Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part 2] Remembering ... ROY HARGROVE
    Avui recordem el gran trompetista que va ser Roy HARGROVE, mort el passat 2 de Novembre. El Juan i en Josep han preparat aquest mini homenatge que a mi m'ha permès conèixer millor un músic al que per raons que no comprenc, no havia prestat l' atenció que sens dubte mereix.
    A la primera part del programa en Josep ens presenta dues gravacions: el directe al Masey Hall "Directions in Music", gravat el 2001 amb ni més ni menys que Michael Brecker saxo tenor, Herbie Hancock piano, John Patitucci contrabaix i Brian Blade bateria. Un homenatge a Miles Davis i John Coltrane en el que no ens costa gens reconèixer el meravellós quintet del Davis amb els Wayne Shorter, Ron Carter, Tony Williams i Herbie Hancock, naturalment..., escoltarem un sol tema en el que encadena de manera magistral els So What i Impressions. Tot seguit Roy HARGROVE recordarà en el disc "Habana" de 1997, la seva vinculació personal i musical amb Cuba: David Sánchez saxo tenor, Gary Bartz saxo alto, Frank Lacy trombó, Chucho Valdés piano, John Benítez contrabaix, i Horacio "El Negro" Fernández bateria, en alguns temes Russell Malone guitarra i Miguel "Angá" Diaz, José Luis Quintero complementant la percussió. Un molt bon disc, també. A la segona part, el Juan ens explica el següent:
    Nacido en Texas, fué descubierto por Wynton Marsalis y a finales de los años 80 empezó a participar en jam sessions en Nueva York. En su primera grabación colaboró con Bobby Watson y en el año 1994 fué contratado por Verve. A partir de aquí realizó como líder cerca de veinte grabaciones con figuras destacadas dentro del mundo del "Hard Bop" de los 90´. Su experiencia como "sideman" es larga y ha colaborado con músicos como Carl Allen, Ralph Moore, Antonio Hart, Sonny Rollins, Jackie McLean, Joshua Redman, David Sánchez, Johnny Griffin, Shirley Horn, Christian Mc Bride, Jimmy Smith, Cedar Walton, Niels Pedersen, Oscar Peterson, Ray Brown, Roy Haynes, Jimmy Cobb... y un largo etcétera. Músico polifacético que cultivó otros estilos con su banda RH FACTOR, como funk, hip-hop y soul.
    Para esta ocasión hemos seleccionado 2 grabaciones "Nothing serious" del año 2006 con Justin Robinson al saxo alto y flauta, Dwayne Burno al bajo, Willie Jones III a la batería, Ronnie Maththews al piano, y Roy Hargrove a la trompeta y fliscornio. No son músicos muy conocidos pero aportan una excelente ejecución y conjunción con el resto de la banda: jazz de calidad sin tapujos. El siguiente disco que hemos seleccionado es "Parker´s Mood" (1995) que como indica su título,está basado en grabaciones del famoso saxofonista Charlie Parker. Aquí le acompañan Stephen Scott al piano y Christian McBride al bajo. Un trabajo elegante y con gran clase, donde Roy Hargrove muestra su técnica y musicalidad interpretando unas excelentes versiones de estos "standards". Esperamos que disfrutéis de éste músico que despunta como uno de los más significativos trompetistas de los últimos 40 años. Moltes gràcies per la teva música Mr. HARGROVE.
    31 min
  • [Part 1]D.DOUGLAS, J.LOVANO (Scandal) & Lucian BAN ( Enesco Re-Imagined)
    Dave DOUGLAS i Joe LOVANO no inventen res en aquest "Scandal" de 2017, però sempre és un plaer escoltar aquest parell de "gats vells" Els dos comparteixen una llarga i exitosa carrera en fronts i experiències ben diverses, qui no recorda ell imaginatius treballs de Dave Douglas en el Masada de John Zorn, també hi era Joey Baron, o en el Tiny Bell Trio o en qualsevol dels molts grups que ha liderat ... si parlem de Joe Lovano ens venen a la memòria les magnífiques gravacions que ha fet per Blue Note, menció especial pel seu gloriós "From the Soul" de 1991, i també els treballs amb Paul Motian i el guitarrista Bill Frisell gravats a ECM, Soul Note o Winter & Winter. Un tercer veterà Top en aquest Scandal és el bateria Joey Baron i completen el quintet dos bons músics emergents, el pianista Lawrence Fields i la contrabaixista Linda Oh, un grup molt consistent que ja fa uns anys que treballen junts i que fan una musica molt PLAENT d'escoltar.
    George Enescu va ser un compositor, pianista, violinista i director d' orquestra que va néixer a Rumania el 1881 i va morir a Paris el 1955. Figura idolatrada a la seva Rumania natal, es celebra anualment el Festival Internacional George Enescu i el 2009 hi va participar el seu compatriota pianista, compositor i arranjador Lucian BAN, el resultat va ser la gravació d' aquest Enesco Re-Imagined que colidera amb el contrabaixista John Hebert i que en configuració d' octet hi participen també Ralph Alessi trompeta, Tony Malaby saxo tenor, Mat Maneri viola, Albretch Maurer violi, Gerald Cleaver bateria i Badal Roy tabla i percussió. Desconeixem del tot els originals de George Enescu, però la Re Imaginació que en fan Lucian Ban i el seu octet és absolutament FASCINANT!
    31 min
  • [Part 2]D.DOUGLAS, J.LOVANO (Scandal) & Lucian BAN (Enesco Re-Imagined)
    Dave DOUGLAS i Joe LOVANO no inventen res en aquest "Scandal" de 2017, però sempre és un plaer escoltar aquest parell de "gats vells" Els dos comparteixen una llarga i exitosa carrera en fronts i experiències ben diverses, qui no recorda ell imaginatius treballs de Dave Douglas en el Masada de John Zorn, també hi era Joey Baron, o en el Tiny Bell Trio o en qualsevol dels molts grups que ha liderat ... si parlem de Joe Lovano ens venen a la memòria les magnífiques gravacions que ha fet per Blue Note, menció especial pel seu gloriós "From the Soul" de 1991, i també els treballs amb Paul Motian i el guitarrista Bill Frisell gravats a ECM, Soul Note o Winter & Winter. Un tercer veterà Top en aquest Scandal és el bateria Joey Baron i completen el quintet dos bons músics emergents, el pianista Lawrence Fields i la contrabaixista Linda Oh, un grup molt consistent que ja fa uns anys que treballen junts i que fan una musica molt PLAENT d'escoltar.
    George Enescu va ser un compositor, pianista, violinista i director d' orquestra que va néixer a Rumania el 1881 i va morir a Paris el 1955. Figura idolatrada a la seva Rumania natal, es celebra anualment el Festival Internacional George Enescu i el 2009 hi va participar el seu compatriota pianista, compositor i arranjador Lucian BAN, el resultat va ser la gravació d' aquest Enesco Re-Imagined que colidera amb el contrabaixista John Hebert i que en configuració d' octet hi participen també Ralph Alessi trompeta, Tony Malaby saxo tenor, Mat Maneri viola, Albretch Maurer violi, Gerald Cleaver bateria i Badal Roy tabla i percussió. Desconeixem del tot els originals de George Enescu, però la Re Imaginació que en fan Lucian Ban i el seu octet és absolutament FASCINANT!
    29 min
  • [Part 1] Dexter GORDON (Bouncin' with Dex) & Branford MARSALIS (A Love Supreme)
    Un gegant del saxo tenor i no només per la seva alçada física, feia gairebé dos metres, Dexter GORDON va ser segurament el primer saxo tenor del Bop amb una sonoritat rugosa i voluminosa que anticipava les de John Coltrane i sobretot de Sonny Rollins, que mai van negar la seva influència, com també ell va aprendre posteriorment d' aquests altres dos gegants. Una primera etapa americana amb discs destacats com The Chase o Go!, emigrarà a Europa el 1963, primer a Paris on va fer gravacions meravelloses, qui no recorda el seu Our Man in Paris amb el Bud Powell, desprès a Dinamarca on se li recorden actuacions memorables al Montmartre de Copenhague i estupendes gravacions per SteepleChase com aquest "Bouncin' with Dex" del 75 amb Tete Montoliu al piano, un Tete que estava en un dels moments mes dolços de la seva carrera, i ni més ni menys que Niles Pedersen al contrabaix i Billy Higgins bateria. El 1976 retornarà als Estats Units. Un disc fàcilment RECOMANABLE.
    L'any 1963 John Coltrane cercava la connexió musica - espiritualitat en el seu mític A Love Supreme. El saxofonista Branford MARSALIS reinterpreta el 2003 en un directe a Amsterdam aquest A Love Supreme; hi ha respecte, gairebé reverència, però deixant de banda qualsevol consideracio mística obté una extraordinaria actuació "estrictament musical". Un gran Quartet el que tenia B. Marsalis en aquella època, amb els Joey Calderazzo al piano, Eric Revis contrabaix i Jeff "Tain" Watts bateria, tots fan aquí una feina impresionant i el resultat és aquest directe "d' alt voltatge" amb un públic totalment entregat. No cal dir que RECOMANEM aquest " A Love Supreme. Live in Amsterdam".
    33 min
  • [Part 2] Dexter GORDON (Bouncin' with Dex) & Branford MARSALIS (A Love Supreme)
    Un gegant del saxo tenor i no només per la seva alçada física, feia gairebé dos metres, Dexter GORDON va ser segurament el primer saxo tenor del Bop amb una sonoritat rugosa i voluminosa que anticipava les de John Coltrane i sobretot de Sonny Rollins, que mai van negar la seva influència, com també ell va aprendre posteriorment d' aquests altres dos gegants. Una primera etapa americana amb discs destacats com The Chase o Go!, emigrarà a Europa el 1963, primer a Paris on va fer gravacions meravelloses, qui no recorda el seu Our Man in Paris amb el Bud Powell, desprès a Dinamarca on se li recorden actuacions memorables al Montmartre de Copenhague i estupendes gravacions per SteepleChase com aquest "Bouncin' with Dex" del 75 amb Tete Montoliu al piano, un Tete que estava en un dels moments mes dolços de la seva carrera, i ni més ni menys que Niles Pedersen al contrabaix i Billy Higgins bateria. El 1976 retornarà als Estats Units. Un disc fàcilment RECOMANABLE.
    L'any 1963 John Coltrane cercava la connexió musica - espiritualitat en el seu mític A Love Supreme. El saxofonista Branford MARSALIS reinterpreta el 2003 en un directe a Amsterdam aquest A Love Supreme; hi ha respecte, gairebé reverència, però deixant de banda qualsevol consideracio mística obté una extraordinaria actuació "estrictament musical". Un gran Quartet el que tenia B. Marsalis en aquella època, amb els Joey Calderazzo al piano, Eric Revis contrabaix i Jeff "Tain" Watts bateria, tots fan aquí una feina impresionant i el resultat és aquest directe "d' alt voltatge" amb un públic totalment entregat. No cal dir que RECOMANEM aquest " A Love Supreme. Live in Amsterdam".
    38 min
  • [Part 1] Joe HENDERSON (Double Rainbow) & Vijay IYER (Blood Sutra)
    Inevitablement quan arriva l' estiu al meu amic Josep se li dispara la vena "bossanovera" i és que realment la Bossa Nova encaixa de meravella amb la lluminositat, colors i escalfor de l' estiu. A "Double Rainbow: The Music of Antonio Carlos Jobim" hi trobarem un madur Joe HENDERSON que amb la seva calidesa i proximitat resulta l' intèrpret ideal de la música del càlid i proper Antonio Carlos Jobim; dues formacions ben diferents:, la "brasileira" amb la pianista Eliane Elias, guitarra Oscar Castro-Neves, ·baix Nico Assumpçao i bateria Paulo Braga i la "yankee" amb els Herbie Hancock, Christian McBride i Jack DeJohnette ... hi ha consens, és bastant més creïble la formació brasileira interpretant a Jobim un músic intemporal i MÀGIC.
    El creixement com a músic del pianista Vijay IYER és imparable i ja en els seus primers treballs mostrava una gran personalitat. "Blood Sutra" és una gravació del 2003 i vindria a ser la continuació del "Panoptic Modes" de l' any 2000, és aquest un període en el que encara hi son ben presents els plantejaments de Steve Coleman i el seu M-Base, repeteixen el saxo alto Rudresh Mahanthappa i el contrabaixista Stephan Crump respecte al "Panoptic" i ara el bateria és Tyshawn Sorey, assegurant una rítmica tan poderosa, o més. que en el disc precedent ..., poderós també Mahanthappa encara que l' interacció amb el seu soci Iyer és clarament menor. Un BON DISC aquest "Blood Sutra" que combina temàtiques i influències ben diverses amb un excepcional intèrpret al piano ... Vijay Iyer.
    32 min
  • [Part 2] Joe HENDERSON (Double Rainbow) & Vijay IYER (Blood Sutra)
    Inevitablement quan arriva l' estiu al meu amic Josep se li dispara la vena "bossanovera" i és que realment la Bossa Nova encaixa de meravella amb la lluminositat, colors i escalfor de l' estiu. A "Double Rainbow: The Music of Antonio Carlos Jobim" hi trobarem un madur Joe HENDERSON que amb la seva calidesa i proximitat resulta l' intèrpret ideal de la música del càlid i proper Antonio Carlos Jobim; dues formacions ben diferents:, la "brasileira" amb la pianista Eliane Elias, guitarra Oscar Castro-Neves, ·baix Nico Assumpçao i bateria Paulo Braga i la "yankee" amb els Herbie Hancock, Christian McBride i Jack DeJohnette ... hi ha consens, és bastant més creïble la formació brasileira interpretant a Jobim un músic intemporal i MÀGIC.
    El creixement com a músic del pianista Vijay IYER és imparable i ja en els seus primers treballs mostrava una gran personalitat. "Blood Sutra" és una gravació del 2003 i vindria a ser la continuació del "Panoptic Modes" de l' any 2000, és aquest un període en el que encara hi son ben presents els plantejaments de Steve Coleman i el seu M-Base, repeteixen el saxo alto Rudresh Mahanthappa i el contrabaixista Stephan Crump respecte al "Panoptic" i ara el bateria és Tyshawn Sorey, assegurant una rítmica tan poderosa, o més. que en el disc precedent ..., poderós també Mahanthappa encara que l' interacció amb el seu soci Iyer és clarament menor. Un BON DISC aquest "Blood Sutra" que combina temàtiques i influències ben diverses amb un excepcional intèrpret al piano ... Vijay Iyer.
    28 min
  • [Part 1] REDMAN, MEHLDAU (Nearness) & Hilton RUIZ (Piano Man)
    Dos vells amics, Joshua REDMAN i Brad MEHLDAU, es retroben el 2011, fan una gira i graven aquest "Nearness". Havien gravat el 1994 un bon disc, "MoodSwing", a nom d'un Joshua Redman que en aquell moment era una promesa tutelada per el seu pare Dewey Redman, un saxo tenor també que a les dècades dels 70 i 80 havia destacat en els grups de Ornette Coleman i Keith Jarret i que va liderar Old and New Dreams un grup on hi eren antics col.laboradors de Coleman: Don Cherry, Charlie Haden i Ed Blackewll. Curiosament, o no, les coincidències estilístiques entre pare i fill son practicament inexistents, Dewey un músic intuïtiu,visceral i que tenia el blues a la sang i per contra un Joshua molt més acadèmic que intuïtiu i considerablement més "cool". El fenomen Brad Mehldau comença poc després amb un brillant "Introducing Brad Mehldau" el 1995, al que seguiran els "Art of the Trio ..." i un fantàstic "Alone Togheter" amb Lee Konitz i Charlie Haden el 97 al Village Vanguard, desprès ...clars i ombres. Hem escoltat només dos talls d'aquest "Nearness": Ornithology i In Walked Bud, dos temes emblemàtics del BeBop i una revisió ANTOLÒGICA en la que dos excel.lents músics entremesclen línies del Bop i del Cool amb gran maestria i un resultat de lo més atractiu. RECOMANACIÓ INCONDICIONAL.
    Tres músics molt calents ...Hilton RUIZ és el pianista, Buster Williams el contrabaixista, Billy Higgins el bateria i "Piano Man" és un disc vibrant com no podia ser d'un altre manera.
    Hilton Ruiz va néixer el 1952 a Puerto Rico, nen prodigi que amb 8 anyets feia concerts interpretant a Mozart i que es va interessar ràpidament per el Jazz; va rebre formació del pianista Cedar Walton i sobretot de Mary Lou Williams la seva principal valedora i qui més va influir en la seva música. El 1973 entrarà al grup del multi instrumentista Rashan Roland Kirk amb qui estarà 4 anys, una llarga gira acompanyant a Clark Terry, formarà part del Work Shop del trompetista Joe Newman i acompanyarà a figures de la talla dels Freddie Hubard, Joe Henderson, Sony Stitt, Art Blakey, Frank Foster, Chico Freeman, ... també a les cantants Betty Carter i Abbey Lincoln. A les dècades dels 80 i 90 intensifica el caràcter llatí de la seva música, treballarà amb Tito Puente, Paquito d' Rivera, Steve Turre, Ignacio Berroa i obtindrà un cert èxit comercial, va morir l'any 2006 amb només 54 anys. De Billy Higgins el millor elogi el va fer el gran Max Roach: "és capaç de fer swinguejar un mort ..." i de Buster Williams que no podia ser un altre el contrabaixista elegit per aquesta joia que és "Piano Man"...
    28 min
  • [Part 2] REDMAN, MEHLDAU (Nearness) & Hilton RUIZ (Piano Man)
    Dos vells amics, Joshua REDMAN i Brad MEHLDAU, es retroben el 2011, fan una gira i graven aquest "Nearness". Havien gravat el 1994 un bon disc, "MoodSwing", a nom d'un Joshua Redman que en aquell moment era una promesa tutelada per el seu pare Dewey Redman, un saxo tenor també que a les dècades dels 70 i 80 havia destacat en els grups de Ornette Coleman i Keith Jarret i que va liderar Old and New Dreams un grup on hi eren antics col.laboradors de Coleman: Don Cherry, Charlie Haden i Ed Blackewll. Curiosament, o no, les coincidències estilístiques entre pare i fill son practicament inexistents, Dewey un músic intuïtiu,visceral i que tenia el blues a la sang i per contra un Joshua molt més acadèmic que intuïtiu i considerablement més "cool". El fenomen Brad Mehldau comença poc després amb un brillant "Introducing Brad Mehldau" el 1995, al que seguiran els "Art of the Trio ..." i un fantàstic "Alone Togheter" amb Lee Konitz i Charlie Haden el 97 al Village Vanguard, desprès ...clars i ombres. Hem escoltat només dos talls d'aquest "Nearness": Ornithology i In Walked Bud, dos temes emblemàtics del BeBop i una revisió ANTOLÒGICA en la que dos excel.lents músics entremesclen línies del Bop i del Cool amb gran maestria i un resultat de lo més atractiu. RECOMANACIÓ INCONDICIONAL.
    Tres músics molt calents ...Hilton RUIZ és el pianista, Buster Williams el contrabaixista, Billy Higgins el bateria i "Piano Man" és un disc vibrant com no podia ser d'un altre manera.
    Hilton Ruiz va néixer el 1952 a Puerto Rico, nen prodigi que amb 8 anyets feia concerts interpretant a Mozart i que es va interessar ràpidament per el Jazz; va rebre formació del pianista Cedar Walton i sobretot de Mary Lou Williams la seva principal valedora i qui més va influir en la seva música. El 1973 entrarà al grup del multi instrumentista Rashan Roland Kirk amb qui estarà 4 anys, una llarga gira acompanyant a Clark Terry, formarà part del Work Shop del trompetista Joe Newman i acompanyarà a figures de la talla dels Freddie Hubard, Joe Henderson, Sony Stitt, Art Blakey, Frank Foster, Chico Freeman, ... també a les cantants Betty Carter i Abbey Lincoln. A les dècades dels 80 i 90 intensifica el caràcter llatí de la seva música, treballarà amb Tito Puente, Paquito d' Rivera, Steve Turre, Ignacio Berroa i obtindrà un cert èxit comercial, va morir l'any 2006 amb només 54 anys. De Billy Higgins el millor elogi el va fer el gran Max Roach: "és capaç de fer swinguejar un mort ..." i de Buster Williams que no podia ser un altre el contrabaixista elegit per aquesta joia que és "Piano Man"...
    27 min
  • [Part 1] Eddie GOMEZ (Next Future) & Pianista P interpreta a Compositor C
    Eddie GÓMEZ va ser un dels contrabaxistes preferits de Bill Evans i l' únic capaç d' omplir el buit que va deixar Scott LaFaro en el seu trio: onze anys i més de 30 discs al seu costat ..., pot haver-hi millor carta de presentació per un contrabaixista?. Nascut a Puerto Rico el 1944, treballador incansable en infinitat de projectes d' estils ben diversos: Fusió durant cinc anys amb els Steps Ahead dels Mike Mainieri i Michael Brecker, acompanyant a músics del Pop com Simon & Garfunkel o Mark Knopfler, concerts de Clàssica, amb Chick Corea, sideman amb Lee Konitz, Miles Davis, Paul Bley, Marian McPartland, etc ... etc..., també un gran educador que ha col.laborat en moltes institucions a diferents països i que actualment és professor emèrit al Conservatori de Puerto Rico En aquest "Next Future" de 1993, disfrutarem de la seva musicalitat i tècnica portentosa però també de la categoria dels seus acompanyants: Rick Margitza un saxo tenor de sonoritat bella i distintiva, James Williams piano, Chick Corea sintetitzadors, Lenny White bateria i en algun tema l' excel.lent flautista que és Jeremy Steig. Un disc MOLT PLAENT d' escoltar.
    Segona part amb PIANISTA MISTERIÓS, que no desconegut per els oients d'aquest programa. Una de les seves especialitats és gravar a piano sol discos dedicats integrament a la música d'un destacat compositor,... aquest és el cas i la gravació és de 1994. Considerat en els seus inicis com un simple seguidor de Bill Evans, li ha costat rebre el reconeixement generalitzat que té a dia d' avui i que alumnes seus com Brad Mehldau o Ethan Iverson van obtenir abans que ell. Molts entrebancs importants de salut: diagnosticat com a portador de SIDA des de 1984, va patir un coma l' any 2008 que el va tenir a les portes de la mort amb una llarga i dura rehabilitació que va superar i de la que en va sortir amb una inusual empenta creativa. En quant al COMPOSITOR, dir que va ser un discret trombonista en algunes orquestres importants dels anys 40 i 50, on eren valorats els seus arranjaments i composicions, va treballar per la ràdio i televisió i va ser un destacat compositor de bandes sonores, una d'elles la de la pel.licula MASH. El disc?... MOLT BO!
    30 min