En aquest capítol explicarem el que no us han dit del geni de Tres Coraçoes. De l’esportista exemplar, de l’ambaixador de les Nacions Unides, de qui va ser nomenat oficialment per la ONU Ciutadà del Món, membre a perpetuïtat del Comitè de Joc Net de la FIFA, ambaixador d’Unicef, l’atleta del segle XX segons ‘L’Equipe’, una de les 100 persones més influents segons la revista ‘Time’, més importants del segle XX. El nen prodigi, l’heroi, el patrimoni nacional, l’ídol, el milionari. D’acord. Però també un trepa, materialista, renegat, cara girada, fals, mentider, mal pare, cruel, egoista, obsès sexual, estafador, amic de dictadors, corrupte entre els corruptes i maltractador. Un home modest, que deia de si mateix “em deuen set Pilotes d’Or”. I va afegir: “A la vida ho he fet tot, només m’ha faltat arribar a la Lluna”. En aquest episodi surt al camp, després d’escalfar a la banda amb la intensitat d’Arda Turan, Edson Arantes do Nascimento, ‘Dico’, ‘O Rei’ o, simplement, ‘Pelé’.

El nostre home, juntament amb els maies, és el paio que un cop mort ens ha donat més la tabarra amb el que passarà. Gràcies a ell hi ha Iker Jiménez, Jiménez del Oso, la Bruixa Lola i el teu amic aquell que deixava un sobre amb el número de la loteria penjat d'un fil, aquí a l'estudi. En el fons, és el primer conspiranoic de la història (si deixem de banda la religió, és clar). Un paio que ha provocat milers de llibres, sectes i xalats. La fàbrica de xarlatans més prolífica del món. En aquest episodi li trenquem l'astrolabi a Michel de Notre-Dame, també conegut com a ‘Michel de Nostredame' i, sobretot, com a ‘Nostradamus’.

En aquest capítol repassem una persona catalana, admirada, estimada, respectada. Una escriptora que va tenir èxit internacional, una de les millors contistes que hi ha hagut, una dona que va patir dues guerres i força penúries, una dona forta. Però també una dona cruel, de relacions una mica tòxiques, una mare molt discutible, una persona frívola. Fem fora de la plaça Mercè Rodoreda, també coneguda com la de ‘La plaça del Diamant’ o simplement com ‘la Rodoreda’.

Una persona que va marcar l'educació de centenars de milers de persones, que va crear un imperi educatiu i que va revolucionar la manera d’aprendre dels nens. Nens que no estimava gaire, ni tan sols el seu. Una gran pedagoga, però una amiga de dictadors feixistes, una mare horrible, una ultracatòlica i una persona sempre propera al poder. En aquest capítol suspenem (i a setembre) Maria Tecla Artemisia Montessori, més coneguda com a Maria Montessori.

El protagonista d’aquest capítol és algú que va reconfigurar el món sencer. Un revolucionari de debò, un líder que va canviar el destí del país més gran del món, per sempre, com es pot veure a les notícies. Un intel·lectual que va mobilitzar els treballadors i els camperols pel somni d'un món millor. Però també un home despietat, que va mentir a l'estil Boris Johnson, que va fer purgues i va ser el culpable de milers de morts. Un home fred per a qui el fi justificava els mitjans i una crueltat només superada pel seu successor. Parlem de Vladímir Ilich Uliánov, a qui tothom coneix com a Lenin.

En aquest capítol parlem d’un pèl-roig, un pirata, un republicà de fireta que va ser monàrquic, un tipus admiradíssim com a lluitador de la llibertat, però que era esclavista. Parlem de ‘l’heroi del dos mons’, de qui el cursi de Rubén Dario va definir com “el prodigioso mosquetero de la libertad y aventurero de la gloria”. Un senyor que anava de pacifista, però que va dir que “la guerra és la vida de l’home”. És a dir, Giuseppe Garibaldi, més conegut com a Garibaldi.

En aquest episodi li traiem el barretet a una monarca que va ser insensible davant les desgràcies del seu poble (i davant la mort de la seva nora, per cert), que es diu que va ser antiracista per la seva oposició a l’Apartheid, però que veurem que no és així, que és elogiada per mantenir-se al marge de la política, però que és mentida, que va viure a la nostàlgia d'un cruel imperi colonial, que quan li van fer pagar impostos es va emportar els diners a un paradís fiscal. Una dona robòtica, freda i insensible que va manipular durant dècades, des de l'ombra, diferents governs en benefici de la seva família. En aquest capítol tombarem el tron de Sa Majestat Elizabeth Alexandra Mary, Isabel II del Regne Unit, també anomenada ‘Lilibet’, però més coneguda com la reina d’Anglaterra.

En aquest episodi el nostre home és un execrable exprés. Es va morir el dia dels enamorats i ell es va enamorar moltes vegades, com veurem. Li estirem les patilles a l'home que va governar l'Argentina durant deu anys, que va aconseguir fer pujar l'economia (la de país, la seva i la dels seus amics), que és admirat per molts, però que va ser un corrupte, un tipus sinistre, un giracamises, un home mentider i perillós. Parlem d'un argentí que no és Messi, parlem de Carlos Saúl Menem, també conegut com ‘el Turc’ (encara que era d'origen Sirià) o ‘l'innombrable’, però més conegut com a Carlos Menem.

En aquest capítol toca repassar una de les estrelles de l’All-Star de la II Guerra Mundial. El nostre protagonista és un militar normal tirant a justet a qui la propaganda britànica, orfena d’herois, va convertir en un mite. A més, estava com unes maraques. Obstinat, intolerant, tirànic, capriciós, insuportable, limitat i fracassat, tot i que ell es considerava la vuitena meravella del món. Va treure el màxim rèdit a una batalla, la d’El Alamein, que tenia guanyada de carrer per la seva superioritat numèrica i logística, però en què va suar sang. Després va ser un desastre. Els seus coetanis eufemísticament deien d’ell que era extravagant, excèntric o estrany. Eisenhower, el seu cap, va ser més directe i el va definir com un psicòpata. Winston Churchill va dir d’ell que “és indomable a la retirada, invencible en l’avançada i insofrible a la victòria”. Li traiem la boina a Bernard Law Montgomery. El general Montgomery o, simplement, ‘Monty’, no el nostre, el dels anglesos.

En aquest capítol li ha tocat al papa, al de Roma. El pare de l'Església. I és que hem sentit tantes coses bones, moltes de falses, tant de sucre: que si era un teòleg de primer nivell, el Beckenbauer de la teologia, un estudiós, un savi, un erudit... I el sucre, el nostre, pels núvols. Però ja es passen de frenada quan diuen que va lluitar contra la pederàstia, que va donar suport a les dones o que va ser un valent. El nostre papa emèrit va ser bàsicament un encobridor de pederastes, un carca com pocs, un ultraconservador (i dir això a l'Església és ser molt reaccionari), un homòfob, un misogin i un, literalment, inquisidor. Parlem del ‘gran inquisidor’, el ‘Panzer Cardinal’, el ‘pastor alemany’, anomenat Joseph Aloisius Ratzinger, o simplement Joseph Ratzinger, que com a papa es va fer anomenar Benedictus XVI, Benet XVI.