El último vikingo
El último vikingo presenta l’Anker, que acaba de sortir de la presó, i el seu germà Manfred, que pateix un trastorn de personalitat. D’entrada pot semblar que no tenen res a veure, oi? Però sí, i molt.
Mentre intenten recuperar uns diners, anem descobrint que s’assemblen més del que semblava al principi. Sobretot en una cosa: la violència forma part de tots dos. I no és cap casualitat. Tots dos han crescut marcats pel maltractament del seu pare i, malgrat tot, també han compartit la infantesa i els jocs.
El que més m’ha agradat és que la pel·lícula planteja una realitat molt recognoscible: per molt diferents que siguem dels nostres germans, mai no ens en desvinculem del tot. Fins i tot el lladre més insensible —potser un aspecte que la pel·lícula hauria pogut exagerar una mica més— acaba havent de fer front als problemes del seu germà.
La pel·lícula es divideix en dues trames paral·leles força entretingudes: una de més còmica i una altra de més violenta. Però, sobretot, si voleu reflexionar sobre el pes real de la família, no dubteu a veure L’últim viking als cinemes a partir del 6 de març.
Scream 7
Tu has vist les sis pel·lícules de Scream? Jo no. I potser això és el més interessant: he vist Scream 7 amb una mirada diferent. No la puc comparar amb tota la saga, però sí que em puc fer una pregunta: en què es diferencia de la resta de pel·lícules del mateix gènere?
Incorporar la intel·ligència artificial com a element que influeix en el relat és una manera d’estar al dia de l’actualitat. També hi trobem una Courteney Cox que, amb el seu sentit de l’humor, ajuda a fer avançar la trama.
La pel·lícula també planteja la idea d’una mare que sobreprotegeix la seva filla després d’haver viscut una experiència traumàtica en el passat. La idea inicial estava ben pensada, tot i que després no s’acaba d’executar del tot bé.
Ara bé, l’única escena que m’ha semblat realista és quan la filla de la protagonista ha de disparar i, a diferència del que passa en moltes altres pel·lícules, no sap com fer-ho.
La sensació general dels fans de Scream no ha estat gaire bona. Molts s’han preguntat: tanta insistència amb no fer spoilers, per què, si al final no n’hi ha cap?
El mago del Kremlin
El mago del Kremlin està basada en fets reals quan retrata la Rússia dels últims anys, des de l’ascens de Putin fins a la guerra d’Ucraïna. Però també és una ficció si ens fixem en el seu protagonista, Baranov.
He de dir que tinc sentiments trobats amb aquest personatge. M’inquieta i, al mateix temps, m’atrau. Em recorda constantment que estem davant d’una pel·lícula, però alhora em fascina aquesta figura de “mag”: aquell home a l’ombra que influeix en els polítics molt més del que sembla.
El director, Olivier Assayas, ens recorda que mantenir els contactes és sempre recomanable. Qui sap si no te’ls tornaràs a trobar més endavant? La persona més inesperada pot acabar treballant amb tu.
La pel·lícula també planteja un dilema molt clàssic: l’ambició professional o l’amor.
