El Petit Príncep és quasi la Bíblia per milers de col·leccionistes que el compren en tants idiomes com poden per evitar comprar la Bíblia en tants idiomes com poden.

Sabries dir quants Petits Prínceps s’han editat en occità? Et sorprendrà saber que les edicions en occità quadrupliquen les del català. El passi de cromos ens servirà per mostrar els set dialectes occitans en la seva esplendor:

–Llenguadocià,

–Gascó, incloent-hi l’aranès,

–Llemosí,

–Provençal, amb atenció a la grafia de Frederic Mistral

–Alpí-Vivarès o vivaroalpenc, amb atenció a la grafia del Po.

–L’alvernès (auvernhat) encara no ha vist cap traducció del Petit Princep.

–El Creixent n’ha vist un munt.

Aprofitem per saludar als traductors Justin de Laban ( Yustî de Laban ), Pèir Morà, Eric Chaplain, Verònica Barès, Paul Rainal, Jòrdi Blanc, Andrieu Ariès, Peireto Berengier, Albert Rosso, Gianna Bianco i Giovanna Jayme.

L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat intelectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

https://paisinvisible.cat/Suport

El Petit Príncep és quasi la Bíblia per milers de col·leccionistes que el compren en tants idiomes com poden per evitar comprar la Bíblia en tants idiomes com poden.

Sabries dir quants Petits Prínceps s’han editat en occità? Et sorprendrà saber que les edicions en occità quadrupliquen les del català. El passi de cromos ens servirà per mostrar els set dialectes occitans en la seva esplendor:

–Llenguadocià,

–Gascó, incloent-hi l’aranès,

–Llemosí,

–Provençal, amb atenció a la grafia de Frederic Mistral

–Alpí-Vivarès o vivaroalpenc, amb atenció a la grafia del Po.

–L’alvernès (auvernhat) encara no ha vist cap traducció del Petit Princep.

–El Creixent n’ha vist un munt.

Aprofitem per saludar als traductors Justin de Laban ( Yustî de Laban ), Pèir Morà, Eric Chaplain, Verònica Barès, Paul Rainal, Jòrdi Blanc, Andrieu Ariès, Peireto Berengier, Albert Rosso, Gianna Bianco i Giovanna Jayme.

L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat intelectual independent, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

paisinvisible.com/Suport

Baixem a la dimensió íntima de la mort en guerra – això és la poesía.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E5/Mort-per-la-patria

Les aliances militars són una forma de reconeixement dels pobles, a canvi del delme de les seves nacions. A la Primera Guerra Mundial, el sacrifici de les lleves de perifèria substituiria les baixes d’altres individus de pretesa superior escala social. I catalans, occitans, bascos, algerians i colonitzats diversos deurien demostrar la seva fidelitat morint on un francés sobreviuria.

Els felibres (autors de la renaixença occitana) també es van veure empesos a la guerra. Alguns, fins i tot, eren voluntaris catalans del Sud: Josep Vidal i Sardà d’Almacelles. i Pere Ferrés-Costa de Sant Vicenç dels Horts. També Camil Campanyà i Mas, el líder visible dels Voluntaris Catalans i fundador de la revista La Trinxera Catalana, fill del Poble de Sants i mort pels ideals republicans.

Desde la perspectiva occitana, cal destacar Auberd-Bertrand Mistral (Abel Bréart), Leon Còrdas i les cartes de Loís Bonfils a Pèire Azéma. Bonfils va ser acusat per un tribunal de guerra de parlar Occità a un oficial, després va ser absolt i va morir per la pàtria francesa.

Paisinvisible.cat/Donatius

Un sirventés és una cançó d’Odi. Guilhem de Berguedà, senyor feudal del s.XII, arribà als extrems per escampar el seu odi.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E4/Oda-a-lodi

Amb l’inspiració del sirventès, Francesc Ribera Titot va musicar els sirventesos com una depuració de la mofa, tant explorada en l’art modern de la glosa i la cançó improvisada. Aquest antic trobador però, va perdre el cap escrivint i alimentant el monstre que tenía dins, fins que la ira i els seus instints van portar-lo al crim i al ostracisme.

Considerem la figura de Guillem de Berguedà, els seus versos i les seves víctimes, discutint les seves figures retòriques i la seva fredor, el “true crime” poètic occità.

Paisinvisible.cat/Donatius

La volen apedregar! El llibre més traduït ha voltat tant que ja no sap el que es diu. No ens referim a que les lapidacions siguin un càstig a evitar, si no a que la Biblia occitana no té clares les seves lapidàries.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E3/La-dona-adultera

Bukowski diu “Els diumenges maten més gent que les guerres”. I a petició d’una història de sexe i adulteri a gust del darrer, tirem d’una que sigui apta per a missa de diumenge.

Paisinvisible.cat/Donatius

Parlem de les contraindicacions d’escriure occità. De quines maneres diferents s’escriu? Parlem de tres grans grups: la grafia clàssica, la grafia mistralenca i la grafia bonaudiana.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E2/Als-conflictes-de-grafia

Grafia Clàssica: Zabala descriu que la grafia clàssica, o alibertina, és basada en l'escriptura medieval de l'occità. Va ser posada al dia per Loís Alibèrt i es fa servir a Catalunya. També s'utilitza en diverses institucions occitanes i en la majoria de treballs i acadèmies occitanes.

Grafia Mistralenca: La grafia mistralenca va ser creada per Josèp Romanilha i Frederic Mistral al segle XIX. Està centrada en la correspondència entre so i grafia, basant-se en el francès com a idioma de referència. Encara es fa servir a Provença i altres regions occitanes.

Grafia Bonaudiana: Aquesta grafia va ser inventada per Piare Bonaud, que va canviar d'opinió sobre la seva utilització a la llarg de la seva vida. Al principi va usar la grafia clàssica adaptada a l'alvernès, però més tard va crear la seva pròpia grafia que defensava la distinció entre l'alvernès i l'occità.

Altres grafies d’autor menys influents pretenen adaptar els fonemes coneguts en altres llengües a certs parlars locals.

Grafia del Pó: A part d'aquestes grafies, altres variants com la fonètica fonològica de l'Escòla dau Pò i altres grafies d'autor que han tingut diferent influència, per exemple, a les valades occitanes.

Malgrat l'estàndard lingüístic actual ha manllevat la grafia clàssica , totes elles han oferit a l’occità aportacions i riquesa lingüística.

L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat pròpia, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

paisinvisible.cat/Donatius

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E1/

El primer paràgraf és el primer esquer pel lector. Tenen els llibres en occità la capacitat d’enganxar-nos? Avui dediquem cinc minuts a les introduccions d’originals i traduccions occitanes que són, al seu torn, una introducció dels gustos i interessos que té Manèl Zabala per aquesta sèrie “Occitània explicada a veu en off”.

**Autors que tractarem: **

Yves Roqueta amb “Lo filh del Paire”, una novel·la transgressora en la forma i el contingut que ens posa en el punt de vista de Déu Nostro Senyor.

Robèrt Martí: Esmentat com a autor de la novel·la pornogràfica "Hic nox nomen mutat. Així la nuèch càmbia lo nom".

Micheu Chapduelh: Autor del conte "T.402", que es troba dins del recull "Grizzly-John".

L’Audiodiari “Occitània Explicada a Veu en Off” i els Audiodiaris del País Invisible són un suplement audiovisual del podcast País Invisible amb identitat pròpia, produïts per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

paisinvisible.cat/Donatius