Els homes clàssics

Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens descobreixen un tipus de composicions que en sí que pot semblar contradictori: la sinfonietta. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo sabrem el perquè de la contradicció, començant amb la "Sinfonietta" de Janácek.

La "Sinfonietta" de Korngold ho és tot menys petita. Descobrim aquesta gran obra del nen prodigi que va revolucionar la música de cinema, amb Pedro Pardo i Albert Galceran

La "Sinfonietta" de Poulenc ens trasllada a un període vital de postguerra on el compositor va ser més estimat a Anglaterra que al seu propi país. Ho descobrim amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El primer opus d'un compositor és molt important i Britten va elegir una sinfonietta com a obra pel seu Opus 1. Una obra molt interessant que analitzarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Piazzolla, Villa-Lobos o Milhaud van compondre també aquest tipus d'obres i la de Prokófiev ha acabat sent la germana petita de la seva Simfonia Clàssica. Altres "sinfoniettes" amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a Anton Bruckner en l'any del seu bicentenari en què hem pogut conèixer algunes de les seves simfonies més importants. Ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

L'any del bicentenari del seu naixement, "Els homes clàssics" s'han marcat l'objectiu de fer una aproximació a l'univers simfònic del gran Anton Bruckner, el que per a molts és l'hereu de Richard Wagner, per qui ell sentia una autèntica admiració. En aquest primer capítol destacarem la Simfonia número 1 en do menor que Bruckner va compondre després de conèixer personalment Wagner, i per això la influència wagneriana és molt evident en aquesta obra.

Es considera que la Simfonia número 7 en mi major d'Anton Bruckner és la seva millor obra simfònica. És una composició que va coincidir amb la mort de Wagner, i Bruckner ho va voler expressar en la seva obra, mostrant el moment exacte en què va saber que Wagner va morir, amb un clímax que culmina amb una explosió de la percussió. En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'ho mostren.

Si Wagner va compondre la famosa tetralogia de "L'anell del nibelung", Bruckner va compondre la seva "Tetralogia major", quatre simfonies seguides que tenien un element en comú, la tonalitat major. Les repassem, destacant-ne la Simfonia número 5 en si bemoll major.

Bruckner va ser un gran admirador de Wagner, fins al punt que li va dedicar una de les seves simfonies, la número 3 en re menor. Ara bé, la dedicatòria va ser després d'una confosa trobada en què els dos compositors van beure massa cervesa.