“Més que una nova edició, és una edició heroica“. Així descriu Eduard Escoffet el Poesia i + d’aquest 2020. En una època en què els grans festivals han hagut d’ajornar-se o, directament, de cancel·lar l’edició, l’esdeveniment poètic que impulsa la Fundació Palau ha apostat per celebrar-se, amb la proximitat i el format híbrid com a bandera.

La nova edició del festival tindrà lloc del 2 al 12 de juliol al Maresme i combinarà recitals i concerts presencials –amb aforament una mica més reduït de públic– i retransmissions en directe de qualitat. “Vivim en temps de bulímia cultural“, afirma, mentre subratlla el valor d’apostar per “menys quantitats i més qualitats”, el pal de paller d’un “model diferent de festival”.

Arribat a la quinzena edició, el Poesia i + segueix reivindicant l’objectiu d’obrir un espai per a la poesia i la cultura, amb el fet poètic com a gran eix vertebrador: “La poesia, d’una manera o d’una altra, sempre interpel·la el present”. Potser per això, Escoffet té clar que “es pot fer cultura des d’un entorn més amable per a públic i artistes”.

L’autoestopista fa una segona aturada per conversar de la programació, de les dificultats de tirar o no endavant i de poesia, amb Eduard Escoffet, màxim responsable de la programació del Poesia i +, i també un dels poetes més actius i destacats de la seva generació.

L'entrada Eduard Escoffet: «Som en temps de bulímia cultural, ens calen menys quantitats i més qualitats» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Periodista, empresari i mecenes, Tatxo Benet és un dels impulsors de la nova Ona Llibres, una llibreria que ha obert portes en plena pandèmia i presenta xifres espectaculars: 1.000 metres quadrats i 50.000 volums, situada al centre de Barcelona.

Col·leccionista d’art “incòmode” i censurat, el soci fundador i directiu de Mediapro i també destaca per ser actiu a xarxes social, on parla de manera clara i on demostra un compromís irrefutable per les llibertats i per l’esperit crític, així com per la lluita pel que considera just en un món que s’entesta a demostrar que va mancat, precisament, de justícia.

En aquesta conversa parlem de l’experiència de l’obertura (i de la viabilitat del projecte) d’una llibreria singular i única i, també, del seu activisme com a col·leccionista d’art “incòmode” i censurat, amb peces tan notables com Presos políticos en la España contemporánea de Santiago Sierra —amb 24 fotos pixelades, entre les quals les d’Oriol Junqueras o Jordi Cuixart—, Lego, d’Ai Weiwei (prohibit a la Xina), o l’escultura d’una esclava sexual coreana de la II Guerra Mundial (prohibida al Japó), entre d’altres.

L'entrada Tatxo Benet: «La col·lecció que tinc d’obres censurades parla molt del món en què vivim» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.