estat delegat del govern en assumptes musicals a Barcelona.

Avui el nostre particular tour ha començat d'una de les millors maneres possibles, amb un poema de la mallorquina Antonina Canyelles. Després la ruta ens ha portat per paratges diferents, èpoques passades i presents amb mirada al passat. Per això, la parada avui l'hem feta a la Corunya, amb les llegendàries tradicions irlandeses, com la del rei celta de Galícia, Breogán. Es tracta d'una figura mitològica que va establir un vincle amb els orígens mítics del poble irlandès i que ens ha donat peu a parlar del primer treball d'Iria Folgado, de 27 anys, actualment solista de corn anglès a la Konzerthausorchester de Berlín. Es tracta d'"Ecus de Breogán", una travessa sonora pel repertori de música de càmara per a oboè escrit a les illes britàniques en el primer terç del segle XX, i com a souvenir hem parlat de com els gallecs, ja en l'antiguitat, van navegar cap al nord, tal com diuen les llegendes.

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb un llibre que acaba de sortir publicat. Porta per títol "El 'Réquiem' de Mozart. Una historia cultural". El seu autor és el catedràtic Miguel Ángel Marín i el que fa en aquest assaig és endinsar-nos en la fascinant missa de difunts de Mozart, situant l'obra en la cultura del seu temps i, alhora, analitzant a fons l'impacte que va suposar el "Rèquiem" en moltes ciutats d'Espanya i algunes de l'Amèrica Llatina. Un dels capítols està dedicat a la recepció del "Rèquiem" a Barcelona i és aquest el fragment que hem llegit. Com a souvenir del viatge, avui us he portat el poeta modernista més amant de Mozart, Joan Maragall.

Avui hem començat el nostre viatge particular a Roma, i després hem agafat un tren de vapor cap a Copenhaguen per seguir fent via. També hem estat a l'imperi suec i a Barcelona, i la parada l'hem fet amb Händel i el seu cunyat. Per què? Doncs perquè aquests viatges són així. Mai saps on aniràs a parar.

Avui hem començat el nostre viatge amb un advertiment que hauríem de tenir en compte: "Quan els homes volen que pateixis, poden fer-ho de mil maneres. Llança l'arma, llença't a terra de cap per avall, quan sentis homes. Conserva algun secret, algun refugi sobre l'ample món. Quan els homes volen el mal, el doten d'un aspecte grat. Si ets propietari d'un cor ingenu i no tens ni un amic, a la branca d'un arbre posa un anell de casament i adorna't el trau amb una de les fulles" (...) Kostas Karyotakis. Comença el viatge d'avui. Benvinguts!

Avui en el nostre particular tour hem viatjat amb Henry Mancini i llibres i roses, amb la Colometa de "La plaça del Diamant" i Ramon Muntaner, amb Nèstor Luján i Mozart, amb Falla i Maria de la O, amb Gibert Becaud i un autor de la Catalunya Nord, amb un quartet de corda i Vikram Seth, amb Josep Maria de Sagarra, Martí i Pol i Toldrà, amb Emily Brontë i Frédéric Chaslin, amb un cavaller de la rosa i Strauss. Això mentre llegim i escoltem música. Un plaer de viatge! Bona diada de Sant Jordi!

Avui, en el nostre particular tour, entre altres destins ens hem volgut acostar al poeta anglès, viatger i polític Lord Byron. Mort el 19 d'abril d'ara ha fet 200 anys, hi hem arribat a través d'un dels seus poemes, "Maid of Athens" (Donzella d'Atenes). El poema parla d'un jove de 12 anys a qui el poeta va conèixer a Grècia i de la qual es va enamorar bojament. Amb el temps, molts compositors l'han musicat, però la versió que us porto avui no us deixarà indiferent. És d'una compositora catalana, cantant, violinista, de 17 anys, Pyrene Pelayo-Domingo. És el seu primer treball audiovisual, fet per recordar l'aniversari de la mort de Byron. Un petita joia d'una compositora de qui sentirem a parlar!

Avui el nostre tour particular ens ha portat per uns camins plens de bellesa. Però què és la bellesa? Quan diem que una cosa és bella? Sembla que bell equival a bo i són infinites les coses que ens semblen bones i belles. Avui en el club de lectura del GT, hem escollit un llibre que parla d'això i més. De tot el que és bell, sublim, superb...