Els homes clàssics

Claudio Arrau va tocar el piano fins a pràcticament morir, però la seva filosofia es va mantenir intacta al llarg de la seva carrera, amb la màxima "La música s'ha de pensar abans d'interpretar". Descobreix l'Arrau més íntim en aquest darrer capítol, amb els Homes Clàssics.

Un any de Mozart, el 1786, resumit en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els Homes Clàssics afirmen que un any de Mozart és igual a molts anys per a una persona normal, i ens ho demostren fent un repàs de les obres que el compositor va escriure l'any 1786. Comencem amb l'òpera "Der Schauspieldirektor", que va compondre competint amb Salieri.

Els concerts 23 i 24 per a piano i orquestra van néixer amb només tres setmanes de diferència i, malgrat tot, són veritables joies que s'avancen a l'estètica del moment. Els repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Potser l'esdeveniment més important del 1786 va ser l'estrena de "Les noces de Figaro", tot i que a Viena no va tenir l'èxit esperat. En coneixem l'argument i els detalls més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'evolució del piano va provocar que altres instruments agafessin rols més importants i això ho va aprofitar Mozart als seus trios amb piano per donar una nova vida al violoncel. Els redescobrim amb els Homes Clàssics.

Mozart encara va tenir temps de compondre un altre concert per a piano i orquestra (el 25) i una simfonia (la 38)... i només en uns pocs mesos. En coneixem els detalls amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la Toccata a través de la Història de la Música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Després de dedicar una setmana a la Fuga, "Els homes clàssics" ens demostren com també la Toccata ha sobreviscut al barroc i compositors de tots els temps n'han compost en les seves estètiques, però abans coneguem els orígens. Comencem amb Bach i les Toccates barroques amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'esperit lliure en la forma de la Toccata va encaixar en compositors romàntics com Schumann que en va compondre una que ell mateix va definir com l'obra més difícil per a piano que s'havia escrit mai. La coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.