Demà passat se celebrarà la 23ena edició de La Marató de TV3 enguany dedicada a les malalties del cor. Ramon Solsona ens explica algunes expressions relacionades amb el cor.

Dos significats bàsics de cor: 1. Òrgan central i motor de l'aparell circulatori. 2. Seu dels sentiments, especialment l'amor, l'afecte, la bondat, la compassió, la tendresa¿

Els sentiments es generen al cervell, però en la parla quotidiana distingim entre cap i cor. El cap em diu una cosa i el cervell una altra, He pres la decisió amb el cor i no amb el cap, Pensa amb el cap i no amb el cor¿

Parlem de tot cor, amb el cor a la mà i fem algunes coses a contracor.

Exemple recent, tret de la parla espontània: "Era una bona persona, un home net de cor". Li va sortir del cor. Perquè hi ha persones que són tot cor i que ens guanyen el cor o que ens toquen el cor.

Ramon Solsona ret un homenatge a la davantera del Barça després que Messi, Neymar i Suárez fessin els tres gols davant el PSG i asseguressin que el club blaugrana passi a vuitens de final de la Champions com a primers de grup. Per això, Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "trident":

Conjunt de tres: trio, tríada, triangle, trinitat, terna, tercet, ('trio musical, agrupació de tres versos'), treset ('conjunt de tres notes iguals'), trígon ('que té tres angles'), triumvirat¿

Trinca, paraula catalana de soca-rel que vol dir "conjunt de tres coses de la mateixa classe".

Tri-. Sufix (com bi-, tetra-, penta-, etc). Trimotor, trifàsic, tricampió¿

La tempesta de vent a Catalunya, especialment al Vallès, causa desperfectes, destrosses i víctimes mortals. Ramon Solsona explica el sentit etimològic de la paraula: "estrall".

Les causes naturals i les humanes: tempestes, inundacions, ventades, terratrèmols, erupcions, sequeres¿ Guerres, edificis que cauen, epidèmies, incendis, contaminacions, marees negres, fuites tòxiques¿

Totes les llengües tenen un repertori lèxic per explicar el desastre: destrossar, devastar, destruir, arrasar, desolar¿ Destrucció, devastació, ruïna, desastre, catàstrofe, calamitat, desgràcia¿

Estralls, paraula exclusivament catalana. L'han fet servir ahir i avui els mitjans de comunicació per referir-se a les conseqüències del temporal de vent.

Avui, Dia Internacional contra la Corrupció

Avui és el dia internacional contra la corrupció. Per aquest motiu Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula:

1. Corruptio, corrumpere

Llatí corrumpere 'arruinar, destruir, fer malbé; infectar, poderir; alterar, desfigurar, falsificar; adulterar, contaminar; depravar, viciar; seduir, captivar, temptar¿'

Corruptio. Suborn, seducció, alteració, falsedat.

Corrumpere < rumpere 'rompre, trencar'

Es trenca l'harmonia, la fermesa, l'estabilitat de la matèria: (significat concret): descomposició, putrefacció, podridura, pestilència, pudor¿

Es trenca l'harmonia, la fermesa, l'estabilitat de l'esperit (significat figurat, moral): perversió, seducció (a l'EM, en el sentit de corrompre la moral d'una dona)... Comprar voluntats, untar, subornar.

Ramon Solsona respon les consultes dels oients a través de la bústia de veu i avui explica el sentit etimològic de la paraula: mudar:

1. Reemplaçar (una cosa) per una altra de la mateixa espècie. Mudar els botons d'un vestit, el pany d'una porta. Muda't el vestit, que el portes tot mullat.

2. Deixar, treure, una cosa, i agafar-ne, posar-ne, una altra. Mudaran de casa després de les vacances. Mudar d'ofici. Li agrada mudar de vestit. Mudar de govern. La serp ha mudat de pell.

3. Anar a viure en un altre lloc. Aviat es mudaran al barri antic de Girona.

També mudar de pell, mudar de camisa, mudar de color...

Mudar < ll. mutare. Base lèxica de tota una família de paraules que té com a base semàntica la idea de 'canvi': mudança, mudable, trasmudar... I també les formes cultes mutació, immutable, commutar, permutar...

Després de la taula rodona on hem analitzat el fenomen del boom immobiliària a "El matí de Catalunya Ràdio", Ramon Solsona explica el sentit etimològic i figurat de la paraula: "totxo": La part pel tot. La construcció utilitza molts materials: maons, ciment, rajoles, guix, formigó, grava, fusta, ferro... Hi ha molta menes de maons, amb mides i pesos diferents. Els principals: totxos i totxanes.

Avui hem anat a caçar bolets i Ramon Solsona ens explica quines són les varietats i els seus noms. El programa de Televisió de Catalunya "Caçadors de bolets" va posar de moda l'expressió. Tipologia de bolets:

Rovelló (verd rovellat), ou de reig, trompeta (de la mort), apagallums, pipa, cigarro, bola de neu, mataparents, tassetes¿

Referències animals

Rossinyol

peu de rata

cama de perdiu, llengua de bou (llémena),

pet de llop,

Llengua de bou (llémena)

Adjectius convertits en noms:

Llenega < llenegós 'relliscós'. També mocosa, pegalós (< apegalós

Ramon Solsona explica el significat etimològic de la paraula "ultra": es diu del grup radical, violent, generalment d'extrema dreta que té vinculacions amb organitzacions nazis i exhibeix símbols feixistes i nazis.

En esport, els ultres són els grups radicals, generalment també d'extrema dreta, que actuen amb violència dins i fora dels estadis.

Cap de setmana d'aiguats, inundacions, esvorancs, carreteres tallades i l'estació i l'AVE encallat a Girona una altra vegad. Ramon Solsona ens fa notar que el català té molta riquesa lèxica per descriure la pluja: pluja forta, pluja fina, pluja forta i sobtada... i és per això que avui ens explica el significat etimològic d'"aiguat":

Aiguat. Ploguda forta que pot produir torrentades, rierades i inundacions. [Ploguda (= pluja). Acció de ploure.]

Barrumbada (d'origen onomatopeic, pel soroll impetuós de l'aigua). Pluja torrencial, aiguat. Creixent sobtat d'un riu, d'una riera, d'un torrent.

Llevantada. Vent fort de llevant; mal temps de pluja ocasionat pel vent de llevant.

Cap d'aquestes tres paraules té una correspondència directe en espanyol. Chubasco, chaparrón, avenida, crecida¿ Llevantada = Levantazo?

Ramon Solsona recull les propostes dels oients a la crida de sinònims d'eixavuiro:

Eixavuiro (etxavuiro, xavuiro, vuiro, etc.) i eixavuirar (etxavuiro, xavuiro, vuiro, etc), formes arrelades al "sector més oriental del domini, en les províncies de Barcelona, i Girona, des de Pineda fins a Camprodon".

Altres denominacions de l'esternut: esternuc, estuforn (estaforn) [al Penedès, Garraf], uís (oís, ovís) [Menorca, Eivissa, Palma], atxem [Mallorca, Menorca].