
Sign up to save your podcasts
Or


El director del festival Bachcelona, Daniel Tarrida, ens explica la seva devoció bachiana, que ha connectat amb el gust del públic de Barcelona proposant concerts de primer nivell i formats innovadors o, com a mínim, ben curiosos.
Programen concerts al Palau de la Música, però també han estat presents al Festival de Peralada. Presenten joves talents del país, però també conviden grans figures de nivell internacional. I de vegades proposen concerts en formats habituals, però altres cops fan propostes innovadores.
Entre les últimes, hi ha la primera edició d’un format que proposa anar voltant en bicicleta per La Vall d’en Bas i, al mateix temps, assistir a concerts amb música de Bach i tastar productes de la zona.
El Festival de Peralada porta més de tres dècades oferint cada estiu una programació que atrau públic no només de Catalunya sinó de la resta d'Europa. Una oferta que combina les millors veus de la lírica -Montserrat Caballé va ser una de les primeres impulsores del certamen- amb grups instrumentals de primer nivell i també dansa i altres estils de música. Des de 2023, a més, celebra una edició de Pasqua, una versió reduïda del Festival en què en només tres dies es concentra una enorme quantitat de talent, tot cercant una connexió amb l'espirituralitat pròpia d'aquestes dates.
El director artístic del Festival, Oriol Aguilà, ens visita per parlar de l'estat actual d'aquesta cita ineludible de cada estiu i també dels projectes de futur, que passen per la construcció d'un nou auditori a l'aire lliure.
Aquesta setmana es presenta a Barcelona la biografia "Victòria dels Àngels, tot semblava tan senzill", que publiquen Ficta Edicions i l'Ajuntament de Barcelona i que ha escrit el nostre musicòleg de capçalera, el Pep Gorgori. Avui ell passa de ser entrevistador a ser l'entrevistat, i de la seva mà ens endinsarem en les planes del seu llibre per conéixer a fons la cantant, però també i sobre tot la persona que hi havia darrere d'aquesta veu prodigiosa.
La soprano Victòria dels Àngels (1923-2005) va regnar a teatres de tot el món i aquesta n’és la primera biografia que s’ha pogut elaborar a partir de l’estudi dels seus documents personals i professionals. Això ens permet descobrir ara una dona, Victòria dels Àngels López García, que ens sorprèn i ens fascina tant o encara més que l’artista que creiem conèixer.
Ens els darrers anys, hi ha un cor a Catalunya que ha obtingut nombrosos premis i reconeixements, i ha estat present en produccions destacades, per exemple, del Gran Teatre del Liceu. A més, no és un cor de Barcelona, perquè afortunadament passen moltes coses bones fora de la capital. Es tracta del cor VEUS – Amics de la Unió, de Granollers, un cor infantil que destaca per la seva enorme qualitat musical i per les posades en escena que estan tan treballades com els seus cants.
Amics de la Unió de Granollers és avui una societat coral i escola de música que implica més de sis-centes persones que hi canten o estudien música. Teníem moltes ganes de parlar-ne des de fa temps, i avui ens acompanya el seu director, Josep Vila Jover.
El pianista Ignasi Cambra ha actuat al Palau de la Música Catalana oferint un repertori que inclou obres de Mozart, Schubert, Mompou, i l’estrena absoluta del compositor Ferran Cruixent. És un pianista amb una trajectòria ja força consolidada, que al llarg de la seva formació i la seva carrera professional ha col·laborat amb músics de la talla de la també pianista Maria Joao Pires i del director d’orquestra Valery Gergiev. A més, el seu trajecte vital és també molt interessant, ja que tot això ho ha fet sense el sentit de la vista, ja que és una persona amb una discapacitat visual.
Avui parlarem amb ell de la seva experiència damunt dels escenaris, de l’aprenentatge al costat d’aquestes personalitats, de la llarga tradició que hi ha de pianistes i organistes invidents al llarg de la història i de com s’ho fa, per estudiar partitures sense veure-les.