Reflexos de la seva glòria

«I que el Senyor de la pau us concedeixi la pau sempre i de tota manera.» 2 TESSALONICENCS 3:16 BEC
Déu es presenta en aquest text com el Senyor de la pau. Ell és pau, posseeix la pau i és el que dona la pau.A Joan 14:27 (BEC) llegim: «Us deixo la pau, us dono la meva pau.» El verset continua dient: «No us la dono com el món la dona. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.»Dona a entendre que la pau que el món dona no pot erradicar la por. El món pot experimentar pau fora de Déu?Com és la pau que el món ofereix?
A Miquees 3:5 (BEC) Déu parla dels «profetes que enganyen el poble i criden: Pau!, mentre tenen alguna cosa per a mossegar amb les dents, però que declaren la guerra santa a qui no els posa res a la boca»
La pau del món és variable i condicionada per les circumstàncies. Si tinc de tot, puc estar en pau. Si el meu veí es porta com cal, tindrem pau.Fins i tot és possible tenir una pau falsa. A 1 Tessalonicencs 5 llegim sobre els últims dies: «Pel que fa al temps i al moment, no fa al cas, germans, que us n’escrigui, ja que vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre de nit. Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan.» 1 TESSALONICENCS 5:1-3 BEC
Expressions benintencionades com “no passa res”, “tot anirà bé” anuncien pau i seguretat quan en realitat no és aquest el cas necessàriament. La pau de Déu no és així. La pau que Déu dona es basa en el seu propi caràcter. Ell ens pot donar la seguretat que ens permet tenir pau veritable, perquè Ell és poderós per guardar-nos. Podem confiar en Ell. La pau del món no és necessàriament dolenta. Més aviat és la pau que ve quan tot funciona sobre rodes, quan no hi ha cap conflicte. Però aquesta pau és molt fràgil, perquè fins i tot quan tot al nostre voltant sembla anar bé, la veritat és que tenim una tendència a perdre la pau. La pau natural de l'ésser humà està, com tot el creat, afectada pel pecat; és inestable, perquè som capaços de perdre la pau per situacions que ni tan sols són reals. Perdem la pau pensant en el “I SI”. I si això surt malament? I si no arriba? I si no ho puc pagar? I si no funciona segons els plans? Aquests “isis” que encara no són, ens roben la pau. Però Déu ofereix una pau que va més enllà de l'enteniment humà.
Déu diu a Filipencs 4: 6-7 (BEC), just després d'exhortar-nos a estar joiosos: «no us inquieteu per res, ans en qualsevol ocasió acudiu a l’oració i a la súplica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.»
La pau de Déu és una pau que treu la por. Potser podem dir que quan sentim temor, és un clar senyal que alguna cosa ens està robant la pau. Què podem fer en aquestes situacions? Déu ens diu que la pau és un fruit que produeix l'Esperit Sant. Si ens sentim així, potser no ens estem ocupant en Esperit, sinó en els afanys de la carn.
Si portem al Senyor les nostres càrregues, nosaltres ens n’alliberem i ell tindrà cura de nosaltres (1 Pere 5:7). Quan fem això, Déu a canvi ens dona la pau, que guarda els nostres pensaments i els nostres cors. Aquest intercanvi és preciós, i reflecteix allò que des d'un principi Déu fa amb nosaltres. Ell va portar els nostres draps bruts i ens va donar a canvi el seu mantell de justícia, i segueix emportant-se tot allò que ens destorba per donar-nos a canvi pau i gratitud. No deixem d'intercanviar amb Déu tot allò que ens lliga per rebre la pau i la joia que només Ell pot donar.
Jesús va animar els seus deixebles i ens continua animant amb aquestes realistes paraules a Joan 16:33 (BEC) «Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”» «I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments,… i estigueu-ne agraïts.» COLOSSENCS 3:15 BEC

La segona característica del fruit de l'Esperit és el goig. Un cop més, com parlem sobre l'amor, és important definir correctament el goig. El goig no és petar-se de riure o riure per les butxaques, anar de festa en festa, prendre's la vida a la lleugera o ignorar qualsevol responsabilitat.
Podríem dir que el goig és un sentiment de benestar que en realitat no ha de dependre de les circumstàncies.
Hebreus 12:2 diu que Jesús, pel goig posat davant d'Ell va poder suportar el patiment de la creu. Quina pitjor circumstància que ser clavat en una creu pel pecat d'un altre? En què consistia aquest goig? Crist havia vingut al món amb el propòsit principal de proveir la salvació per a la humanitat, i allà a la creu, el seu objectiu era complert. Tot s’ha complert!, va exclamar, i el goig més gran, el goig de la salvació, es va fer possible per a cada persona que confiés en el sacrifici de la creu. Isaïes 53 ja ho havia proclamat quan parlava del Messies dient: «Per les proves de la seva ànima veurà la llum i en serà saciat; amb el seu coneixement, el meu servent, que és just, en justificarà molts, i portarà les seves culpes» L’aflicció de Sa ànima va portar el fruit de la salvació. El seu goig s'havia complert.
Déu desitja que el nostre goig es compleixi també en Ell. Filipencs 4:4 (BEC) ens mana «Estigueu contents en el Senyor sempre.» I a Joan 15:11 (BEC) diu «Us he dit aquestes coses a fi que compartiu la meva alegria i tingueu una alegria plena.» Quines coses els havia parlat? Els havia dit que Jesús moriria, que ressuscitaria i que aniria al Pare, però vindria a ells l'Esperit Sant. Jesús adverteix als seus deixebles que per experimentar el goig complet de què parla ell, havien de romandre en el seu amor, perquè separats d'Ell, no podrien portar fruit.
El goig els dies bons no té mèrit; és natural, espontani. Però el goig que és fruit de l'Esperit és el que ens permet veure més enllà de les circumstàncies que per si soles no produeixen alegria o satisfacció. És un goig ancorat a la Roca que és Crist.
David canta el Salm 28 enmig de l'aflicció i exalta la seva Roca per fe que la seva ajuda vindrà, i ho expressa com si ja hagués passat perquè Déu és sempre fidel per atendre les nostres súpliques: «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.» SALMS 28:7 BEC
«Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra salvació» El Salm 95, així com Colossencs 3:16 i 17 ens exhorta a recitar i cantar la Paraula de Déu, donant gràcies a Déu en els nostres cors.
La gratitud és una part essencial del goig del cristià. Podem estar agraïts perquè malgrat la tristesa momentània que puguem experimentar, ens assegura Joan 16 que “La nostra tristesa esdevindrà en goig”. A Santiago 1:2 (BEC) llegim «quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,» Això ho podem fer perquè confiem que el fruit de l'aflicció és bo, agradable i perfecte, si estem en la voluntat de Déu. Déu és el que converteix el nostre plany en dansa, diu Salm 31, i canvia la nostra tristesa per un goig que el món mai no podria donar.

Al fruit de l'Esperit no hi ha condemnació, perquè no hi ha llei contra aquests.Quan veiem el primer aspecte del fruit de l'Esperit, sembla que gairebé aquesta afirmació no sigui certa. Després de tot, molts han patit i fins i tot han mort per amor o més aviat per desamor. La tragèdia de Romeu i Julieta em ve al cap, però hi ha molts altres exemples d'obres i històries reals que ens mostren tragèdies centrades en el tema de l'amor; i és que sembla que l'amor és el rei dels sentiments, i per amor, un seria capaç fins i tot de morir o matar.
Tothom creu saber de l'amor, però ningú sembla entendre'l. Potser és perquè busquem una definició de l'amor al lloc equivocat. Primerament, el busquem dins nostre, esperant un fort sentiment que no ens deixa respirar, dormir, menjar, ni pensar correctament. Això no és amor.Alguns ho defineixen per les novel·les romàntiques que els fan palpitar a un ritme desordenat o les pel·lícules que els produeix un plor incontrolat. Però cal dir que això tampoc és amor.
Per definir l'amor veritable cal anar a la font de l'amor. Déu és amor, diu 1 Joan 4:8. L'única raó per la qual nosaltres podem estimar és perquè Déu ens va estimar primer, i Déu ens demana que estimem el proïsme així com Ell ens ha estimat. Joan diu clarament:«Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor. En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell. En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. Estimats, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres hem d’estimar-nos mútuament.» 1 JOAN 4:8-11 BEC
Déu ens ha estimat (Jeremies 31:3) I ens ha mostrat com estimar. (Joan 15:13) Romans 5:8 (BEC) «però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.»El càntic dels Càntics 8:6 ens diu que fort com la mort és l'amor, i Déu ha mostrat el seu amor donant el seu fill; un amor sacrificat cap als qui no mereixíem amor. Ha mostrat un amor que sovint no és recíproc, perquè veiem a través de la història com Déu ha estimat sense rebre amor a canvi.
Hi ha sens dubte situacions en què tenim por que si estimem així, s'aprofitin de nosaltres. És comprensible, perquè vivim en un món de pecat, però demanem a Déu la seva protecció i no siguem insensates; estimem sàviament, i confiem en el Senyor, perquè diu la seva Paraula que «En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença.» 1 JOAN 4:18 BEC Déu és el nostre protector, i l'amor que Déu ha donat és tan fort i etern que res ni ningú ens pot separar, ens diu Romans 8.
L'amor no sempre és fàcil; de vegades hauràs de reprendre algú per amor. Proverbis 3:12 i Hebreus 12:6-7 Ens ensenya que Déu, a qui estima corregeix i disciplina. És possible que aquest concepte d'amor us incomodi, no ens agrada corregir ni que ens corregeixin. però Proverbis 27 ens ensenya que el veritable amic reprèn obertament. I és que qui estima sempre busca el bé del proïsme.
Així que quan parlem de l'amor, no en parlem a la lleugera. L'amor no és gratuït; l'amor costa alguna cosa a algú. L'amor no és una fletxa que t'arriba al moment menys esperat. L'amor és el fruit de l'Esperit Sant en un cor penedit. L'amor és una decisió contínua de sacrificar allò que més puguis voler pel teu proïsme, aquella persona que tens al teu costat. I tot, per a la glòria de Déu.

«Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.» Ens diu Romans 8:6.
Quan intentem viure en l'Esperit, trobem, com diu Pau a Romans 7, que lluitem amb la incapacitat de fer sempre el bé que desitgem. Ens sentim incapaços de fer morir les obres de la carn. Però trobem que per Crist nostre Senyor tenim llibertat i poder. Romans 8:11 (BEC) ens anima amb aquestes paraules: «I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres.»
Som vivificats pel mateix Esperit que va aixecar Crist de la tomba. Gràcies a l'obra de salvació ens podem ocupar en allò que Déu ha preparat per a nosaltres. Podem dir amb l'apòstol, “ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi”. Gàlates 2:20 (BEC)
Quan Crist, ja ressuscitat, anava a pujar al cel, va dir als seus deixebles: «Però jo us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Consolador no podrà venir a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. «Quan ell vingui, deixarà ben clar al món pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemnació» JOAN 16:7-8 BEC.
L'obra de l'Esperit Sant ens convenç de pecat per a penediment, ens mostra la justícia de Déu per a santificació, i ens consola amb l'esperança de la nostra glorificació futura.
Abans de conèixer Crist, vivíem per a la carn, però en Crist rebem l'Esperit de Déu, i com diu Romans 8:9 (BEC), ja no estem a la carn sinó a l'Esperit, si en veritat l'Esperit de Déu viu en nosaltres. «si algú no té l’Esperit del Crist, aquest no és pas d’ell.» ROMANS 8:9 BEC
Sabem que som de Déu si tenim l'Esperit de Déu. I com sabem que l'Esperit de Déu viu en nosaltres? Quan vivim en l'Esperit, som guiats per l'Esperit, i el seu fruit es manifesta a la nostra vida.
A Gàlates 5:22-23 (BEC), com a contrast a les obres de la carn, trobem una llista del fruit de l’Esperit. «En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.»
La llei condemna les obres de la carn, però no hi ha condemnació per als qui estan en Crist; no hi ha condemnació per al fruit de l'Esperit.
Pels seus fruits els coneixereu, va dir Crist. Estudiarem cadascuna de les virtuts del fruit de l'Esperit, a través de les quals la glòria de Déu és manifestada a les nostres vides. Preguem que el seu fruit sigui evident a les nostres vides, perquè ocupar-nos de l'Esperit no porta condemnació, sinó que produeix en nosaltres vida i pau, per a la glòria de Déu.
Quan aquest cos fa mal, considerem com Pau: «que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nosaltres.» ROMANS 8:18 BECNo caiguem a la temptació de ser «amics del plaer més que no pas amics de Déu,» 2 TIMOTEU 3:4 BEC

«Així, doncs, germans, estem endeutats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:12-14 BEC
Romans 8:12-14 ens recorda que els que viuen d’acord amb la carn van pel camí de mort més els qui fan morir les obres de la carn, obtindran vida.
Això sembla estrany a la societat on vivim, on se'ns anima a buscar sempre el nostre propi bé: Fes-ho a la teva manera! Segueix el teu cor! T’ho mereixes! La teva felicitat és el que importa! Cal viure! He de mirar per mi!Has sentit alguna d'aquestes frases? El que es valora és cercar el nostre propi bé, mirar per nosaltres mateixos i gaudir el moment.
Però Déu diu a Sa Paraula, «si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.» ROMANS 8:13 BEC. Jesús va dir «Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, aquest la salvarà.» LLUC 9:24 BEC. És una paradoxa. Quan vivim per a Déu, Ell mira pel nostre bé.
«Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:14 BEC
Si ets una filla de Déu, les obres de la carn no tenen cabuda al teu camí diari. Pau diu a Romans que per l'Esperit Sant, podem fer morir les obres de la carn”I a Gàlates 5:16-18 (BEC) veiem com fer-ho: Diu «Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Esperit i no satisfareu els desitjos de la carn.» GÀLATES 5:16 BEC
Quan tallem el subministrament a la carn, aquesta es debilita i mor. De la mateixa manera, pot passar al revés si no alimentem l'Esperit. Si teniu descuidat l'Esperit, examineu el vostre cor, perquè, diu Déu, que el qui no viu en l'Esperit no és el seu fill. Has nascut de nou?
Ens diu a Gàlates «Perquè la carn té avidesa contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu. En canvi, si us deixeu guiar per l’Esperit, no esteu sota la Llei.» GÀLATES 5:17-18 BECPau vol dir, com llegim a Romans 6, que una vegada en Crist, ja no som esclaus del pecat. Ara som lliures per no servir aquests desitjos carnals.
I quines són les obres de la carn?A Gàlatas 5 trobem una llista que no és exclusiva ni exhaustiva. Hi ha sens dubte moltes altres manifestacions de la carn, però aquí en veiem unes quantes: “Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge”, fins aquí potser diràs: estic bé, no estic ficada en pràctiques immorals. Bé, continua Pau: “idolatria, maleficis”, això és, dependre d'una altra cosa que no sigui Déu. Buscar la felicitat en un altre lloc, a la teva manera, sense Déu. Continua amb la llista: “enemistats, baralles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes, enveges, homicidis”. Ah, homicidis no, dius, però recorda el que va dir Crist, que si insultes el teu proïsme, menyspreant-lo al teu cor, ja ets culpable d'homicidi. Que Déu ens ajudi amb les nostres relacions i les actituds que permetem cap als altres. I per acabar Pau segueix dient “embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.” GÀLATES 5:19-21 BEC.
Ja ho havia dit abans. Els excessos, la immoralitat, la manca d'amor per Déu i el proïsme, la manca de la presència de l'Esperit Sant al cor són les obres de la carn que no ens permeten tenir comunió amb el Pare.
Examina't, trobes evidències de les obres de la carn a la teva vida? Clama a Déu, assegura't que de debò ets la seva filla. I si ja tens l'Esperit, no alimentis la carn. Talla el subministrament. Deixa que pel poder de l'Esperit de Déu que viu en tu vagin morint les obres de la carn.

La Bíblia ens mostra, a través de les cartes de Pau, el contrast entre la carn i l'Esperit.
Quan naixem, arribem a aquest món en carn i os, amb un cos físic que recobreix durant tota la nostra existència aquí a la Terra una ànima dissenyada, com ja hem vist, per tenir comunió amb Déu i amb el nostre proïsme. Aquest cos és una benedicció, perquè ens permet fer activitats necessàries i agradables, però a causa del pecat universal, també pot arribar a ser una càrrega quan sentim molèsties i debilitat. El mateix cos i ànima que ens permet servir Déu en bones obres, a causa del pecat ens pot temptar a pecar contra Ell i contra el proïsme. És un conflicte que ens acompanya durant tota la nostra vida.
És gloriós que, com veiem a Efesis, Déu no només ens va crear cos i ànima al principi, sinó que a aquells que clamem a Ell per a salvació, ens ha adoptat en Crist. Llegim a Efesis 1:13 (BEC), «En ell també vosaltres, després d’escoltar la paraula de veritat i haver cregut la Bona Nova de salvació, heu estat marcats amb l’Esperit Sant de la promesa».
Per l'obra de Crist, en el moment de la salvació, deixem de dependre d'un cos i ànima danyats pel pecat, i rebem l'Esperit de la promesa, com a senyal de l'herència que ens espera, diu Efesis.
A partir d'aquell moment, ja no som esclaus del pecat que regnava als nostres cors. Romans 6 ens diu que els qui hem estat batejats en Crist Jesús, hem mort al pecat i ressuscitat a una vida nova en Crist. Així també vosaltres, ens diu el verset 11, «feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús.» ROMANS 6:11 BEC
Ara no som esclaus de les obres de la carn, i tenim llibertat per viure en l’Esperit. Continuem tenint el mateix cos material, amb els seus defectes i temptacions, però ara tenim l'Esperit que va ressuscitar Crist de la tomba. Aquest esperit és el que ens dona vida, ens recorda Romans 8:11.
Així que ja no vivim per a la carn, sinó per l'Esperit; vivim per agradar a Déu que ens va salvar. Què vol dir això per a nosaltres en el dia a dia? Llegim a Romans 8:5-6 (BEC) «Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses carnals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals. Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.»La carn per a poc aprofita; el present és efímer, passatger, sigui bo o dolent; però allò que roman per sempre és el que és espiritual. És per això que Pau diu als Colossencs: «Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra; perquè vau morir, i la vostra vida està amagada amb el Crist de Déu. Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria.» COLOSSENCS 3:1-4 BEC
Atenem aquest cos per estar sans i forts, perquè amb ell podem servir Déu i el proïsme, però no descuidem les coses de l’Esperit,
«Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau.»Romans 8:6 BCI

Potser has estat pensant mentre parlàvem de la llum i les tenebres, que la Bíblia tracta altres contrastos que ens ajuden a discernir entre allò que ens apropa a Déu i allò que ens allunya d'Ell.
Fem una passejada per les Escriptures per contrastar-ne alguns:Al principi, a Gènesi 1 llegim que Déu va fer la llum, i va separar la llum de les tenebres. I ja hem vist, en diferents textos a través de la Bíblia que Déu és llum, i que el qui el segueix no està en tenebres. No és possible viure a la llum i a les tenebres alhora. En Crist no hi ha tenebres. I perquè Ell és la llum del món, nosaltres també podem ser la llum del món en Ell.

M'agrada veure a la Paraula de Déu que tot concorda. La Bíblia ha estat inspirada per Déu, i per això tenint múltiples escriptors a través de la història, està unida per un sol autor, Déu mateix.
Ens diu Timoteu que “Tota l'Escriptura és inspirada per Déu”; és a dir, L'Esperit Sant de Déu va bufar la Paraula de manera sobrenatural. Els diferents autors al llarg dels segles han escrit sent guiats de manera sobrenatural, de manera que el resultat és la Paraula de Déu.
2 Pere 1:19-21 (BEC) ens diu: «D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del matí. Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l’Escriptura no pot ser objecte d’interpretació privada, perquè no hi ha hagut mai cap profecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han parlat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant.»
Aquest mateix Esperit que va inspirar els autors de les Escriptures és el mateix que ens ajuda a entendre-la quan la llegim. Per això la lectura de la Paraula és feta possible per l'Esperit Sant de Déu.
A Efesis 1 llegim que «En ell també vosaltres, després d’escoltar la paraula de veritat i haver cregut la Bona Nova de salvació, heu estat marcats amb l’Esperit Sant de la promesa, que és garantia de la nostra herència, per a redempció del poble escollit, destinat a lloar la seva grandesa.» EFESIS 1:13-14 BEC
La Paraula ha estat donada per a la nostra salvació i la nostra edificació, per a lloança de la seva glòria.Déu s'ha revelat a l'ésser humà no sols en la seva creació, sinó específicament per la Paraula. Això inclou la llei de Déu, els profetes, els llibres que narren la història del poble de Déu, els llibres poètics, els evangelis, les epístoles.
«Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud, a fi que l’home de Déu estigui ben disposat i preparat per a qualsevol tasca noble.» 2 TIMOTEU 3:16-17 BEC
Quan mirem diferents textos de la Bíblia on es parla d'un tema específic, podem aprendre allò que Déu vol que sapiguem i posem en pràctica sobre aquest tema. No trobarem missatges oposats, sinó que veurem que Déu ens ha donat tot allò que necessitem per viure la vida segons a Ell li agrada, i tot, perquè el seu nom sigui lloat.
Et convido a llegir per tota la Bíblia per veure la persona de Jesucrist, per veure la voluntat de Déu revelada a les pàgines de les Escriptures.
T'animo a buscar allò que la Bíblia ensenya sobre temes que t'inquieten, perquè Déu ens ha donat respostes. Per què no comparteixes amb mi algun tema que volguessis estudiar, i el mirarem juntes? La Paraula és viva, la Paraula és eficaç, la paraula és útil i necessària si volem viure en la seva justícia, reflectint la llum de la veritat. Que Déu et beneeixi.

En l'última reflexió, potser has notat que encara que a les Escriptures se'ns demana que caminem a la llum, vestits de les armes de la llum, no ens enumera la Paraula quines són específicament les obres de la llum. Però el Senyor no ens deixa a les fosques en aquest tema. Si llegim en diferents textos, se'ns deixa força clar que aquells que caminen en llum evidencien una relació íntima amb Déu i una bona relació amb altres. Un hauria de poder identificar un seguidor de Crist per les seves obres, o podríem dir, la seva manera de caminar en aquesta vida, amb Déu i amb el proïsme.
1 Joan 1:5-7 (BEC) ens diu «Us anunciem el missatge que hem sentit d’ell: que Déu és llum i en ell no s’hi barreja la foscúria. Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però continuem caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat. En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.»
Com ell és llum, si imitem les obres de Crist, estem caminant a la llum. Molts han fet servir un petit missatge gravat amb la pregunta: Què faria Crist? No és mala idea preguntar-nos davant de circumstàncies difícils, quan no tenim molt clar com actuar, què faria Crist en aquesta situació? Com reaccionaria davant aquesta injustícia?
La Bíblia no ens deixa a cegues pel que fa a allò que la vida d'un cristià hauria de reflectir. Hauria de reflectir Crist. Així que, encara que no hi ha un passatge específic que enumeri les obres de la llum, ens dona una idea de com és la vida del qui segueix a la llum.
Com podem resumir l'ensenyament de la Bíblia sobre la llum del cristià? Diversos llibres de la Bíblia esmenten aquest concepte:Joan, a l'evangeli assegura que qui segueix Crist tindrà la llum de la vida, i en les epístoles que qui té comunió amb Déu està en la llum: Pau a Romans ens exhorta a caminar a la llum, i no a les tenebres, i Mateu i Lluc comparteixen les paraules del mateix Senyor Jesús dient: «Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.» MATEU 5:14-16 BEC
La Bíblia ens parla de la llum que reflectim de Crist, que ens dona vida, que mostra que tenim una relació amb el nostre Creador i Salvador, i fins i tot que ens guia, com veiem als salms.
El Senyor és la nostra llum i la nostra salvació, i quan caminem a la llum, les tenebres desapareixen, i les seves obres amb elles. I quan això està passant diàriament, passa com vam veure a 1 Joan: tenim una relació personal amb el nostre Salvador, i experimentem comunió els uns amb els altres.
«Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.»

Vam veure com Joan Baptista proclamava que Jesús era la llum veritable. Joan 8:12 (BEC) ens Diu «Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.» “qui em segueix no caminarà a les fosques”. Aquestes són paraules clares; podem concloure que aquells que caminen en tenebres no estan seguint Jesús.
A Romans 13:12 (BEC) l’apòstol Pau ens exhorta: «Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.» I al verset 13 ens dona una idea del que és caminar en tenebres. Diu: «Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbauxes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges. Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.»
Notem que tots aquests pecats són activitats legals, però moralment pecaminoses. Ho recalco perquè la nostra societat accepta comportaments que Déu rebutja. I com a cristians hem de recordar que perquè una activitat sigui legal no vol dir que sigui correcte necessàriament a la llei de Déu.
El qui viu per satisfer els desitjos de la carn segueix a les tenebres, i no segueix a Déu. La moral del món en què vivim ens anima a mirar pel que és nostre i a satisfer no només les nostres necessitats, sinó els nostres desitjos, siguin honestos o no. L'enveja no es veu com una cosa negativa, sinó com un sentiment lògic de voler allò que un altre té, perquè si l'altre s'ho mereix jo més, oi? Però no és així davant de Déu. Les accions es justifiquen si són per defensar aquests drets que pensem que ens pertanyen, però Déu vol ser ell el nostre defensor.
La luxúria i la lascívia, sinònims que descriuen un desig desordenat de plaers sexuals estan no només justificades a la nostra societat, sinó que a més són introduïdes com a recomanables des d'edats primerenques. Es defensa el dret de tenir relacions íntimes amb qui vulgui i quan vulgui, sempre que hi hagi consentiment mutu. Déu condemna això amb contundència. Qui fa això o ho accepta, no és seguidor seu, sinó que està cec i no té la llum de la vida.
El text inclou fins i tot els excessos més quotidians, aquells de la beguda i el menjar. Tenim clar que la borratxera és condemnada per Déu, però Jesús fins i tot esmenta aquí la golafreria, el desig desordenat de menjar per menjar, perquè puc i ho mereixo.
Com caminar en llum, doncs? Vivint honestament, contents amb allò que tenim, vestits del Senyor Jesús, i de les armes de la llum.
Jesús va dir als jueus que havien cregut en ell a Joan 8:31 (BEC) «Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus; coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.» I més endavant a Joan 14:15 (BEC) Jesús diu «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,»
Al següent capítol trobem Jesús guarint dos cecs. Així com Jesús va guarir els cecs, vol que vegem la seva llum i tinguem vida. Surt de les tenebres i ves a la llum de la veritat.