Cinc anys després del llançament del primer disc, Ven’nus ens rep al seu pis barceloní per parlar de ‘mai vista trista’ (Halley Records, 2026), el segon llarga durada d’un projecte musical que pertany a la fornada d’artistes que va treure el cap a l’escena de la música pop en català després del confinament de la covid. Durant el temps que ha passat entre el primer àlbum, ‘El naixement’ (Halley Records, 2021), i aquesta nova proposta, Valèria Núñez Saurí ha tret dos EP’s, (Bocaterrossa (2023) i ’POST-MULLET’ (2024), ha treballat com a cambrera a l’Heliogàbal i ha viscut a Vilafranca del Penedès, entre moltes altres peripècies que l’han carregat de motius per a un nou treball d’estudi. 

Atmosfèric, casolà, intimista, urbà i de butxaca. ‘mai vista trista’ és un joc de paraules que posa de manifest l'ambivalència entre la vista, el sentit de la visió, i ser vista pels altres, i ens parla de la importància que Ven'nus dona a la seva mirada per mantenir-se fidel a si mateixa. L'àlbum transita entre el pop, l’indie experimental i l’electrònica, però també té un component autoral a l'estil d’Oklou, tal i com ella mateixa reconeixerà durant l'entrevista. Polifacètica i espontània, la Valèria no vol ser la noia trista de Catalunya, com alguns l’han volgut definir, i per això es llança a explorar nous registres i versions de si mateixa, que connecten amb l’esperit irònic i lúdic amb el qual va iniciar una carrera artística que l’ha portat a conèixer a fons el funcionament de la indústria musical i el perill de deixar-se encasellar per les etiquetes. Potser perquè al primer àlbum col·labora amb socunbohemio i Vernat, va quedar més propera a l’àmbit de la cançó d’autor; aquest cop treu cançons amb Mar Pujol i Mushkaa, dues artistes molt diferents entre les que s’ubica còmodament, perquè Ven’nus no creu que el virtuosisme líric sigui incompatible amb fer música popular, o música urbana en la seva moderna concepció.

Pòdcast.cat de Núvol

Avui al pòdcast de Faves tendres, el suplement literari de Núvol, parlem amb Mercè Ibarz, que acaba de publicar 'Una noia a la ciutat' (Anagrama), un llibre de memòries que parteix de la seva arribada a Barcelona als anys setanta, quan era una jove de la Franja que venia a Barcelona per estudiar periodisme. Aquest nou títol d’Ibarz és un recorregut vital per tots els pisos en què ha viscut des que va aterrar a Barcelona, una ciutat que té una pell, i també d'aquesta ciutat que té una pell, una textura carnal, que també és la textura dels somnis. “La ciutat són somnis”, diu Ibarz en una de les frases més definitòries d’aquest llibre, que té com a fil conductor una conversa pòstuma amb el seu company de vida, Lluís Pau, que va morir ara fa tres anys. 

'Una noia a la ciutat' és indiscutiblement un dels llibres de l’any, que ens arriba com una destil·lació de tota una vida i també d'una obra, que té pòsit, que té veritat, que té força. Aquí les obres de l’autora es troben i ens obren finestres que es comuniquen com si fossin part d’un mateix celobert. Hi trobareu, en definitiva, Mercè Ibarz en la seva plenitud. Escolteu la conversa que ha mantingut amb Bernat Puigtobella, editor de Núvol, en què s’aborden temes tan importants com la memòria, els somnis, l’amistat, la psicogeografia de l’ànima, el periodisme, el feminisme i la contracultura, la revolució amb tots els seus errors i tota la seva veritat. I al capdavall també la poètica de les connexions, que el llibre mateix explicita i encarna.  

Foto de Laia Serch

Pòdcast enregistrat per Alan Ruiz als estudis del diari ARA el 22 de desembre de 2025.

Pòdcast.cat de Núvol

El PEN Català ha celebrat una nova edició de la Càpsula del Temps a la Biblioteca de Catalunya, amb Toni Clapés, Núria Cadenes i Biel Mesquida, que ha tancat l'acte amb la lectura del poema 'Final'. que Joan Brossa va dedicar a la mort de Franco. Ho podeu escoltar aquí.

Pòdcast.cat de Núvol

La dramaturga Victoria Szpunberg ha rebut el premi Lletra d’Or 2025 de mans del joier Manel Capdevila a la seu de Capdevila joiers. El jurat del premi ha considerat que L’imperatiu categòric (Arola Editors) és la millor obra publicada l’any 2024. Andreu Gomila, membre del jurat, ha estat l'encarregat d'escriure la glossa, que podeu llegir a Núvol i escoltar en aquest pòdcast, on també podreu sentir les paraules d'agraïment de la dramaturga.

Pòdcast.cat de Núvol

Avui som al centre d’operacions del tàndem barceloní que ha sacsejat l’escena de la música en català amb un so electrònic carregat de narrativa i missatges subliminars. Gerard Gamundi i Bernat Mola són BALMA, el duet que va irrompre l’any passat amb "Soft Bakala", un àlbum que des del mateix títol ret homenatge a la mítica Ruta del Bacalao, amb deu cançons que recorden la tralla dels 90, però més suaus, o com a mínim amb un missatge més poètic que el de les típiques cançons de techno. Dijous 11 de desembre presentaran un nou EP a La Nau, "Mous tot l'aire". De moment n’hem pogut sentir el primer single, “Kikyo”, i el dia posterior a aquesta entrevista en trauran el segon, “L’aire que no compartim”. Tota una declaració d’intencions, ja que Balma vol continuar el seu projecte amb un paisatge sonor encara més suau i atmosfèric, una mica com The Blaze, però a la catalana.

Pòdcast.cat de Núvol

Avui al pòdcast de Faves tendres, el suplement literari de Núvol, Bernat Puigtobella conversa amb dos autors que han publicat aquesta mateixa tardor dos llibres que caminen junts, com si fossin dues cames d’un mateix cos. No perquè un representi la cama dreta i l’altra l’esquerra, no és aquest l’equilibri que hi trobem, sinó perquè tots dos fan una recapitulació dels darrers cinquanta anys, des de la mort de Franco fins a l’actualitat des de posicions i angles diferents. Josep M. Muñoz (1959) publica Una recança infinita. Mig segle de política catalana a Arcàdia i Jordi Amat (1978) Les batalles de Barcelona. Imaginaris culturals d’una ciutat en disputa a Edicions 62. Tots dos llibres aborden un mateix període del 1975-2025, un en clau de país i l’altre en clau de ciutat. I en parlem amb l’avinentesa del 20-N, coincidint amb el mig segle de la mort de Franco.

Pòdcast.cat de Núvol

Som a l'estudi de Mama Dousha a Poblenou, al barri de la Plata, com es coneix aquesta zona entre la rambla, el cementiri i les antigues vies de tren. En Bruno de Fabriziis, nom de la persona que hi ha rere l'artista, ens concedeix una de les últimes entrevistes que donarà des d'aquest laboratori musical: el garatge on ha gestat la seva carrera a l'escena de la música en català; una carrera sòlida, consolidada i en procés d'expansió.

Pòdcast.cat de Núvol

“El mal fa por perquè no es pot explicar. Faria massa mal si l'entengués”, diu Tomàs Niubó, el protagonista d’Escenaris (L’Altra Editorial), la darrera novel·la de Toni Sala, que tanca una trilogia sobre el mal iniciada amb Els nois (2014) i Persecució (2019). Sala ha bastit tot un cicle sobre una cosa que no podem entendre i que tampoc es pot explicar, però ho ha desplegat en tres llibres extraordinaris. Bernat Puigtobella, editor de Núvol, ha conversat amb ell a la Llibreria No Llegiu de Palafrugell el dia 28 d'agost de 2025 per parlar de la seva nova novel·la.

Pòdcast.cat de Núvol

Un article de Gerard Furest i Dalmau 

Pòdcast.cat de Núvol

Parlem sobre el futur de la nostra salut forestal amb Saulo Pujolàs i Puigdomènech, un dels convidats del Das Festival d'enguany i autor de 'Contes del bosc' (Neret Edicions), un recull de relats que ens parla de les interferències humanes sobre la natura.

Pujolàs ha anat col·leccionant al llarg dels anys objectes que s’ha trobat al bosc i que li han inspirat els relats aplegats en aquest volum. Ha treballat molt anys a La Cerdanya a les Brigades d’Associació de Defensa Forestal i actualment treballa a la Fundació Integra Pirineus, a La Seu d’Urgell. 

En Saulo estima i coneix els boscos i ens ha semblat oportú de parlar amb ell de la silvicultura i el futur de la nostra salut forestal ara que els incendis fan estralls.

Una entrevista de l'editor de Núvol, Bernat Puigtobella

Pòdcast.cat de Núvol