Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part 2] Heinz SAUER (The Journey) & Harold MABERN (Anys 90)
    El segell alemany  ACT celebra en aquest "The Journey" el 75 Aniversari del naixement del saxofonista Heinz SAUER, un dels músics importants del Jazz que s'ha fet a Alemania. Autodidacta, intèrpret dels saxo tenor i soprano ha tocat amb la majoria de músics alemanys destacats com el trombonista Albert Mangelsdorff, una llarga relació iniciada a començaments dels anys 60,  el contrabaixista i compositor Günter Lenz, el trompeta Manfred Schoof, o més recentment amb els pianistes Joachim Kühn i Michael Wollny. També amb altres músics europeus o nord-americans de gira per Europa com els George Adams,Kenny Wheeler, Alan Skidmore, Richie Beirach o Lester Bowie, cal destacar la llarga i fructífera relació musical amb el pianista Bob Degen, nascut a Pensilvania i resident a Alemania des de 1974, van tocar junts sovint els anys 80 i 90. "The Journey" és un recopilatori que recull algunes joies de diferents períodes d'aquest excel.lent músic: gravacions amb Albert Mangelsdorff dels anys 60 i 70, amb Bob Degen (una autèntica troballa aquest pianista) en els 70 i 80 i amb un primerenc Michael Wollny de començaments de segle.  ALTAMENT RECOMANABLE. Fa uns dies en Josep va encetar un homenatge al pianista Harold MABERN i va recordar amb el disc "Wailin'" de 1969 la seva primera etapa vinculada al HardBop. Bastants programes enrere vam escoltar un Mabern més actual, clarament PostBop, era el disc "The First Milestone" amb els seus antics alumnes Eric Alexander i Joe Farnsworth amb qui va tenir una llarga relació concretada en ben be una vintena de gravacions; és la meva intenció en aquest programa recordar-lo a la dècada dels 90, excel.lents gravacions pel segell DIW amb els contrabaixistes Ron Carter o Christian McBride i els bateries Jack DeJohnette o Tony Reedus, escoltarem els Lullaby of Birland i Minority del disc "Mabern's Grooveyard"·del 96, de "The Leading Man" del 92 escoltarem  Yes or No i una trepidant versió de Full House amb el guitarrista Kevin Eubanks que ens connectarà amb la fantàstica gira europea del 65 dels Wes Montgomery i Jimmy Griffin acompanyats per un jove ... Harold Mabern.  També ho RECOMANEM !
    30 min
  • [Part 1] Harold MABERN (Wailin') & Joh TAYLOR (In Two Minds)
    Avui en Josep ha volgut retre homenatge al pianista i compositor Harold MABERN mort el passat 19 de Setembre. Va néixer a Memphis el 1936, de molt jove i estudiant de la Douglass High School ja tocava amb altres joves de Memphis: Frank Strozier, George Coleman i Booker Litle, el Hard Bop era en aquells moments la corrent majoritària. Una primera influencia que mantindrà sempre, va ser el pianista Phineas Newborn encara que  també hi haurà pinzellades de Ahmad Jamal o Horace Silver a la seva música (evident si escoltem el primer tema que hem seleccionat en aquest programa). Una primera etapa en la que Harold Mabern està plenament integrat en el Hard Bop  i tocarà amb alguns dels seus músics més destacats: Lee Morgan, Freddie Hubbard, Jackie McLean, Hank Mobley, Blue Mitchell, Jimmy Forrest, Art Farmer, Jimmy Heath, George Coleman, J.J. Johnsson i molts altres que farien una llista realment llarga ..., no podem oblidar la gira per Europa que va fer el 1965 acompanyant a Wes Montgomery i Johnny Griffin o els notables acompanyaments a cantants com la Betty Carter, Johnny Hartman, Sarah Vaughan o Joe Williams. A començaments dels 90 iniciarà la seva etapa "japonesa" , era un músic molt apreciat al Japó,  gravarà uns quants discs destacats pel segell DIW amb trios en els que participaven els contrabaixistes Ron Carter o Christian McBride i els bateries Jack DeJohnette o Tony Reedus. Canvi de segle i ara també a Japó i per Venus gravarà amb els seus antics alumnes de la University William Paterson , el saxo tenor Eric Alexander i el bateria Joe Farnsworth, aquesta associació és mantindrà posteriorment en els segells HighNote i Smoke Sessions fins practicament el final dels seus dies. "Wailin'" és el disc seleccionat per recordar Harold Mabern, any 1969 amb el Hard Bop encara vigent, és un recopilatori de dos discs: "Workin' & Wailin'"  i "Greasy Kid Stuff", en el dos completen la rítmica Buster Williams al contrabaix i Idris Muhamad  bateria, en el primer tenim a George Coleman al tenor i Virgil Jones a la trompeta, en el segon Lee Morgan és el trompeta i Hubert Laws el tenor, tota una sorpresa escoltar al reconegut flautista  Hubert Laws tocant el tenor, i ho fa força bé. Un bon disc de Hard Bop, molt representatiu del Harold Mabern de l' época, que ha servit per recordar aquell pianista vigorós que tan bé es va adaptar al que seria el Post Bop; ja l'hem escoltat en alguna ocasió amb els Eric Alexander i Joe Farnsworht i aviat complementarem la coneixença del músic amb algun dels bons discs a trio de la dècada dels 90.
    John TAYLOR pianista nascut a Manchester  el 1942. Els seus inicis van coincidir amb una de les èpoques més glorioses del Jazz Britànic, la que va de finals dels 60 a mitjans dels 70, es va associar el 1969 amb els saxofonistes Alan Skidmore i John Surman i despres amb els Mike Osborne, Mike Gibbs, Harry Beckett, Tony Oxley, Stu Martin, ...el bo i millor dels músics britànics del moment. El 1977 amb la vocalista Norma Winstone, la seva esposa en aquell moment, i el trompeta Kenny Wheeler crearan Azimuth un grup que feien una mena de jazz de cambra que va tenir un cert èxit amb uns 5 discs com a trio per ECM i uns quants més amb ells com a base i alguns convidats. Una gran afinitat amb Kenny Wheeler amb qui va seguir treballant sempre més, particularment destacat el període que va del 2005 al 2015 en el que pel segell Cam Jazz van fer excel.lents gravacions. "In Two Minds"  del 2011 és un disc a piano sòl i en alguns temes farà overdubbing sobre una línia que ell ha gravat previament, temes preciosos com la suite Ambleside o el 3/4 PM fan d' aquest un disc Absolutament RECOMANABLE.
    32 min
  • [Part 2] Harold MABERN (Wailin') & John TAYLOR (In Two Minds)
    Avui en Josep ha volgut retre homenatge al pianista i compositor Harold MABERN mort el passat 19 de Setembre. Va néixer a Memphis el 1936, de molt jove i estudiant de la Douglass High School ja tocava amb altres joves de Memphis: Frank Strozier, George Coleman i Booker Litle, el Hard Bop era en aquells moments la corrent majoritària. Una primera influencia que mantindrà sempre, va ser el pianista Phineas Newborn encara que  també hi haurà pinzellades de Ahmad Jamal o Horace Silver a la seva música (evident si escoltem el primer tema que hem seleccionat en aquest programa). Una primera etapa en la que Harold Mabern està plenament integrat en el Hard Bop  i tocarà amb alguns dels seus músics més destacats: Lee Morgan, Freddie Hubbard, Jackie McLean, Hank Mobley, Blue Mitchell, Jimmy Forrest, Art Farmer, Jimmy Heath, George Coleman, J.J. Johnsson i molts altres que farien una llista realment llarga ..., no podem oblidar la gira per Europa que va fer el 1965 acompanyant a Wes Montgomery i Johnny Griffin o els notables acompanyaments a cantants com la Betty Carter, Johnny Hartman, Sarah Vaughan o Joe Williams. A començaments dels 90 iniciarà la seva etapa "japonesa" , era un músic molt apreciat al Japó,  gravarà uns quants discs destacats pel segell DIW amb trios en els que participaven els contrabaixistes Ron Carter o Christian McBride i els bateries Jack DeJohnette o Tony Reedus. Canvi de segle i ara també a Japó i per Venus gravarà amb els seus antics alumnes de la University William Paterson , el saxo tenor Eric Alexander i el bateria Joe Farnsworth, aquesta associació és mantindrà posteriorment en els segells HighNote i Smoke Sessions fins practicament el final dels seus dies. "Wailin'" és el disc seleccionat per recordar Harold Mabern, any 1969 amb el Hard Bop encara vigent, és un recopilatori de dos discs: "Workin' & Wailin'"  i "Greasy Kid Stuff", en el dos completen la rítmica Buster Williams al contrabaix i Idris Muhamad  bateria, en el primer tenim a George Coleman al tenor i Virgil Jones a la trompeta, en el segon Lee Morgan és el trompeta i Hubert Laws el tenor, tota una sorpresa escoltar al reconegut flautista  Hubert Laws tocant el tenor, i ho fa força bé. Un bon disc de Hard Bop, molt representatiu del Harold Mabern de l' época, que ha servit per recordar aquell pianista vigorós que tan bé es va adaptar al que seria el Post Bop; ja l'hem escoltat en alguna ocasió amb els Eric Alexander i Joe Farnsworht i aviat complementarem la coneixença del músic amb algun dels bons discs a trio de la dècada dels 90.
    John TAYLOR pianista nascut a Manchester  el 1942. Els seus inicis van coincidir amb una de les èpoques més glorioses del Jazz Britànic, la que va de finals dels 60 a mitjans dels 70, es va associar el 1969 amb els saxofonistes Alan Skidmore i John Surman i despres amb els Mike Osborne, Mike Gibbs, Harry Beckett, Tony Oxley, Stu Martin, ...el bo i millor dels músics britànics del moment. El 1977 amb la vocalista Norma Winstone, la seva esposa en aquell moment, i el trompeta Kenny Wheeler crearan Azimuth un grup que feien una mena de jazz de cambra que va tenir un cert èxit amb uns 5 discs com a trio per ECM i uns quants més amb ells com a base i alguns convidats. Una gran afinitat amb Kenny Wheeler amb qui va seguir treballant sempre més, particularment destacat el període que va del 2005 al 2015 en el que pel segell Cam Jazz van fer excel.lents gravacions. "In Two Minds"  del 2011 és un disc a piano sòl i en alguns temes farà overdubbing sobre una línia que ell ha gravat previament, temes preciosos com la suite Ambleside o el 3/4 PM fan d' aquest un disc Absolutament RECOMANABLE.
    28 min
  • [Part 1] Harold LÓPEZ-NUSSA (Un Dia Cualquiera) & R. ALESSI, F. HERSCH (Only Many)
    La llista de músics cubans destacats és molt llarga i segueix sent llarga si parlem de pianistes; molt coneguts els Bebo i Chucho Valdés, pare i fill, Gonzalo Rubalcaba, Omar Sosa, Roberto Fonseca, Arturo O`Farrill, Rubén González, etc...etc... Harold LÓPEZ-NUSSA va néixer a Havana el 1983,  una família la seva de lo més musical, pare, mare, oncle i germà petit músics professionals i no resulta estrany per tant que ell sigui un destacat pianista de tècnica més que notable,  el seu és un currículum encara curt, per la seva joventut, amb una discografia que no arriba a la desena de títols i col.laboracions amb músics com Leo Brouwer, Gilles Peterson, Stephon Harris, David Sánchez i lògicament amb el seu pare i germà. " Un Dia Cualquiera" del 2018 és una troballa, una declaració d' amor a la seva Cuba i a la valuosa tradició musical cubana, hi trobarem una deliciosa combinació de Jazz amb ritmes com el Son i el Danzón de llarga tradició a Cuba , una "barreja" que respira naturalitat a tots els temes del disc, excel.lent la seva interpretació i també la dels seus acompanyants Gastón Joya al contrabaix i el seu germà petit Ruy López-Nussa a la bateria. Altament RECOMANABLE !!!
     "Only Many" té l' encant del que és inesperat, el plaer que ens arriba del que no podem predir i aquesta capacitat de sorprendre es manté no importa les vegades que escoltem el disc;  14 temes repartits com a composicions pròpies individuals, apunts improvitzats al moment i dues delicioses versions del Blue Midnight de Paul Motian i San Francisco Holiday de Thelonious Monk. El trompetista Ralph ALESSI i el pianista Fred HERSCH son MOLT BONS, però això  ja ho sabíem ..., no cal dir que aquest "Only Many" del 2018 és també  altament RECOMANABLE.
    30 min
  • [Part 2] Harold LÓPEZ-NUSSA (Un Dia Cualquiera) & R. ALESSI, F. HERSCH (Only Many)o
    La llista de músics cubans destacats és molt llarga i segueix sent llarga si parlem de pianistes; molt coneguts els Bebo i Chucho Valdés, pare i fill, Gonzalo Rubalcaba, Omar Sosa, Roberto Fonseca, Arturo O`Farrill, Rubén González, etc...etc... Harold LÓPEZ-NUSSA va néixer a Havana el 1983,  una família la seva de lo més musical, pare, mare, oncle i germà petit músics professionals i no resulta estrany per tant que ell sigui un destacat pianista de tècnica més que notable,  el seu és un currículum encara curt, per la seva joventut, amb una discografia que no arriba a la desena de títols i col.laboracions amb músics com Leo Brouwer, Gilles Peterson, Stephon Harris, David Sánchez i lògicament amb el seu pare i germà. " Un Dia Cualquiera" del 2018 és una troballa, una declaració d' amor a la seva Cuba i a la valuosa tradició musical cubana, hi trobarem una deliciosa combinació de Jazz amb ritmes com el Son i el Danzón de llarga tradició a Cuba , una "barreja" que respira naturalitat a tots els temes del disc, excel.lent la seva interpretació i també la dels seus acompanyants Gastón Joya al contrabaix i el seu germà petit Ruy López-Nussa a la bateria. Altament RECOMANABLE !!!
     "Only Many" té l' encant del que és inesperat, el plaer que ens arriba del que no podem predir i aquesta capacitat de sorprendre es manté no importa les vegades que escoltem el disc;  14 temes repartits com a composicions pròpies individuals, apunts improvitzats al moment i dues delicioses versions del Blue Midnight de Paul Motian i San Francisco Holiday de Thelonious Monk. El trompetista Ralph ALESSI i el pianista Fred HERSCH son MOLT BONS, però això  ja ho sabíem ..., no cal dir que aquest "Only Many" del 2018 és també  altament RECOMANABLE.
    29 min
  • [Part 1] Sarah Jane CION (Summer Night) & Hakon KORNSTAD, Havard WIIK (Eight Tunes ...)
    Mai havia sentit a parlar de la pianista Sarah Jane CION, poca informació a la xarxa i una producció discogràfica de només 4 títols, tot i que té el reconeixement de col·legues destacats com Fred Hersch, McCoy Tyner, Andy LaVerne, Larry Goldings o Clark Terry. En aquest "Summer Night" l' acompanyen el seu marit i contrabaixista Phil Pallombi, el sempre sorprenent Billy Hart a la bateria i en un parell de temes Michael Brecker al saxo tenor, una interpretació molt elegant al piano, sempre suau però incisiva quan cal i bones composicions fan que vingui de gust acceptar la proposició d'en Josep de  programar un altre disc seu, en aquest cas amb el saxofonista Chris Potter. RECOMANAT.Força desconegut també el saxofonista noruec Hakon KORNSTAD (Oslo 1977) i no gaire més el seu compatriota el pianista i compositor Havard WIIK, aquest un parell d' anys més jove i membre habitual de la banda Atomic,  també de Motif un grup de Jazz Experimental que ha tingut col.laboracions puntuals de músics com Lee Konitz, Kenny Wheeler, Joe Lovano, Joshua Redman, Chick Corea, etc. "Eight Tunes We Like" de 2003 i "The Bad and the Beautiful" el 2006 son  les dues gravacions que han fet junts aquest parell de músics, les dues son francament bones i la tria del primer l' he fet exclusivament perquè m'agrada i molt el tractament que fan de 8 temes emblemátics del Jazz, coneguts però no exactament standards. Unes interpretacions molt personals i apassionades on mantenint clarament les línies que les fan reconeixibles no es perjudica un alt nivell d' experimentació i recerca. No hi ha el menor dubte de que Jesus Maria i Calls de la Carla Bley o The Peacocks de Jimmy Rowles o  Humpty Dumpty de Ornette Coleman son del seu grat. Altament RECOMANABLE.
    23 min
  • [Part 2] Sarah Jane CION (Summer Night) & Hakon KORNSTAD, Havard WIIK (Eight Tunes ...)
    Mai havia sentit a parlar de la pianista Sarah Jane CION, poca informació a la xarxa i una producció discogràfica de només 4 títols, tot i que té el reconeixement de col·legues destacats com Fred Hersch, McCoy Tyner, Andy LaVerne, Larry Goldings o Clark Terry. En aquest "Summer Night" l' acompanyen el seu marit i contrabaixista Phil Pallombi, el sempre sorprenent Billy Hart a la bateria i en un parell de temes Michael Brecker al saxo tenor, una interpretació molt elegant al piano, sempre suau però incisiva quan cal i bones composicions fan que vingui de gust acceptar la proposició d'en Josep de  programar un altre disc seu, en aquest cas amb el saxofonista Chris Potter. RECOMANAT.Força desconegut també el saxofonista noruec Hakon KORNSTAD (Oslo 1977) i no gaire més el seu compatriota el pianista i compositor Havard WIIK, aquest un parell d' anys més jove i membre habitual de la banda Atomic,  també de Motif un grup de Jazz Experimental que ha tingut col.laboracions puntuals de músics com Lee Konitz, Kenny Wheeler, Joe Lovano, Joshua Redman, Chick Corea, etc. "Eight Tunes We Like" de 2003 i "The Bad and the Beautiful" el 2006 son  les dues gravacions que han fet junts aquest parell de músics, les dues son francament bones i la tria del primer l' he fet exclusivament perquè m'agrada i molt el tractament que fan de 8 temes emblemátics del Jazz, coneguts però no exactament standards. Unes interpretacions molt personals i apassionades on mantenint clarament les línies que les fan reconeixibles no es perjudica un alt nivell d' experimentació i recerca. No hi ha el menor dubte de que Jesus Maria i Calls de la Carla Bley o The Peacocks de Jimmy Rowles o  Humpty Dumpty de Ornette Coleman son del seu grat. Altament RECOMANABLE.
    29 min
  • [Part 1] Brad MEHLDAU (Seymour Reads ...) & Elton DEAN (Soft Bounds, Live at Le Triton)
    Els grans pianistes acostumen a tenir el seu "trio de tota la vida" i Brad MEHLDAU té el seu amb el contrabaixista Larry Grenadier des d'els seus inicis, començaments dels 90, i el bateria Jeff Ballard uns anys després substituint el Jordi Rossy. Aquesta estabilitat els permet la complicitat que trobem en aquest "Seymour Reads the Constitution!", un bon disc del 2018 molt variat en quant a temes, alguns de propis i altres de prestats, m´ha agradat particularment la versió que fan del vell standard del cançoner nord-americà Almost Like Being in Love. M'he quedat amb les ganes d' escoltar altres temes com Beatrice de Sam Rivers o Great Day  de Paul McCartney o De-Dah de Elmo Hope, potser en un proper programa ...  RECOMANAT.És àmpliament coneguda i reconeguda la participació del saxofonista Elton DEAN en una de les millors versions de la banda Soft Machine,  concretament el període que va de 1969 a 1972. Bastants anys després, a començaments del segle XXI, per nostàlgia o per les raons que siguin, rememorarà amb grups diferents l' antiga Soft Machine,  un d' ells va ser Soft Bounds i són el seu antic company Hugh Hooper al baix, la pianista  Sophia Domancich i el bateria Simon Goubert. Resulta interessant comparar l' evolució musical i personal del  Elton Dean membre de Soft Machine ( amb Hugh Hooper baix, Mike Ratledge teclats i Robert Wyatt bateria) i el "nou" Elton Dean de començaments de segle: un sol tema "King and Queens", una primera versió de 3 minuts en el directe a Bremen de 1971 recollit en el disc "Virtually" i la segona versió, bastant més llarga, de 2004 en el "Live at Le Triton" a Paris amb Soft Bounds,  ... que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
    31 min
  • [Part 2] Brad MEHLDAU (Seymour Reads ...) & Elton DEAN (Soft Bounds, Live at Le Triton)
    Els grans pianistes acostumen a tenir el seu "trio de tota la vida" i Brad MEHLDAU té el seu amb el contrabaixista Larry Grenadier des d'els seus inicis, començaments dels 90, i el bateria Jeff Ballard uns anys després substituint el Jordi Rossy. Aquesta estabilitat els permet la complicitat que trobem en aquest "Seymour Reads the Constitution!", un bon disc del 2018 molt variat en quant a temes, alguns de propis i altres de prestats, m´ha agradat particularment la versió que fan del vell standard del cançoner nord-americà Almost Like Being in Love. M'he quedat amb les ganes d' escoltar altres temes com Beatrice de Sam Rivers o Great Day  de Paul McCartney o De-Dah de Elmo Hope, potser en un proper programa ...  RECOMANAT.És àmpliament coneguda i reconeguda la participació del saxofonista Elton DEAN en una de les millors versions de la banda Soft Machine,  concretament el període que va de 1969 a 1972. Bastants anys després, a començaments del segle XXI, per nostàlgia o per les raons que siguin, rememorarà amb grups diferents l' antiga Soft Machine,  un d' ells va ser Soft Bounds i són el seu antic company Hugh Hooper al baix, la pianista  Sophia Domancich i el bateria Simon Goubert. Resulta interessant comparar l' evolució musical i personal del  Elton Dean membre de Soft Machine ( amb Hugh Hooper baix, Mike Ratledge teclats i Robert Wyatt bateria) i el "nou" Elton Dean de començaments de segle: un sol tema "King and Queens", una primera versió de 3 minuts en el directe a Bremen de 1971 recollit en el disc "Virtually" i la segona versió, bastant més llarga, de 2004 en el "Live at Le Triton" a Paris amb Soft Bounds,  ... que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
    26 min
  • [Part 1] Branford MARSALIS ( The Secret Between ...) & Stolas: Book of Angels Vol 12 ( feat Joe LOVANO)
    Branford MARSALIS és un saxofonista, compositor i bandleader amb una trajectòria impresionant, com a solista en projectes ben diversos que van des d' el Pop-Rock, amb Sting, Phil Collins o Grateful Dead, diferents formacions de Clàssica, la Simfònica de Carolina del Nord o la Filharmònica de Nova York entre d'altres, un grup Buckshot LeFonque que barreja el Jazz clàssic amb el R&B, Hip-Hop, Pop, Rock ...,  professor honorari en diferents institucions universitaries, ha participat en algun film amb el seu amic el director Spike Lee, etc... etc... De tant en tant descansa d' aquesta frenètica activitat i grava amb el seu Quartet, té de l'ordre d'una trentena de gravacions com a lider en aquest format en el que sempre ha apostat per una estabilitat que s'ha traduït en una gran compenetració entre els components del Quartet,  "The Secret Between the Shadow and the Soul" de 2018 és l' ultim disc i la compenetració dels músics està més que garantida: Joey Calderazzo el seu pianista des de 1998 quan va substituir el meravellós Kirk Kirkland mort aquell mateix any, Eric Revis el contrabaixista des d'el 97 i Justin Faulkner un bateria amb la difícil tasca de substituir el gran Jeff "Tain" Watts que després de més de 20 anys amb el Branford,  el 2009 va voler volar pel seu compte. El disc és bo i tot i el difícil que resulta destacar un tema, ho farem amb l' ultim que hem seleccionat, un emotiu homenatge  a la seva mare, la Dolores, morta poc abans. Un tema preciós i un disc MOLT RECOMANABLE !"Book of Angels" és un dels molts projectes del hiper prolífic John Zorn. Una entrega per capítols , més de 30 a dia d' avui, en els que Zorn hi interve com a productor, compositor i ocasionalment com a intèrpret del saxo alto, un denominador comú a tota la serie és que  totes les composicions que s'interpreten son seves i tenen com a base la musica tradicional jueva;  els intèrprets seran ben diversos, músics creatius i amb gran afinitat als plantejaments del "jefe", alguns de particularment extrems... "Stolas: Book of Angels Vol.12" és l' entrega que programem avui i possiblement una de les més Mainstream de la serie, amb la base dels antics membres de Masada, Dave Doglas trompeta, Greg Cohen contrabaix, Joey Baron bateria i en un tema el propi John Zorn al saxo alto, afegim el pianista Uri Caine i el saxo tenor Joe Lovano.  El RECOMANEM també !
    30 min