La Renaixença

Us deixem amb un resum de tot el que ha passat aquesta setmana: hem xerrat amb la Judit Mascó, en Llorenç Barba, Els Amics de les Arts i la Júlia Truyol. També hem parlat sobre la capa, el compàs, les puntes de coixí i els dards. I hem sortit a passejar quatre gossos per quatre moments històrics. Que a en Fel no li agrada, però nosaltres ho continuem fent (perquè sí que ens agrada).

De punteria, se'n té o no se'n té. Alguna vegada aniria bé tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federació Catalana de Dards i es reconeix aquesta pràctica com a esport. En aquesta ocasió, doncs, parlem dels dards. Ens visita la Júlia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.

Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Sabeu que la capa que porta Superman a l'última pel·lícula l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.

Aquí hi trobareu un resum dels quatre últims capítols: parlem del mirall, el pintallavis, la perxa d'atletisme i la caravana. També han vingut la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol"; Impro Side Story, companyia de teatre musical improvisat; en Max Codinach, del grup Gavina.mp3, i en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició "La retirada", de Camprodon. Després podeu veure els capítols sencers, on trobareu molts més moments igual d'interessants.

La caravana ha passat per molts moments: fa anys era vista com una cosa de pobres o de hippies; ara, si no surts a passar un cap de setmana amb la caravana, no segueixes la moda. Nosaltres ens hi unim, i dediquem el capítol a la caravana. Parlem amb en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició permanent "La retirada" de Camprodon. Segurament és la persona que millor coneix els boscos de la zona, on passa gairebé tot el dia. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Hera fins a la guerra del whisky del 1984.

Tots hem passat tardes de Jocs Olímpics mirant esports que no coneixem. El salt de perxa, per exemple. Com pot ser que aquell pal aguanti el pes d'una persona mentre es doblega i es torna a posar recte? Dediquem el capítol a la perxa d'atletisme. Ens visita en Max Codinach, de Gavina.mp3, que també és poeta i té un llibre (tot i que es veu que no ho sabia). Amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpreten "Sempre instint". Sortim a passejar en Rufus per la defensa de Baler, a les Filipines del 1898.

El pintallavis existeix des de l'any 2000 aC. Es feien amb formigues aixafades i carmí. Ara es fa de molts elements químics que segurament són pitjor que les formigues aixafades, però ningú es posa les mans al cap. Aquest capítol el dediquem al pintallavis. Venen la companyia de teatre musical Impro Side Story. Actuen sense lletra ni partitura perquè basen els seus espectacles en allò que diu el públic. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Sas fins a l'incendi del funicular de Kaprun (Àustria) que es va produir a principis de segle, l'any 2000.

Trencar un mirall són 7 anys de mala sort. Algú ens pot confirmar si aquesta superstició és certa perquè ho ha viscut en primera persona? També pots tenir mala sort per defecte, sense haver trencat res. Dediquem aquest capítol al mirall. Ens visita la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol": ens fa espòilers sobre la seva següent novel·la, i també parlem de diners. A més, sortim a passejar en Plum, un gos de Cornudella de Montsant, per la Conspiració de la Pólvora del 1606.