Avui celebrem la segona edició de la Grossa de Nadal i Ramon Solsona ens comenta l'origen etimològic del terme: "Grossa". Primer premi d'un sorteig. Paraula femenina (espanyol: el gordo).

La Grossa. Nom de la nova loteria catalana, estratègicament col·locada entre dos sorteigs extraordinaris: Nadal i Reis (el Niño).

La Grossa, imatge de marca políticament correcta. La Grossa no és grossa! La Generalitat no es va atrevir a crear la imatge d'una dona grassa. Simpàtica, sí, però esbelta.

A Catalunya, la Loteria Nacional se la coneixia com la rifa de Madrid. I la de Nadal, encara avui com la rifa de Nadal.

Les rifes solen ser de caràcter local i sovint el premi és material i no econòmic: rifa de paneres, pernils¿ Rifa del porc o del porquet, per Sant Antoni, que se celebra a molts llocs. 17 de gener, Sant Antoni Abat o del Porquet.

Avui, 90è aniversari del primer viatge del Metro de Barcelona i a "El matí de Catalunya Ràdio" hem sentit un reportatge de Joan Garcia. Per commemorar aquesta efemèride, Ramon Solsona ens explica la història d'aquest mitjà de transport.

Durant molt de temps, dues línies a Barcelona: Gran Metro (actual línia verda, de mar amuntanya) i Transversal (actual vermella, de Besòs a Llobregat).

Confusió entre altres dues línies de tren suburbà: Ferrocarrils de Catalunya (Sarrià) i Ferrocarrils Catalans (Sant Boi, Martorell, Igualada, mines de Súria), més conegut com el carrilet.

El nostre company d'esports Eudald Serra ahir narrava el partit d'Euskadi-Catalunya i durant la retransmissió va afirmar: "les 9 en punt del vespre i sereno". La frase d'Eudald Serra reprodueix un crit propi d'un ofici i explica l'origen de la paraula sereno.

El sereno perviu en el llenguatge col·loquial: novel·les, pel·lícules de lladres i serenos, per la rivalitat quasi costumista entre els uns i els altres. En espanyol, ser el pito del sereno. No fer cas d'algú, com al sereno que feia servir tan el xiulet per incidències menors, que ni la policia li feia cas. Al Musical Els Pirates (de Gilbert i Sullivan) X. Bru de Sala va canviar el cor de policies de barri per un de serenos.

Felicitacions de Nadal de serenos de Barcelona. També del vigilant (figura paral·lela que no era funcionari municipals sinó pagat per propietaris, barris, etc.).

Demà passat, Nadal. I és per aquest motiu que Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic d'escudella.

Escudella, variant d'un plat universal i antic que consisteix a fer bullir viandes que es tenen a mà: verdura de l'hort, carn del galliner, l'estable o el rebost.

Escudella, olla barrejada, ollada (putxero en valencià popular), sopa i bullit (Illes) cocido (madrileny, gallec), potaje, olla podrida¿

Pròpiament, l'escudella és un plat fondo, un bol de fusta, de terrissa, de metall, per menjar (beure) líquids. Per menjar amb cullera [de fusta], però també per agafar amb les mans.

Escudella. 1 f.Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l'escudella, el brou.

1271; del llatí scutĕlla 'copeta, tasseta', no és un diminutiu de scututm 'escut', sinó de scutra 'olla, plata, escudella'.

El continent va acabar designant el contingut i fins i tot va passar pel davant i va fer oblidar el sentit originari de la paraula.

Sens dubte, l'home del cap de setmana ha estat Pablo Iglesias, el líder de "Podemos" que avui ha passat pel programa "El matí de Catalunya Ràdio" amb la Mònica Terribas.

Ramon Solsona repassa l'evolució de l'eslogan d'questa formació política:

Sí se puede, eslogan d'un sindicat agrari impulsat per César Chávez, nord-americà d'arrels mexicanes. Lluitava per millorar les condicions de treball dels immigrants legals. Als anys 70 el lema de la lluita era "Sí se puede"

2008. Barack Obama es presenta a les eleccions presidencials americanes partint d'una posició de desavantatge i guanya finalment. Va copiar el lema dels treballadors mexicans: Yes we can.

Yes we can enllaça amb una campanya americana mítica, el We can do it de les dones fent les feines dels homes que eren a la guerra. Reprès pel feminisme als anys 80. Va tenir i encara té moltes imitacions i paròdies.

Avui, programa especial des de la Vall de Boí -bressol del romànic-, Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic d'aquest estil arquitectònic:

Romà, romànic, romàntic, conceptes de la història de l'art i dels moviments estètics que creen confusió entre els estudiants. Tots tres tenen Roma com a referència remota.

Al s. XIX a França es comença a qualificar de romànica l'arquitectura medieval dels segles X-XII perquè s'entenia que tenia connexió amb l'arquitectura romana, pels arcs rodons i les voltes rodones.

En diuen romànic per analogia amb les llengües romàniques, que tenen un lligam evolutiu amb el llatí.

De mica en mica es va consolidant el concepte i es va definint les característiques de l'art romànic amb independència de l'època romana.

Amb motiu de la visita demà del programa "El matí de Catalunya Ràdio" a Boí, Ramon Solsona ens explica el significat literal i figurat de la paraula: capella i capelleta.

Capella 'església petita; racó d'una església dedicat a un sant o a un culte particular'.

Les esglésies grans tenen nau central, on hi ha l'altar major, i altars laterals, que són capelles. A vegades les capelles interiors són com petits temples quasi independents (capella del Santíssim).

Capelleta. "Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Tenir esperit de capelleta." Amb tantes capelletes no hi ha manera de posar-se d'acord

Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula "diploducus" després que ahir Miquel Puig a la tertúlia d'"El matí de Catalunya Ràdio"es referís a Duran i Lleida i Alfonso Guerra com a "mamuts i diplodocus".

Aquest exemple ens serveix per veure com la llengua evoluciona d'acord amb els gustos i els interessos de la societat.

Diplodocus o diplodoc, Gènere de dinosaures saurisquis, de grans dimensions, coll i cua molt llargs, herbívors, que visqueren durant el juràssic.

Del temps dels diplodocus: molt antic, propi d'una espècie extingida.

També s'ha extingit la popularitat dels diplodocus ("Queremos un diplodocus / con un lacito azul. / Con un letrero que diga / "Ay Dios ¡qué guapo soy")

Ramon Solsona ret el seu particular homenatge a Joan Barril, home que defugia de les reunions, amb una mica d'ironia. Avui reflexiona sobre el sentit de la paraula: "Reunionitis": Malaltia social i laboral que consisteix a reunir-se excessivament, a perdre el temps en reunions infructuoses.

Existeix aquesta malaltia? Calen tantes reunions? Serveixen d'alguna cosa? Són operatives? Existeixen les reunions de treball curtes, ràpides, concretes amb resultats immediats i tangibles?

Fa un segle no es parlava de reunions, sinó de juntes ("reunió de persones congregades per tractar d'un afer, conferenciar").

Ramon Solsona ens explica el sentit etimològic de la paraula: "Virolla" arran d'un dubte generat durant "La TdP" d'en Puyal. La virolla és una anella o un cilindre metàl·lic que serveix per evitar que la fusta s'estelli. La virolla d'un paraigua, la virolla d'un bastó¿

Als estadis no deixen entrar paraigües llargs, amb virolla.

Per extensió, Virolla és també el nom de diverses peces metàl·liques: anelles, argolles, baules, tubs petits, cilindres, abraçadores...

Imaginem una caixa o una bossa plena de petites peces metàl·liques d'aquesta mena. Si ho remenem fa una dringadissa com si remenéssim monedes.

Virolla = xavalla ('moneda fragmentària de poc valor') = diners. La Marató de TV3 va aconseguir moltes virolles (molta virolla) per a la recerca mèdica.