La setmana del tradicional concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, "Els homes clàssics" han decidit parlar sobre la música coral. En aquest primer capítol, l'Albert Galceran i el Pedro Pardo van dels orígens fins a les aportacions en aquest terreny de J. S. Bach.

Mozart és sinònim de classicisme, però centrats en el terreny de la música coral, la seva destresa musical va propiciar una expressivitat més elevada en aquest tipus de composicions. En aquest capítol, "Els homes clàssics" repassen algunes composicions de Mozart que són d'absoluta referència en el terreny de la música coral.

Després d'un capítol dedicat a Mozart, "Els homes clàssics" continuen amb la història de la música coral fixant-se en Beethoven i la grandesa de la seva obra coral, com la seva "Novena simfonia". Però també s'endinsen en les precioses composicions que Brahms va dedicar al cor.

Una setmana breu però intensa, dedicada a la música coral de Bach a Brahms, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada a gravacions històries d'obres de Beethoven ara resumides en poc més de 50 minuts de ràdio.

Un any més arriba la setmana Beethoven, coincidint amb l'aniversari del naixement del geni de Bonn. En aquesta ocasió, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, es fixaran en gravacions històriques d'obres d'aquest compositor. Per començar la setmana han triat una gravació considerada una "referència espiritual", es tracta de la Simfonia número 3 ("Heroica") dirigida per Wilhelm Furtwängler l'any 1944 a la ciutat de Viena, en plena Segona Guerra Mundial. Un context d'horror que va donar com a resultat, tal com afirmen alguns musicòlegs, "l'Heroica de l'apocalipsi".

En aquest segon capítol de la setmana dedicada a gravacions llegendàries de Beethoven, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, han triat una gravació que alguns consideren "un acte de fe en la humanitat, no només en Déu". Es tracta de la "Missa solemnis" de Beethoven dirigida per Leonard Bernstein amb el cor i orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam. Una gravació històrica de l'any 1978.

El pianista xilè Claudio Arrau considerava que Beethoven era el compositor "més humà i universal", per això la seva trobada amb Leonard Bernstein va donar com a resultat una gravació quasi espiritual del Concert per a piano i orquestra número 4 en sol major.

L'any 1958, el baríton Dietrich Fischer-Dieskau va esdevenir tota una referència en enregistrar amb molt de rigor un cicle lieder. De fet, el primer cicle lieder de la història, "An die Ferne Geliebte" de Beethoven. Des d'aleshores, la manera de cantar aquest repertori ha canviat totalment. T'ho expliquen Pedro Pardo i Albert Galceran en aquest capítol.

Com s'interpretava la música de Beethoven al segle XIX? "Els homes clàssics" s'han fet aquesta pregunta, i per això han recuperat gravacions d'un quartet que en podria tenir la resposta, el Busch Quartet.