La Renaixença

Comencem la setmana a "La Renaixença" parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. Per acabar, sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.

Si no n'heu tingut prou amb els quatre programes anteriors, us deixem una col·lecció dels millors moments d'aquestes estones que hem passat al local de "La Renaixença". Sempre va bé aquesta estona per esperar que fem un capítol nou si ja heu vist tots els que hem fet fins ara.

Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita El Petit de Cal Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta "Ara no sé què dir-te", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter: anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.

Sembla que no tothom que aprova el carnet de conduir sap què significa cada color dels llums d'un semàfor. Per això, hem decidit dedicar-li un capítol. Estem a punt de descobrir que a Catalunya hi ha un problema de daltonisme? Ens visita l'Albert Blancafort, l'orguener responsable de la construcció d'orgues tan importants com el de la Sagrada Família o el de Montserrat. També sortim a passejar el gos per la marató de Boston del 1967. Hi anem amb la Mila, un llebrer a qui això de córrer no li costa gaire.

La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers). Per això, li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim els cabells llargs i rossos, però fem el que podem. Ens visita l'Èric Riba, que tant podem dir que és membre de l'equip de Bombers GRAE com que forma part d'un equip de superherois. Deuen arribar a càmera lenta com a les pel·lícules? I a les "Històries per passejar el gos" anem fins a l'edat mitjana, el 1184, pel desastre de la latrina d'Erfurt.

Estrenem setmana dedicant el capítol a les ulleres. En tenim des del 1286, quan les va inventar un monjo italià: Alessandro della Spina. Les ulleres s'han anat modernitzant, però els nostres ulls no, ja que la meitat de la humanitat en continuem necessitant. Hem convidat un tòtem del periodisme de casa nostra, l'Antoni Bassas, que casualment també porta ulleres. I a les "Històries per passejar el gos" ens quedem a Catalunya, però en un dia tràgic: el dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí.

Arribar a tots els capítols de "La Renaixença" pot ser complicat, però sempre podeu mirar aquest recull de millors moments i decidir quin programa voleu veure sencer. Ara, nosaltres us recomanem que els mireu tots, que estan molt bé.

Dediquem aquest capítol a la forquilla. Va ser l'últim cobert a arribar, dels tres que fem servir normalment. I va arribar per ordre de la princesa bizantina Teodora Anna Ducaina, del segle XII, que no es volia embrutar les mans. Ens visita Dan Peralbo, amb qui parlem de per què ha decidit formar un grup de rock i no pas de música urbana, i puja al nostre escenari per actuar en directe amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem a passejar el gos fins al 1865, a Washington, al primer magnicidi dels Estats Units.

El parallamps potser és dels objectes amb més ego, perquè el seu nom diu, literalment, per a què serveix. Per aquest motiu mateix li dediquem un capítol de "La Renaixença". I perquè ens salva de morir socarrimats, òbviament. Ens visita l'Oriol Salvador, un amant i apassionat de l'esgrima antiga. Segur que, igual que nosaltres, no sabíeu que n'hi ha una d'antiga i una de moderna. Al capítol d'"Històries per passejar el gos", anem amb en Nano fins a les Bahames, on se celebra un festival de música de luxe: el festival Fyre.

El corbatí s'ha de reivindicar, per això hem decidit dedicar-li un capítol. Corbatí, que no "pajarita". Sobretot per això l'hem triat. Ens visita un savi per conèixer, el Gil Carbonés. És el millor jugador de horseball del món! De fet, ho ha sigut quatre vegades. Per què no obre les notícies? Què s'ha de fer per ser el millor del món en alguna cosa? Sortim a passejar el gos per la ciutat de Londres el 1814, quan hi va haver una gran inundació de cervesa. Un somni per a alguns, un desastre per a d'altres.