. Comencem aquest homenatge al guitarrista i compositor John ABERCROMBIE amb el disc "That's for Sure" de l'any 2000, un trio fenomenal on també hi son el trompetista Kenny Wheeler i el pianista Marc Copland. Aquí ja començarem a veure la seva gran transparència i facilitat per fer-se compatible amb un ampli espectre de músics. Uns temes preciosos i de gran lirisme, dels que no podeu deixar d'escoltar la versió que fan del "How Deep is the Ocean" que a mi m'ha fet venir ganes d'escoltar els duets de Jim Hall amb Bill Evans o els intercanvis de Philip Catherine amb Chet Baker.en aquest mateix tema al disc Chet's Choice.

. El segon bloc d'aquesta selecció conté alguns temes de les gravacions que va fer amb el violinista Mark Feldman, contrabaixista Mark Johnson i bateria Joey Baron en els discs "Class Trip" del 2003 i "The Third Quartet" del 2006. Una música elèctrica, vibrant i carregada d' energia on potser vol recordar els seus inicis en el Rock i el Jazz-Fusió de finals dels 60. Un gran treball rítmic dels Joey Baron i Mark Johnson i uns intercanvis carregats d'intenció de l' Abercrombie amb el violinista Mark Feldman.

. Una bona mostra de la sobrietat i discreció, no exenta de gran classe, que podia exhibir John Abercrombie, la trobem en aquest "November" de 1992. No tindrà cap inconvenient a cedir el protagonisme a un John Surman sempre majestuós sigui quin sigui l'instrument que toca, ell hi participarà de manera destacada, ara dolç, ara poderós (escolteu el tema November que dona nom al disc). de la mateixa manera que uns excel.lents Mark Johnson al contrabaix i Peter Erskine a la bateria.

. Comencem aquest homenatge al guitarrista i compositor John ABERCROMBIE amb el disc "That's for Sure" de l'any 2000, un trio fenomenal on també hi son el trompetista Kenny Wheeler i el pianista Marc Copland. Aquí ja començarem a veure la seva gran transparència i facilitat per fer-se compatible amb un ampli espectre de músics. Uns temes preciosos i de gran lirisme, dels que no podeu deixar d'escoltar la versió que fan del "How Deep is the Ocean" que a mi m'ha fet venir ganes d'escoltar els duets de Jim Hall amb Bill Evans o els intercanvis de Philip Catherine amb Chet Baker.en aquest mateix tema al disc Chet's Choice.

. El segon bloc d'aquesta selecció conté alguns temes de les gravacions que va fer amb el violinista Mark Feldman, contrabaixista Mark Johnson i bateria Joey Baron en els discs "Class Trip" del 2003 i "The Third Quartet" del 2006. Una música elèctrica, vibrant i carregada d' energia on potser vol recordar els seus inicis en el Rock i el Jazz-Fusió de finals dels 60. Un gran treball rítmic dels Joey Baron i Mark Johnson i uns intercanvis carregats d'intenció de l' Abercrombie amb el violinista Mark Feldman.

. Una bona mostra de la sobrietat i discreció, no exenta de gran classe, que podia exhibir John Abercrombie, la trobem en aquest "November" de 1992. No tindrà cap inconvenient a cedir el protagonisme a un John Surman sempre majestuós sigui quin sigui l'instrument que toca, ell hi participarà de manera destacada, ara dolç, ara poderós (escolteu el tema November que dona nom al disc). de la mateixa manera que uns excel.lents Mark Johnson al contrabaix i Peter Erskine a la bateria.

Brian BROMBERG és un contrabaixista de sonoritat robusta i rotunda que no amaga les influències dels seus predecessors Ray Brown, Niels Pedersen o Eddie Gómez així com l’estudi i coneixement d’altres mestres de l’ instrument de qualsevol época i estil. Una técnica excepcional, un estudiós que treballa les sonoritats de diferents contrabaixos, cordatges i afinaciones i una versatilitat que l’ha convertit en un sol·licitat músic d’estudi que ha gravat amb infinitat de músics d’estils ben diversos que van des d’el Funk al Mainstream, passant per tota mena de Fusions, cal recordar que toca indistintament el baix acústic ó l’ elèctric . “It’s About Time: The Acoustic Project” és una gravació de 1991 liderant un bon sextet: Mike Garson el pianista, el seu germà David Bromberg és el bateria i en diferents temes, els saxofonistes Doug Webb o Ernie Watts, també hi participa un Freddie Hubbard en plena forma a tres dels temes, el resultat és una música vibrant, molt ben interpretada i que fa goig escoltar. RECOMANAT.

A “Rylickolum: For Your Pleasure” de l’any 2003 hi trobarem una bona dosi de lliure improvisació a càrrec del saxofonista Paul DUNMALL, el contrabaixista Paul Rogers i el bateria que també toca el vibràfon, Kevin Norton. Tres músics que s’ associen de meravella oferint un treball de gran llibertat, ple de matissos i girs sorprenents tot i que amb un sentit de l’ordre exemplar. Paul Dunmall i Paul Rogers son dos destacats músics britànics i vells coneguts des de la seva participació en el mític Mujician fundat el 88 amb el pianista Keith Tippett i el batería Tony Levin … a tots quatre els varem escoltar en un programa recent en l’excel·lent “Bebop Starburst” de l’any 1999 … El percussionista i vibrafonista Kevin Norton nascut a Brooklyn el 56 és un músic àmpliament reconegut i sobretot conegut per la seva llarga relació amb el multi instrumentista Anthony Baxton, també amb els guitarristes James Emery i Fred Frith, els contrabaixistes Wilber Morris, Joëlle Leandre o el veteraníssim Milt Hinton … i una llarga llista de noms importants en el mon de les avantguardes. “Rylickolum …” és un viatge apassionant , un disc que combina a la perfecció llibertat i disciplina. RECOMANAT.

Brian BROMBERG és un contrabaixista de sonoritat robusta i rotunda que no amaga les influències dels seus predecessors Ray Brown, Niels Pedersen o Eddie Gómez així com l’estudi i coneixement d’altres mestres de l’ instrument de qualsevol época i estil. Una técnica excepcional, un estudiós que treballa les sonoritats de diferents contrabaixos, cordatges i afinaciones i una versatilitat que l’ha convertit en un sol·licitat músic d’estudi que ha gravat amb infinitat de músics d’estils ben diversos que van des d’el Funk al Mainstream, passant per tota mena de Fusions, cal recordar que toca indistintament el baix acústic ó l’ elèctric . “It’s About Time: The Acoustic Project” és una gravació de 1991 liderant un bon sextet: Mike Garson el pianista, el seu germà David Bromberg és el bateria i en diferents temes, els saxofonistes Doug Webb o Ernie Watts, també hi participa un Freddie Hubbard en plena forma a tres dels temes, el resultat és una música vibrant, molt ben interpretada i que fa goig escoltar. RECOMANAT.

A “Rylickolum: For Your Pleasure” de l’any 2003 hi trobarem una bona dosi de lliure improvisació a càrrec del saxofonista Paul DUNMALL, el contrabaixista Paul Rogers i el bateria que també toca el vibràfon, Kevin Norton. Tres músics que s’ associen de meravella oferint un treball de gran llibertat, ple de matissos i girs sorprenents tot i que amb un sentit de l’ordre exemplar. Paul Dunmall i Paul Rogers son dos destacats músics britànics i vells coneguts des de la seva participació en el mític Mujician fundat el 88 amb el pianista Keith Tippett i el batería Tony Levin … a tots quatre els varem escoltar en un programa recent en l’excel·lent “Bebop Starburst” de l’any 1999 … El percussionista i vibrafonista Kevin Norton nascut a Brooklyn el 56 és un músic àmpliament reconegut i sobretot conegut per la seva llarga relació amb el multi instrumentista Anthony Baxton, també amb els guitarristes James Emery i Fred Frith, els contrabaixistes Wilber Morris, Joëlle Leandre o el veteraníssim Milt Hinton … i una llarga llista de noms importants en el mon de les avantguardes. “Rylickolum …” és un viatge apassionant , un disc que combina a la perfecció llibertat i disciplina. RECOMANAT.

És gairebé obligat començar aquesta reduïda selecció de la música de Geri ALLEN amb un disc a trio amb els Charlie Haden contrabaix i Paul Motian bateria, van gravar sovint junts a finals dels 80 i començaments dels 90. "Live at the Village Vanguard" de 1990 és una bona mostra del treball que van fer aquest trio excepcional i democràtic, on el lluïment individual de cadascun d' ells suma i de quina manera al resultat final. En podríem haver triat d' altres, "Etudes", "Segments", "In the Year of the Dragon", ... i els resultats serien similars.

La segona selecció mostrarà la admiració que Geri ALLEN professava a la pianista Mary Lou Williams, ho farà des d'el The Mary Lou Williams Collective en el disc "Zodiac Suite: Revisited" gravat en dues sessions els anys 2000 i 2003. M.L.Williams. va gravar la Zodiac Suite l'any 1944, dotze moviments que fan referència als dotze signes del zodíac i cadascun d'ells els va dedicar a una personalitat; el talent de Geri Allen i la seva completa interiorització del mon màgic de la Williams + un acompanyament soberbi del bateria Billy Harth i sobretot del contrabaixista Buster Williams fan d' aquesta revisió de la Zodiac Suite un disc ÚNIC i ABSOLUTAMENT RECOMANABLE, si amb això no n'hi havia prou, el disc es complementa amb la sessió del 2003, tres temes de la Williams, ara el bateria serà Andrew Cyrille que substitueix a Billy Harth, hem seleccionat una fantàstica versió del Intermission. Un disc IRREPETIBLE.

És gairebé obligat començar aquesta reduïda selecció de la música de Geri ALLEN amb un disc a trio amb els Charlie Haden contrabaix i Paul Motian bateria, van gravar sovint junts a finals dels 80 i començaments dels 90. "Live at the Village Vanguard" de 1990 és una bona mostra del treball que van fer aquest trio excepcional i democràtic, on el lluïment individual de cadascun d' ells suma i de quina manera al resultat final. En podríem haver triat d' altres, "Etudes", "Segments", "In the Year of the Dragon", ... i els resultats serien similars.

La segona selecció mostrarà la admiració que Geri ALLEN professava a la pianista Mary Lou Williams, ho farà des d'el The Mary Lou Williams Collective en el disc "Zodiac Suite: Revisited" gravat en dues sessions els anys 2000 i 2003. M.L.Williams. va gravar la Zodiac Suite l'any 1944, dotze moviments que fan referència als dotze signes del zodíac i cadascun d'ells els va dedicar a una personalitat; el talent de Geri Allen i la seva completa interiorització del mon màgic de la Williams + un acompanyament soberbi del bateria Billy Harth i sobretot del contrabaixista Buster Williams fan d' aquesta revisió de la Zodiac Suite un disc ÚNIC i ABSOLUTAMENT RECOMANABLE, si amb això no n'hi havia prou, el disc es complementa amb la sessió del 2003, tres temes de la Williams, ara el bateria serà Andrew Cyrille que substitueix a Billy Harth, hem seleccionat una fantàstica versió del Intermission. Un disc IRREPETIBLE.

"Lovers" és una gravació de l' any 1988 d' un David MURRAY que ha deixat enrere bona part dels seus plantejaments d'avantguarda a favor d'una línia més "Mainstream", una col.leció d'amoroses balades que podrien haver signat músics com Ben Webster o Coleman Hawkins. Hem d'esperar però, diferències molt significatives, ... uns van créixer musicalment a l' època del Swing i D. Murray 40 anys desprès en plena efervescència de les avantguardes dels 70's, d'altre banda la contribució de músics tan originals i poc conformistes com el pianista Dave Burrell, contrabaixista Fred Hopkins o bateria Ralph Peterson Jr fan molt improbable que temes com In a Sentimental Mood siguin una mera rèplica de les moltes interpretacions que s'en van fer els anys 40 o 50. RECOMANAT, sense cap mena de reserva.

Mark DRESSER contrabaixista i Denman MARONEY pianista son dos músics molt creatius i "Duologues" de l'any 2000 el perfecte duet on la creativitat d'un estimula la del seu company. Denman Maroney fa servir un piano preparat, Hyperpiano, del que és capaç d' extreure tota mena de sonoritats jugant amb les ressonàncies de la fusta i de les cordes, tot un espectacle veure'l treballar ... es poden trobar algunes actuacions seves a Youtube. Mark Dresser és el més similar a un contrabaix- orquestra, una tècnica prodigiosa que li permet jugar diversos rols en un mateix tema, ha treballat amb els músics més importants de l' avantguarda: membre del quartet de l' Anthony Braxton gairebé 10 anys, amb diferents formacions del bateria Gerry Hemingway, John Zorn, Dave Douglas, Marilyn Crispell, Arcado, James Newton etc... i ben bé una trentena de discos com a líder. "Duologues", pura IMPROVISACIÓ i CREATIVITAT.

"Lovers" és una gravació de l' any 1988 d' un David MURRAY que ha deixat enrere bona part dels seus plantejaments d'avantguarda a favor d'una línia més "Mainstream", una col.leció d'amoroses balades que podrien haver signat músics com Ben Webster o Coleman Hawkins. Hem d'esperar però, diferències molt significatives, ... uns van créixer musicalment a l' època del Swing i D. Murray 40 anys desprès en plena efervescència de les avantguardes dels 70's, d'altre banda la contribució de músics tan originals i poc conformistes com el pianista Dave Burrell, contrabaixista Fred Hopkins o bateria Ralph Peterson Jr fan molt improbable que temes com In a Sentimental Mood siguin una mera rèplica de les moltes interpretacions que s'en van fer els anys 40 o 50. RECOMANAT, sense cap mena de reserva.

Mark DRESSER contrabaixista i Denman MARONEY pianista son dos músics molt creatius i "Duologues" de l'any 2000 el perfecte duet on la creativitat d'un estimula la del seu company. Denman Maroney fa servir un piano preparat, Hyperpiano, del que és capaç d' extreure tota mena de sonoritats jugant amb les ressonàncies de la fusta i de les cordes, tot un espectacle veure'l treballar ... es poden trobar algunes actuacions seves a Youtube. Mark Dresser és el més similar a un contrabaix- orquestra, una tècnica prodigiosa que li permet jugar diversos rols en un mateix tema, ha treballat amb els músics més importants de l' avantguarda: membre del quartet de l' Anthony Braxton gairebé 10 anys, amb diferents formacions del bateria Gerry Hemingway, John Zorn, Dave Douglas, Marilyn Crispell, Arcado, James Newton etc... i ben bé una trentena de discos com a líder. "Duologues", pura IMPROVISACIÓ i CREATIVITAT.

Ahmad JAMAL ha sigut i és, un músic irrepetible amb una importantíssima contribució al desenvolupament del piano trio iniciada els anys 50 amb el seu llegendari trio que completaven el contrabaixista Israel Crosby i el bateria Vernell Fournier, només cal recordar les seves mítiques actuacions al Alhambra, Pershing o Black Hawk. Han passat molts anys, estem a 1992 i en aquest "Chicago Revisited (Live at Joe Segal's)" segueix mantenint bona part de la seva frescura i segueix sorprenent la seva originalitat i elegància; és cert que té un acompanyament refinat i de molta classe dels John Heard al contrabaix i Yoron Israel a la bateria. RECOMANABLE i Atenció, perquè aquest músic extraordinari acaba de treure nou disc als seus 87 anys! ... l' haurem d'escoltar.

"Experiments with Pops" és un altre bona mostra de l' aventurer Gordon BECK de finals dels 60. Com en el "Gyroscope" de fa uns dies, que també era de 1968, hi son Jeff Clyne al contrabaix i Tony Oxley a la bateria, en aquest "Experiments..." s'hi afegirà un emergent John McLaughlin que molt poc després seria un dels "imprescindibles" amb els John Surman, Miles Davis, Joseph Zawinul, etc ..., a la definició del nou Jazz. La temàtica a base d' èxits de la música Pop dels 60 és sorprenent i encara més el resutat final: la re-invenció de "cançonetes" com Sunny o Good Vibrations i una interpretació deliciosa i refrescant de qualsevol dels temes del disc. Un sorprenent i feliç EXPERIMENT.

Ahmad JAMAL ha sigut i és, un músic irrepetible amb una importantíssima contribució al desenvolupament del piano trio iniciada els anys 50 amb el seu llegendari trio que completaven el contrabaixista Israel Crosby i el bateria Vernell Fournier, només cal recordar les seves mítiques actuacions al Alhambra, Pershing o Black Hawk. Han passat molts anys, estem a 1992 i en aquest "Chicago Revisited (Live at Joe Segal's)" segueix mantenint bona part de la seva frescura i segueix sorprenent la seva originalitat i elegància; és cert que té un acompanyament refinat i de molta classe dels John Heard al contrabaix i Yoron Israel a la bateria. RECOMANABLE i Atenció, perquè aquest músic extraordinari acaba de treure nou disc als seus 87 anys! ... l' haurem d'escoltar.

"Experiments with Pops" és un altre bona mostra de l' aventurer Gordon BECK de finals dels 60. Com en el "Gyroscope" de fa uns dies, que també era de 1968, hi son Jeff Clyne al contrabaix i Tony Oxley a la bateria, en aquest "Experiments..." s'hi afegirà un emergent John McLaughlin que molt poc després seria un dels "imprescindibles" amb els John Surman, Miles Davis, Joseph Zawinul, etc ..., a la definició del nou Jazz. La temàtica a base d' èxits de la música Pop dels 60 és sorprenent i encara més el resutat final: la re-invenció de "cançonetes" com Sunny o Good Vibrations i una interpretació deliciosa i refrescant de qualsevol dels temes del disc. Un sorprenent i feliç EXPERIMENT.