Els homes clàssics

A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes clàssics".

Txaikovski no va ser aliè a les noves tendències musicals del segle XIX i també va compondre poemes simfònics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en aquells compositors que van viure a l'ombra d'altres genis i això he eclipsat la seva obra. Comencen la setmana amb Franz Xaver Süssmayr, el col·laborador de Mozart i que va acabar el seu Rèquiem.

Franz Liszt és un dels compositors més cèlebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Però també se'l considera el pare del poema simfònic. Ara bé, molts dels seus poemes simfònics no haurien estat possibles sense la col·laboració de Joachim Raff, un compositor poc conegut, però que té obres realment espectaculars.

Giuseppe Verdi va ser el compositor italià més important de la seva generació, i això va fer que eclipsés altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La música de Boito té molta influència de Wagner i això no va agradar gaire als seus compatriotes, i per això va dedicar bona part de la seva carrera a escriure llibrets d'òpera per a compositors com Verdi. En aquest capítol, "Els homes clàssics" el reivindiquen com a compositor.

El compositor Franco Alfano va fer-se cèlebre per haver compost el final de l'òpera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Puccini.

Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generació. "Els homes clàssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc més de 50 minuts de ràdio.

Pierre Boulez va néixer l'any 1925, fa 100 anys. És per això que "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li els quatre capítols d'aquesta setmana. En aquest primer programa s'endisen en els anys de formació de Boulez i com Oliver Messiaen va exercir en ell una enorme influència musical.

En aquest segon capítol dedicat al compositor, director, escriptor i professor Pierre Boulez, "Els homes clàssics" volen conèixer millor els seus dos grans projectes: la creació de l'IRCAM i de l'Ensemble Intercontemporain, un centre d'investigació sonora i una orquestra de cambra concebuda per interpretar obres contemporànies. De tot plegat en parlem amb el català Hèctor Parra, que té una estreta relació amb totes dues institucions i, a més, va conèixer Boulez.

Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres més rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "Répons", entre d'altres.