Aquesta setmana recordem el naixement de Franz Schubert a l'estil d'"Els homes clàssics", és a dir, repassant les obres que va compondre els dos últims anys de vida. Comencem per les dues últimes misses, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El rei del lied no va poder deixar de compondre'n fins al final dels seus dies i fins i tot un editor va titular l'últim cicle com el seu "Cant del cigne". Els últims cicles de lieder de Schubert, amb "Els homes clàssics".

Les tres últimes sonates per a piano representen el punt culminant del repertori del compositor austríac en aquesta forma musical, i comencen a allunyar-se de Beethoven. Les descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Sembla mentida que amb la mala salut que tenia pogués compondre tantes obres, i la música de cambra no en va ser una excepció. Les recordem amb "Els homes clàssics".

La inacabada de Schubert no és la seva última simfonia, encara va tenir temps de compondre'n una de sencera abans de morir, i "Els homes clàssics" ens la presenten.

Cinc italians que van triomfar a París, tots en moments diferents i amb estils diversos, però amb el mateix origen. Recupera els moments més destacats de la setmana d'italians a França amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen viatjar fins a França, però acompanyats de compositors italians. I és que la lírica a França ha tingut una estreta relació amb compositors italians que, en alguns casos, han establert les bases o han significat punts d'inflexió. És el cas de Jean-Baptiste Lully, que malgrat que pugui semblar que havia nascut a França, realment va néixer a Florència com a Giovanni Battista Lulli.

Després de recollir un enorme èxit al seu país, i cansat dels problemes amb la censura, Rossini decideix provar sort a París. S'acabaria convertint en el compositor més important del moment, i passaria al davant dels francesos. Descobreix els èxits de Rossini a França amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Bellini va morir molt jove, però això no li va impedir aconseguir l'èxit a París. De fet, aquest èxit condicionaria alguns dels seus col·legues, tal com t'expliquen "Els homes clàssics" en aquest capítol.

Amb la mort prematura de Bellini, Donizetti va tenir el camí lliure per assolir l'èxit, i a París hi va trobar un públic que es va entregar a les seves melodies i composicions més patriòtiques.