El gran tour

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una carta que prové del llegat de les tretze que s'han conservat, i que va escriure el compositor Alban Berg a la seva "estimada llunyana i secreta" Hanna Fuchs (les d'ella a ell no s'han conservat). Es van conèixer el 1925, aleshores tots dos estaven casats i ho seguirien estant durant els deu anys que va durar la relació, fins a la mort del compositor. Val a dir, que aquesta relació impossible li va costar a ell la salut, psíquica i física. La carta que us porto és molt important perquè conforma l'escenari del naixement de la "Suite Llrica" de Berg i ens dona una informació que altrament mai s'hagués sabut. Com a souvenir avui un poema de Baudelaire, "De Profundis Clamavi".

Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a l'illa dels Oblidats. D'allà hem rescatat una nena prodigi, Adelina de Lara, nascuda Lottie Adeline Preston. Va fer la seva primera actuació en públic als 6 anys i va continuar actuant al Regne Unit fins als 12. El seu talent va cridar l'atenció de la reconeguda pianista Fanny Davies, que, després d'un any d'ensenyament, la va enviar al Conservatori Hoch de Frankfurt perquè rebés classes amb Clara Schumann. Aquesta la va considerar una de les seves millors alumnes. Adelina de Lara va ser una ambaixadora dels ensenyaments de Clara Schumann al llarg de la seva vida, a través de les seves actuacions, concerts i de les xerrades que va fer per mig món. Com a souvenir hem estat amb Clara Schumann. Us agradarà!

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a la Sala Pleyel de París per assistir a l'estrena del Concert per a piano en sol M de Maurice Ravel. La seva gestació no va ser gens fàcil per al compositor, va ser llarga i agònica. L'havia començat a escriure després de la seva exitosa gira com a pianista, de finals del 1929 al 1931, per Nord-amèrica. El volia interpretar ell mateix al piano, però els esforços de preparació van ser tan grans que, per recomanació del metge, va haver d'abandonar la idea. Després de pensar-hi molt va escollir Marguerite Long, que va estrenar el concert i l'hi va dedicar. Però arribar fins allà no havia estat fàcil. Com a souvenir hem descobert la visita de Long a Barcelona uns anys abans, el 1909. On va actuar? Doncs si fas el tour ho sabràs!

Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Buenos Aires. Ho hem fet amb Astor Piazzolla: "Vaig tenir tres mestres, Nadia Boulanger, Alberto Ginastera i el tercer el vaig trobar a la nevera d'una pensió, als cabarets dels anys quaranta, als cafès, en la gent d'ahir i la d'avui." Per cert, el souvenir és Barcelona, la que als anys 20 es va convertir en la tercera capital mundial del tango, després de Buenos Aires i París. I per què? Doncs haureu de fer el viatge.

Avui, el nostre particular tour ens ha portat per diferents camins de la passió: "sofriment, especialment el de Jesucrist, des de l'entrada a Jerusalem fins a la mort, i narrat per l'Evangeli, i també sentiment molt fort i intens que domina la voluntat i la raó d'una persona com ara l'odi, la gelosia, la ràbia o l'amor! Comença el Gran Tour!

Avui he volgut començar el nostre particular tour recordant aquestes paraules: "I per la nostra causa va ser crucificat en temps de Ponç Pilat, va patir i va ser sepultat." "Crucifixus", de la Missa en si m, de Bach, un missatge d'amor, dolor, solitud i plor que el compositor va plasmar en aquesta part del "Credo". Després de la ruta ha agafat altres camins que no tenen res a veure. Bé, sí, la parada té a veure amb Bach i la seva vida personal.

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar en el temps i ens ha portat al 21 de febrer del 1949, al Palau de la Música Catalana. Hi hem anat per assistir a l'estrena del "Concert per a violoncel", d'Enric Casals. Al darrere d'aquest concert s'hi amagava molta trajectòria, i també una història poc coneguda de la seva filla, Pilar Casals, per a qui el seu pare va escriure aquest concert. Però per què la història no ha recordat el nom d'aquest violoncelista? Doncs perquè de Casals només n'hi havia un, així ho volia ell, Pau Casals. Vine a fer el viatge.

Avui hem començat el nostre viatge particular a l'univers de Rameau: "Tendre amor, que la teva cadena ens perduri per sempre"! Pertany a "Les Índies galants", una de les obres mestres de tots els temps. Els quatre protagonistes són arrossegats per Bel·lona, la deessa de la guerra, per diferents països exòtics i, davant els periples en què es troben, tots quatre invoquen l'amor. Un inici que no pot ser més sublim. La parada i el souvenir també passen per París. Un bon destí...!

El poeta Jacint Verdaguer deia que "la poesia és un aucell del cel, que fa sovint volades a la terra, per vessar una gota de consol, en lo cor trist dels desterrats fills d'Eva". Emily Dickinson, contemporània seva, deia que per viatjar no hi ha res millor que un poema. Doncs, avui, 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, els farem cas i viatjarem amb el batec dels poemes, alçant el vol com ocells, ens fugarem de la terra. La música serà vehicle i els i les poetes, els protagonistes d'avui. Música i poesia, dues de les millors maneres i de les més riques d'expressar, de cantar la nostra existència, els nostres somnis i la realitat, la victòria i les pèrdues, la melangia, els anhels, els amors i els turments! El souvenir és Vicent Andrés Estellés. Tot plegat, vist des de l'ull d'un món interior que ens serveix per eixamplar horitzons. I avui amb la col·laboració d'Adolf Beltran.

Avui el nostre particular tour, ens ha dut a fer un vol per diferents indrets musicals que de ben segur no us deixaran indiferent. Només començar ja ens hem topat amb un Händel que posa la pell de gallina. També hem estat amb Mascagni i Schubert, amb el seu Octet i també hem estat amb un director singular. Llavors, hem fet una parada a l'illa dels oblidats amb un músic que val la pena conèixer. El seu nom? Francisco Hernández i Llana. Segurament haureu de fer el viatge perquè us deu sonar ben poc.