Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part 2] Eddie GOMEZ (Next Future) & Pianista P interpreta a Compositor C
    Eddie GÓMEZ va ser un dels contrabaxistes preferits de Bill Evans i l' únic capaç d' omplir el buit que va deixar Scott LaFaro en el seu trio: onze anys i més de 30 discs al seu costat ..., pot haver-hi millor carta de presentació per un contrabaixista?. Nascut a Puerto Rico el 1944, treballador incansable en infinitat de projectes d' estils ben diversos: Fusió durant cinc anys amb els Steps Ahead dels Mike Mainieri i Michael Brecker, acompanyant a músics del Pop com Simon & Garfunkel o Mark Knopfler, concerts de Clàssica, amb Chick Corea, sideman amb Lee Konitz, Miles Davis, Paul Bley, Marian McPartland, etc ... etc..., també un gran educador que ha col.laborat en moltes institucions a diferents països i que actualment és professor emèrit al Conservatori de Puerto Rico En aquest "Next Future" de 1993, disfrutarem de la seva musicalitat i tècnica portentosa però també de la categoria dels seus acompanyants: Rick Margitza un saxo tenor de sonoritat bella i distintiva, James Williams piano, Chick Corea sintetitzadors, Lenny White bateria i en algun tema l' excel.lent flautista que és Jeremy Steig. Un disc MOLT PLAENT d' escoltar.
    Segona part amb PIANISTA MISTERIÓS, que no desconegut per els oients d'aquest programa. Una de les seves especialitats és gravar a piano sol discos dedicats integrament a la música d'un destacat compositor,... aquest és el cas i la gravació és de 1994. Considerat en els seus inicis com un simple seguidor de Bill Evans, li ha costat rebre el reconeixement generalitzat que té a dia d' avui i que alumnes seus com Brad Mehldau o Ethan Iverson van obtenir abans que ell. Molts entrebancs importants de salut: diagnosticat com a portador de SIDA des de 1984, va patir un coma l' any 2008 que el va tenir a les portes de la mort amb una llarga i dura rehabilitació que va superar i de la que en va sortir amb una inusual empenta creativa. En quant al COMPOSITOR, dir que va ser un discret trombonista en algunes orquestres importants dels anys 40 i 50, on eren valorats els seus arranjaments i composicions, va treballar per la ràdio i televisió i va ser un destacat compositor de bandes sonores, una d'elles la de la pel.licula MASH. El disc?... MOLT BO!
    31 min
  • [Part 1] Bill CHARLAP (Somewhere) & Lee KONITZ (Parallels)
    Bill CHARLAP és un gran especialista en el Great American Songbook i en aquest "Somewhere. The Songs of Leonard Bernstein" de 2003 el motiu és la música de Bernstein en el centenari del seu naixement. Una autèntica delícia escoltar aquest trio que funciona a la perfecció, el contrabaixista Peter Washington, bateria Kenny Washington i pianista Bill Charlap porten més de vint anys tocant junts, la simbiosi és total i la seva música és un prodigi de sofisticació i elegància, hem escoltat infinitat de vegades aquestes composicions i és un plaer tornar a escoltar Lonely Town, Some Other Time, America,... interpretades per aquest gran pianista que és Bill Charlap. MOLT BO.
    Els anys 40 un genial Lennie Tristano va inventar aquell revers del BeBop que va ser el Cool, un moviment curt en el temps , amb pocs músics associats, però que entre d' altres aspectes va sentar les bases del que seria la lliure improvisació. Lee KONITZ va ser un dels seus alumnes avantatjats, un músic que no ha parat mai de re inventar-se i que en aquest "Parallels" de l' any 2000 ens presenta una refrescant re interpretació d' aquell antic Cool. Mark Turner farà la rèplica de l' altre alumne avantatjat que va ser Warne Marsh i el guitarrista Peter Bernstein afegirà un plus de lluminositat que fa molt atractiva aquesta revisió, Steve Gilmore contrabaix i Bill Goodwin bateria, la rítmica que va tenir Phil Woods durant tant de temps, també fan un bon treball. RECOMANAT.
    35 min
  • [Part 2] Bill CHARLAP (Somewhere) & Lee KONITZ (Parallels)
    Bill CHARLAP és un gran especialista en el Great American Songbook i en aquest "Somewhere. The Songs of Leonard Bernstein" de 2003 el motiu és la música de Bernstein en el centenari del seu naixement. Una autèntica delícia escoltar aquest trio que funciona a la perfecció, el contrabaixista Peter Washington, bateria Kenny Washington i pianista Bill Charlap porten més de vint anys tocant junts, la simbiosi és total i la seva música és un prodigi de sofisticació i elegància, hem escoltat infinitat de vegades aquestes composicions i és un plaer tornar a escoltar Lonely Town, Some Other Time, America,... interpretades per aquest gran pianista que és Bill Charlap. MOLT BO.
    Els anys 40 un genial Lennie Tristano va inventar aquell revers del BeBop que va ser el Cool, un moviment curt en el temps , amb pocs músics associats, però que entre d' altres aspectes va sentar les bases del que seria la lliure improvisació. Lee KONITZ va ser un dels seus alumnes avantatjats, un músic que no ha parat mai de re inventar-se i que en aquest "Parallels" de l' any 2000 ens presenta una refrescant re interpretació d' aquell antic Cool. Mark Turner farà la rèplica de l' altre alumne avantatjat que va ser Warne Marsh i el guitarrista Peter Bernstein afegirà un plus de lluminositat que fa molt atractiva aquesta revisió, Steve Gilmore contrabaix i Bill Goodwin bateria, la rítmica que va tenir Phil Woods durant tant de temps, també fan un bon treball. RECOMANAT.
    26 min
  • [Part 1] Marylin CRISPELL (Amaryllis) & SFJazz Collective ( Music of Joe Henderson)
    Marylin CRISPELL és una excel.lent i ja veterana pianista de trajectòria molt destacada. Nascuda el 1947 a Philadelphia, va començar a treballar amb l' Anthony Braxton i va ser part important en els seus grups durant deu anys, la seva discografia com a líder supera els 50 títols i bona part d' ells realment destacats, un d'aquests seria "For Coltrane" del 1993 en el que manifesta la seva admiració per John Coltrane que va ser qui la va induir a dedicar-se plenament al Jazz. Tampoc nega influències de Cecil Taylor i una marcada compatibilitat amb la manera d'entendre la música del pianista Paul Bley, els dos han facilitat de manera extraordinària l' apropament a les avantguardes de molts aficionats al jazz. "Amaryllis" de l' any 2000, és un altre disc excel.lent de la seva discografia i és que al seu costat hi té al contrabaixista Gary Peacock i el bateria Paul Motian dos músics tan creatius com ella mateixa, una música de certa complexitat que la Crispell interpreta amb tota la lògica i coherència del mon ( no és això el que també feia Paul Bley?). Un MOLT BON DISC
    El SFJAzz és un col.lectiu variable de músics que des de l'any 2004 es concentren cada primavera a San Francisco i durant unes setmanes preparen un repertori que inclourà arranjaments de composicions d'una figura destacada del Jazz Modern, o del Pop, a més de composicions preparades per l' ocasió per cadascun dels membres del col.lectiu. Amb aquest material faran una serie de concerts i organitzaran un seguit de seminaris a l' àrea de S.Francisco, el primer director artístistic va ser Joshua Redman, de 2004 a 2007 i en les diferents edicions ha passat per aquest SFJazz Collective un nombre important dels músics destacats com Mark Turner, Joe Lovano, Dave Douglas, Nicholas Payton, Renee Rosnes, Jeff Ballard, Brian Blade, etc..., i els "homenatjats" Ornette Coleman, Thelonios Monk, Miles Davis, John Coltrane, Wayne Shorter, ... i també Stevie Wonder o Michael Jackson. l' edició del 2014 va ser aquest SFJazz Collective: SFJazz Center, The Music of Joe Henderson & Original Compositions i els components de l' octet: Miguel Zenón saxo alto, David Sánchez tenor, Avishai Cohen trompeta, Robin Eubanks trombó, Edward Simon piano, Matt Penman contrabaix i Obed Calvaire bateria. Molt bons músics, bons arranjaments de la música de Joe Henderson i bones composicions pròpies creades per l' ocasió ... RECOMANAT naturalment.
    28 min
  • [Part 2] Marylin CRISPELL ( Amaryllis) & SFJAZZ Collective (Music of Joe Henderson)
    Marylin CRISPELL és una excel.lent i ja veterana pianista de trajectòria molt destacada. Nascuda el 1947 a Philadelphia, va començar a treballar amb l' Anthony Braxton i va ser part important en els seus grups durant deu anys, la seva discografia com a líder supera els 50 títols i bona part d' ells realment destacats, un d'aquests seria "For Coltrane" del 1993 en el que manifesta la seva admiració per John Coltrane que va ser qui la va induir a dedicar-se plenament al Jazz. Tampoc nega influències de Cecil Taylor i una marcada compatibilitat amb la manera d'entendre la música del pianista Paul Bley, els dos han facilitat de manera extraordinària l' apropament a les avantguardes de molts aficionats al jazz. "Amaryllis" de l' any 2000, és un altre disc excel.lent de la seva discografia i és que al seu costat hi té al contrabaixista Gary Peacock i el bateria Paul Motian dos músics tan creatius com ella mateixa, una música de certa complexitat que la Crispell interpreta amb tota la lògica i coherència del mon ( no és això el que també feia Paul Bley?). Un MOLT BON DISC
    El SFJAzz és un col.lectiu variable de músics que des de l'any 2004 es concentren cada primavera a San Francisco i durant unes setmanes preparen un repertori que inclourà arranjaments de composicions d'una figura destacada del Jazz Modern, o del Pop, a més de composicions preparades per l' ocasió per cadascun dels membres del col.lectiu. Amb aquest material faran una serie de concerts i organitzaran un seguit de seminaris a l' àrea de S.Francisco, el primer director artístistic va ser Joshua Redman, de 2004 a 2007 i en les diferents edicions ha passat per aquest SFJazz Collective un nombre important dels músics destacats com Mark Turner, Joe Lovano, Dave Douglas, Nicholas Payton, Renee Rosnes, Jeff Ballard, Brian Blade, etc..., i els "homenatjats" Ornette Coleman, Thelonios Monk, Miles Davis, John Coltrane, Wayne Shorter, ... i també Stevie Wonder o Michael Jackson. l' edició del 2014 va ser aquest SFJazz Collective: SFJazz Center, The Music of Joe Henderson & Original Compositions i els components de l' octet: Miguel Zenón saxo alto, David Sánchez tenor, Avishai Cohen trompeta, Robin Eubanks trombó, Edward Simon piano, Matt Penman contrabaix i Obed Calvaire bateria. Molt bons músics, bons arranjaments de la música de Joe Henderson i bones composicions pròpies creades per l' ocasió ... RECOMANAT naturalment.
    32 min
  • [Part 1] Avishai COHEN ( Cross My Palm With Silver) & Denys BAPTISTE (The Late Trane)
    Avishai COHEN (trompetista, no confondre amb el A.C. contrabaixista) és un dels màxims exponents de la renovació del Jazz, una renovació que ell fa des de dins, les seves temàtiques i inquietuds son actuals i la seva interpretació es recolza en una síntesi extraordinaria del que l' ha precedit, tant a nivell d' estils (Bop, Clàssica, Avantguarda, Fusions diverses, Klezmer,etc ...) com de músics ( Ornette Coleman, Don Ellis, Miles Davis, Kenny Wheeler,...). "Cross My Palm With Silver" del 2017 és un bon exemple de la diversitat de les seves inquietuds socials i musicals i una nova confirmació del seu extraordinari talent, del que en tenim sobrades mostres i que algunes ja hem presentat en programes anteriors ..., una gran empatia amb el pianista Yonathan Avishai, contrabaixista Barak Mori i bateria Nasheet Waits fan d'aquest "Cross My ..." un disc MOLT RECOMANABLE, com també ho és repassar anteriors treballs d'aquest músic en aquest Blog ( Triveni I i II, Into the Silence aquest a nom del saxofonista Mark Turner).
    Una grata sorpresa el saxo tenor i soprano Denys BAPTISTE que en aquest "The Late Trane" del 2017 ens mostra la seva particular visió de la música de l' ultim Coltrane. Nascut a Londres l'any 1969 és un músic reputat a Anglaterra i ha tocat amb McCoy Tyner, Andrew Hill, Ralph Moore, Lonnie Plexico, Martin Taylor, Courtney Pine i d'altres músics d' estils ben diversos, en aquest "The Late ...." l' acompanyen Nikki Yeoh piano i teclats, Steve Wilson saxo tenor, Gary Crosby contrabaix, Neils Charles baix acustic i elèctric i Rod Yougs bateria i percussió, tots ells col.laboren de manera molt efectiva a recrear la música de John Coltrane inmediatament posterior al A Love Supreme tot i que ha de quedar clar que aquesta re lectura és prou allunyada dels originals i certament molt original. Un dels discos més interessants que he escoltat en els últims temps i del que faig una RECOMANACIÓ INCONDICIONAL.
    25 min
  • [Part 2] Avishai COHEN ( Cross My Palm With Silver) & Denys BAPTISTE ( The Late Trane)
    Avishai COHEN (trompetista, no confondre amb el A.C. contrabaixista) és un dels màxims exponents de la renovació del Jazz, una renovació que ell fa des de dins, les seves temàtiques i inquietuds son actuals i la seva interpretació es recolza en una síntesi extraordinaria del que l' ha precedit, tant a nivell d' estils (Bop, Clàssica, Avantguarda, Fusions diverses, Klezmer,etc ...) com de músics ( Ornette Coleman, Don Ellis, Miles Davis, Kenny Wheeler,...). "Cross My Palm With Silver" del 2017 és un bon exemple de la diversitat de les seves inquietuds socials i musicals i una nova confirmació del seu extraordinari talent, del que en tenim sobrades mostres i que algunes ja hem presentat en programes anteriors ..., una gran empatia amb el pianista Yonathan Avishai, contrabaixista Barak Mori i bateria Nasheet Waits fan d'aquest "Cross My ..." un disc MOLT RECOMANABLE, com també ho és repassar anteriors treballs d'aquest músic en aquest Blog ( Triveni I i II, Into the Silence aquest a nom del saxofonista Mark Turner).
    Una grata sorpresa el saxo tenor i soprano Denys BAPTISTE que en aquest "The Late Trane" del 2017 ens mostra la seva particular visió de la música de l' ultim Coltrane. Nascut a Londres l'any 1969 és un músic reputat a Anglaterra i ha tocat amb McCoy Tyner, Andrew Hill, Ralph Moore, Lonnie Plexico, Martin Taylor, Courtney Pine i d'altres músics d' estils ben diversos, en aquest "The Late ...." l' acompanyen Nikki Yeoh piano i teclats, Steve Wilson saxo tenor, Gary Crosby contrabaix, Neils Charles baix acustic i elèctric i Rod Yougs bateria i percussió, tots ells col.laboren de manera molt efectiva a recrear la música de John Coltrane inmediatament posterior al A Love Supreme tot i que ha de quedar clar que aquesta re lectura és prou allunyada dels originals i certament molt original. Un dels discos més interessants que he escoltat en els últims temps i del que faig una RECOMANACIÓ INCONDICIONAL.
    35 min
  • [Part 1] Vincent BOURGEYX (Short Trip) & Misha MENGELBERG (No Idea)
    El pianista Vincent BOURGEYX era un perfecte desconegut per mi, fins el programa d’ avui on he descobert que té una llarga trajectòria com a acompanyant de músics destacats com Ravi Coltrane, Eric Alexander, Avishai Cohen, Donald Harrison, Mark Turner, Billy Pierce, etc ... És precisament en aquesta faceta d’ acompanyant on Bourgeyx destaca especialment a “Short Trip” de 2016, hi trobarem també un altre desconegut, el saxo tenor David Prez, músic de bona tècnica, àgil fraseig i sonoritat molt agradable d’ escoltar; completen el quartet l’ exce.lent contrabaixista Matt Penman i Obed Calvaire un bon bateria, tot i que no és exactament el meu tipus de bateria ... , gairebé totes les composicions del pianista i en alguns temes hi intervé la vocalista Sara Lazarus, que no hem tingut oportunitat d’ escoltar. Un bon disc i un altre encert del “talentós” productor Jordi Pujol i el seu segell Fresh Sound New Talent.
    Misha MENGELBER ha sigut un important pianista i compositor holandès, encara que nascut a Kiev, gran coneixedor de la música contemporània ( els seu pares i l’ avi matern eren músics professionals ...) i músic molt reconegut en el mon de les avantguardes europees. Als quinze anys va descobrir Duke Ellington en un 78 r.p.m. que corria per casa, allà va escoltar per primera vegada The Mouche i es va enamorar d’ Ellington i del Jazz, precisament obrim aquesta segona part amb una personal versió de The Mouche... “No Idea” de 1996 és un disc particular i particularment interesant, alhora lleuger i complex mostrant bona part de la seva enorme cultura musical, inventiva i sentit de l’ humor; la contribució dels Greg Cohen contrabaix i Joey Baron és definitiva perquè rítmicament parlant, “ No Idea” sigui una petita meravella. RECOMENAT.
    29 min
  • [Part2] Vincent BOURGEYX (Short Trip) & Misha MENGELBERG (No Idea)
    El pianista Vincent BOURGEYX era un perfecte desconegut per mi, fins el programa d’ avui on he descobert que té una llarga trajectòria com a acompanyant de músics destacats com Ravi Coltrane, Eric Alexander, Avishai Cohen, Donald Harrison, Mark Turner, Billy Pierce, etc ... És precisament en aquesta faceta d’ acompanyant on Bourgeyx destaca especialment a “Short Trip” de 2016, hi trobarem també un altre desconegut, el saxo tenor David Prez, músic de bona tècnica, àgil fraseig i sonoritat molt agradable d’ escoltar; completen el quartet l’ exce.lent contrabaixista Matt Penman i Obed Calvaire un bon bateria, tot i que no és exactament el meu tipus de bateria ... , gairebé totes les composicions del pianista i en alguns temes hi intervé la vocalista Sara Lazarus, que no hem tingut oportunitat d’ escoltar. Un bon disc i un altre encert del “talentós” productor Jordi Pujol i el seu segell Fresh Sound New Talent.
    Misha MENGELBER ha sigut un important pianista i compositor holandès, encara que nascut a Kiev, gran coneixedor de la música contemporània ( els seu pares i l’ avi matern eren músics professionals ...) i músic molt reconegut en el mon de les avantguardes europees. Als quinze anys va descobrir Duke Ellington en un 78 r.p.m. que corria per casa, allà va escoltar per primera vegada The Mouche i es va enamorar d’ Ellington i del Jazz, precisament obrim aquesta segona part amb una personal versió de The Mouche... “No Idea” de 1996 és un disc particular i particularment interesant, alhora lleuger i complex mostrant bona part de la seva enorme cultura musical, inventiva i sentit de l’ humor; la contribució dels Greg Cohen contrabaix i Joey Baron és definitiva perquè rítmicament parlant, “ No Idea” sigui una petita meravella. RECOMENAT.
    28 min
  • [Part 1] Enrico PIERANUNZI (New Spring) & Bunny BRUNEL (Dedication)
    En Josep ens convida en el programa d’ avui a fer un viatge al Village Vanguard de Nova York i escoltar l’ italià Enrico Pieranunzi, un dels pianistes europeus més reconeguts a dia d’avui, amb els americans Donny McCaslin saxo tenor, Scott Colley contrabaix i Clarence Penn bateria, tots tres destacats components de la Maria Schneider Orquestra en diverses edicions. Composicions de l’ Enrico Pieranunzi ben refinades i amb una certa sofisticació harmònica, característiques que encaixen perfectament amb la seva interpretació des d`ell piano i que secunden de meravella els tres músics que l’ acompanyen. Scott Colley i Clarence Penn fan un treball impecable des d’ el punt de vista rítmic i Donny McCaslin, quin gran saxo tenor, afegint un toc d’ acidesa i de “punch” que contrasta de meravella amb la major suavitat de Pieranunzi. Res més que RECOMENAR de manera INCONDICIONAL aquest directe “New Spring” gravat al Vanguard l’ Abril de 2015 i coincidint amb el 80th aniversari del club.
    Bunny BRUNEL es un bajista francés nacionalizado americano que diseña sus propios instrmentos, lo que incide particularment en ese sonido tan especial. Ha colaborado entre otros, con Herbie Hancock, Chick Corea, Didier Lockwood, Kazumi Watanabe y Wayne Shorter, y es creador del grupo de fusion CAB. En este "Dedication" de 1992 le acompañan unos notables Mike Stern a la guitarra, Vinnie Colaiuta a la batería y Billy Childs a los teclados, con Chick Corea como músico invitado en uno de los temas; músicos de Jazz que han colaborado en sesiones de Fusión, Pop, Rock y otros estilos. En el disco encontramos composiciones de Steve Swallow, Herbie Hancock, Charlie Parker y otros standards, unos temas “de siempre” reinventados para la ocasión, un buen ejemplo sería la creativa versión del archi versionado “Stella by Starlight” en la que el guitarrista Mike Stern literalment “se sale” ... Un buen disco facilmente RECOMENDABLE.
    31 min