
Sign up to save your podcasts
Or


El català Fabià Santcovsky acaba de guanyar un dels premis de composició més importants d'Espanya, el Reina Sofia, i a L'Hora Clàssica l'hem convidat a parlar de l'obra premiada i dels seus treballs previs, que ja han rebut altres distincions notables. Ha estrenat ja obres a L’Auditori de Barcelona i al Gran Teatre del Liceu, a més d’un bon grapat d’escenaris internacionals. L'obra que ara li han premiat l'estrenarà al mes d'octubre a Madrid l'orquestra simfònica de RTVE. Amb el Fabià Santcovsky parlem de música clàssica, de música contemporània, de música electrònica, de música japonesa, de música pop i fins i tot de marcians.
En la part final del programa repassem la temporada 2024-25 del Palau de la Música Catalana, que s'acaba de presentar i, de retruc, reivindiquem la figura de LES directores d'orquestra, que de tant en tant encara queden misteriosament oblidades.
El “Requiem” de Mozart és una de les obres més fascinants de la història de la música. El compositor la va escriure els darrers dies de la seva vida i, de fet, va quedar inacabada quan va morir. A partir d’aquell moment, van començar a córrer tot de llegendes sobre qui li havia encarregat la partitura, sobre un possible assassinat, sobre fins a quin punt Mozart era conscient que s’estava morint i per tant estava escrivint el seu propi Requiem...
Tot plegat ha conformat un mite en què es barreja la qualitat innegable d’una composició magistral amb les històries que l’han acompanyat des de fa més de 200 anys. El musicòleg Miguel Ángel Marín acaba de publicar un llibre dedicat al Requiem en què explica tot això i a més analitza com, durant el segle XIX, se’l dona a conéixer a la Península Ibèrica. Avui ens acompanya a L’Hora Clàssica per parlar d’això, del seu llibre, i d’aquesta missa de difunts tan impressionant que es va conéixer ben aviat a casa nostra, i no només en ciutats com Barcelona i Girona, sinó també en d'altres com Olot i Cervera.
Aquests dies podem veure al Gran Teatre del Liceu les darreres funcions de “Un ballo in maschera” de Giuseppe Verdi. Es tracta d’una òpera en què conviuen les intrigues polítiques, els amors impossibles i fins i tot conjurs i bruixeria. Tota l’acció acaba esclatant en l’escena final, un ball de màscares on es comet un assassinat aprofitant la confusió pròpia del Carnaval.
Avui nosaltres volem fer una repassada per la gènesi d’aquesta obra de Verdi, que és molt interessant, però ens fixarem sobre tot en les màscares. Són un element que ens permet ocultar la nostra identitat, però també ens dona la possibilitat de ser nosaltres mateixos sense por de ser reconeguts o assenyalats. Més enllà del “Ballo in maschera” de Verdi, les màscares i les disfresses han servit d’inspiració al llarg de la història de la música, i per això avui parlarem també d’aquest recurs i com l’han fet servir creadors de totes les èpoques.
Al final del programa, us fem cinc cèntims de la programació dels Sopars Lírics del restaurant Set Portes, que enguany arriba a la desena edició homenatjant el seu creador, el musicòleg Roger Alier.
El cor i orquestra Balthasar Neumann, que dirigeix Thomas Hengelbrock, és una de les millors formacions musicals del món. Es tracta d’un grup molt especial, perquè té una manera de treballar completament diferent a la d’altres orquestres. Més que anar fent concerts per tot el món, un darrere l’altre, prefereixen fer estades llargues en diferents ciutats, que els permetin assajar, però també involucrar-se en iniciatives socials.
Aquí, a Barcelona, han passat més d'una setmana amb persones en tractament oncològic i amb els nens i nenes que participen en el projecte Palau Vincles. A més, han treballat amb l’Orfeó Català, i els mateixos concerts que fan a Barcelona els faran a la Philharmonie d’Hamburg. Com que fan aquestes estades amb calma i amb temps, nosaltres podem convidar a venir algun dels seus membres perquè ens expliquin la seva manera de treballar, i això és el que hem fet. El convidat d’avui és un dels violes de l’orquestra Balthasar Neumann, Pablo de Pedro Cano.
La soprano Mercedes Gancedo va néixer a Buenos Aires, on va començar la seva formació musical com a cantant. Gràcies a una beca, va venir a estudiar a Catalunya, i des de Barcelona ha anat construïnt, a foc lent, una carrera que l'ha portada a obtenir premis con El primer Palau, així com beques i distincions con la Beca Bach de la Fundació Salvat, la beca d'estudis del Màster de Lied Victoria de los Ángeles (ESMUC) i el concurs Tenor Viñas. Ha estudiat amb Jaume Aragall, Teresa Berganza, Mirella Freni, Montserrat Caballé, i Cecilia Bartoli, entre d'altres, i l'hem pogut veure actuar en escenaris com el Palau de la Música, el Liceu i el Festival de Peralada.
Ara, prepara el seu nou disc, amb un recull de cançons fins ara inèdites d'Oriol Llimona, compositor nebot de l'escultor Josep Llimona. En el programa poden escoltar esclusiva un avançament d'aquest treball, que ens descobreix un creador tan desconegut com interessant.