La Renaixença

El resum dels millors moments sempre és una manera d'acabar la setmana rient. Aquí trobareu els moments en què més hem rigut o que més ens han impactat. Si us ha passat el mateix, podeu tornar a veure els capítols d'aquests dies o veure'ls per primera vegada en l'ordre que us faci més gràcia.

De símbols de Catalunya n'hi ha molts, però un que no falta mai a la llista és el porró. Amb això n'hi ha prou per ser protagonista d'un dels capítols de "La Renaixença". Una taula no està ben parada si no hi ha un porró al mig. Hem aprofitat l'avinentesa per convidar Marta Clot, sommelier i divulgadora del món del vi. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Nika fins a un dels moments que més han patit els aficionats culers: el segrest d'en Quini.

S'acosta l'hivern i també els mals de coll i els refredats, per això ens fa il·lusió dedicar un capítol a la bufanda. Sou dels que en porteu des de finals d'agost o dels que us queixeu quan us refredeu perquè us resistiu a admetre que s'ha acabat l'estiu durant el mes de desembre? Que vingui Pemi Fortuny a "La Renaixença" és un honor, i sentir una de les seves cançons més mítiques a l'escenari del programa, encara més. Anem amb en Saki a passejar per Portugal durant la coneguda com la Revolució dels Clavells.

El puro sempre va associat a la imatge de senyor caspós, amb americana i camisa amb botons a puntíssim de rebentar. Però en aquesta ocasió no parlem d'aquest botó que fa patir, sinó del puro. Al local de "La Renaixença" no es pot fumar, que quedi clar, però parlar és el que sabem fer millor. Ens visita Abel Pruñonosa, un escultor que ha anat fins a Suècia a fer habitacions de gel. Es pot dormir en un llit a -20 ºC? I sortim a passejar el gos per un esdeveniment històric relativament recent: el naixement de Facebook, l'any 2003.

Ens situem al campus de la Universitat Harvard, a l'estat de Massachusetts. Molt s'hauria de torçar per acabar com els pobres de l'expedició perduda de Franklin. La nostra gossa Neula és testimoni del naixement de Facebook, un treball de final de curs que al final es va convertir en una de les empreses més importants i amb més facturació de tot el món. En aquesta ocasió, sí que us podem garantir que la Neula torna a casa.

Dedicar un programa als didals ens pot portar problemes, perquè pot convertir-se en una arma amb la qual ens poden atacar les persones que en col·leccionen si no els agrada el resultat. Però ens sembla bé córrer aquest risc. Ve a veure'ns Pep Plaza, acompanyat de molta gent que va sempre amb ell. No és que porti tota una corrua d'acompanyants, sinó que els porta dins, perquè els imita. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Nyx, una gossa de 12 anys de Viladrau, que portem fins a l'expedició perduda de Franklin.

Sabem que sou gent ocupada, per això us hem fet un recull dels millors moments dels capítols d'aquesta setmana. Així, podeu veure algunes pinzellades del que hem viscut i podeu decidir en quin ordre mirar els capítols que hem fet. Això sí, no us en deixeu cap, que a cada un hi ha detalls que no hem pogut posar aquí.

Llevar-se de bon matí i poder-se fer un parell de torrades sempre fa posar de bon humor, si no ets del 60% de persones incapaces de treure-les abans no se li cremin. Dediquem aquest capítol a la torradora de pa. Ens visita en Sicus Carbonell, un dels fundadors i membre del grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, que puja al nostre escenari per versionar una de les seves cançons més conegudes amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, passegem la Sara, un pastor alemany d'Alella, per la batalla del castell Itter.

El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.

El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les "Històries per passejar el gos", acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.