Els homes clàssics

Nascuda a Nova Zelanda, la carrera de Kiri Te Kanawa va agafar volada quan en unes audicions la van sentir interpretar el seu paper més incònic, el de la Comtessa de "Les noces de Fígaro" de Mozart.

Nascuda a Saragossa, va començar a interessar-se pel cant gràcies a les sarsueles que escoltava per la ràdio, però el seu debut internacional seria al Festival d'Ais de Provença cantant el Cherubino de "Les noces de Fígaro".

Tot i que inicialment volia ser pianista, finalment el seu talent com a cantant va vèncer, i això ho va demostrar quan va debutar internacionalment al Festival d'Ais de Provença cantant la part de Dorabella del "Così fan tutte" de Mozart.

Una setmana dedicada als intermezzi resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

De vegades cal fer de la necessitat virtut, i així és com es crea un gènere que acabarà sent molt important a la història de la música: els intermezzi. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran, coneixem els orígens operístics d'aquest gènere.

Amb el verisme arriba l'època d'esplendor dels intermezzi, amb què els compositors es llueixen i creen les parts instrumentals més boniques de les seves òperes. En repassem els més interessants amb "Els homes clàssics".

Els compositors romàntics li donen un nou sentit a l'intermezzo tot creant petites joies per a piano. Amb Brahms com a compositor destacat, recordem alguns dels intermezzi cambrístics més importants.

Del primer concepte que va néixer entre la música de les òperes, Richard Strauss n'agafa el significat i crea una òpera en què explica els seus problemes matrimonials. L'òpera "Intermezzo", de Strauss, amb "Els homes clàssics".

Els compositors del segle XX adapten el concepte d'intermezzo a les seves necessitats, i per això en podem trobar a òperes, però també a simfonies, a musicals i fins i tot a bandes sonores. En repassem alguns exemples amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a altres músiques per a difunts, des del barroc fins al segle XX, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.